sábado, 28 de enero de 2012

B&N II.- Recompensa

 

Dragon Ball i els seus personatges són propietat d'en Toriyama Akira.
II.- Recompensa
Les gotes de suor van estavellar-se contra el terra de la cambra de gravetat, en Vegeta va aterrar panteixant. Potser havia exagerat una mica massa augmentant tant de cop les G però necessitava fer-se més i més fort.
Va inspirar fons disposat a reprendre el seu entrenament però uns copets a la porta van cridar-li l'atenció; resignat amb la certesa de que el seu visitant insistiria i insistiria fins que ell obrís va fer l'únic que podia fer: obrir.
En Trunks va somriure-li des de la part més baixa de l'escaleta.
—Hola papa —va saludar el nen mirant de no perdre el capteniment. Tenia una missió i no podia errar.
—Què passa?
—Tinc gana —va dir tot sabent que el poder de l'estómac era molt superior al desig de fer-se més fort—; molta gana.
—Digues-li a la Bulma que et faci alguna cosa.
Ja està, era així de simple; ara només havia de tancar la porta i continuar fins a que el seu propi estómac es queixés.
—Però es que la mama no hi és —va queixar-se en Trunks—. I no sé quan tornarà...
—Cóm que no hi és? I a on és, si es pot saber?
—És a... Ui! Gairebé se m'escapa.
En Vegeta va arquejar les celles. En Trunks va contenir el somrís, ho havia aconseguit, el desig de fer-se fort havia estat vençut per la curiositat. El nen va acotar el cap i va mirar-se les sabates amb fingit penediment.
—A on?
—No puc dir-t'ho, papa.
—Ah, no? —Va creuar els braços i va mirar intensament els cabells liles del seu fill que mirava les seves sabates—. I cóm és això?
—Perquè si t'ho dic t'empiparàs —va xiuxiuejar i va aixecar la cara amb expressió d'innocència.
Al Vegeta va fer-li la sensació de que el que amagava no li agradaria gens ni mica.
—Tinc gana —va tornar a queixar-se en Trunks.
—Tu digues-me a on és la Bulma i jo et donaré menjar.
—Ha anat a la ciutat, a un hotel de luxe —va confessar el nen i en Vegeta va somriure sabent-se guanyador, temptar al seu fill amb l'estómac a canvi d'informació havia estat quelcom brillant. Del que no s'havia adonat el Vegeta era que s'havia empassat l'ham, la llinya i fins i tot la canya de pescar amb el pescador—. Amb un grup de brillants científics i un home que, segons la mama, és brillant, encantador i molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important, ben plantat i atractiu... Espera! —va exclamar comptant amb els dits—. Em sembla que m'he deixat algun "molt".
Amb només allò l'orgull d'en Vegeta ja estava en flames que la Bulma considerés a algú tant "important, ben plantat i atractiu" era dolent, increïblement dolent; però en Trunks no va donar-li treva i va seguir.
—També m'ha dit que és molt divertit, que sempre li explica anècdotes de coses que li passen, que és bo escoltant als altres; que sempre que la mama ha tingut un problema ell l'ha ajudat cortès com un cavaller. —En Trunks assentia a mesura que enumerava les qualitats del misteriós home tant "important, ben plantat i atractiu"—. Diu la mama que és un home molt carinyós i obert, que mai dubta en dir-li el que pensa ni com se sent i que... —va emmudir, un aura assassina començava a envoltar al seu pare l'expressió freda de qui feia venir esgarrifances.
En Trunks va maleir a en Gohan, a en Goten, a en Goku i a en Piccolo per donar-li aquella idea tant estúpida i perillosa i especialment va maleir-se a sí mateix per ésser tant idiota i posar-ho en pràctica.
—Què més? —va preguntar amb to gelat el príncep saiyan.
—Que... és un geni, que... manté converses intel·ligents i estimulants... —El petit estava tot pàl·lid—. Pa-papa que estàs bé?
—Encarregat el que vulguis per menjar —va grunyir abans de sortir volant com aquell a qui empaita el dimoni.
En Trunks va deixar-se caure de cul a terra alliberat de la pressió de l'energia del seu pare, de vegades s'oblidava de que fotia pànic quan s'enrabiava, bàsicament perquè amb ells sempre era bo i carinyós —en l'intimitat—, fins i tot l'abraçava de tant en tant i li deia coses boniques a sa mare després d'un dia funest. El seu pare era un bon home disfressar de mala persona, penedit dels seus errors passats i disposat a no tornar-hi a caure i a rescabalar-los tant com pogués.
Va treure's el telèfon de vidioconferència que li havia pispat a la seva mare, de la butxaca dels pantalons i va trucar a la família d'en Goten que esperaven amb ànsies saber com havia acabat el seu experiment. Un munt de cares apinyades van aparèixer a la pantalla.
—Què? Cóm ha anat? —va preguntar en Goku emocionat, podia sentir l'energia d'en Vegeta en plena forma.
—Crec que el meu pare matarà a algú —va declarar en Trunks.
—Au va! — va exclamar en Goku sacsejant la mà.
—Però estava molt enrabiat quan ha marxat.
—Això demostra la meva teoria de que en Vegeta és molt possessiu —va dir en Piccolo orgullós—. No paeix la idea de que algú s'apropi a la dona.
—O que s'estima a la Bulma de veritat —va dir en Gohan.
—O que té molta gana —va fer en Goten duent-se les mans a l'estómac, ell en tenia molta de gana.
En Trunks se'ls va mirar de fit a fit atònit, tot allò per comprovar quina de les seves teories era l'encertada.
Mentre tant, hi havia quelcom solcant el cel a tota velocitat deixant una estela daurada per allà on passava. La gent no aconseguia saber que era allò que volava tot i que qualsevol dels seus companys hagués sabut que era en Vegeta fet una fúria. Va plantar-se a la ciutat en uns minuts i va cercar l'hotel. No li havia preguntat a en Trunks per l'hotel, però imaginava a on seria; sempre deia que li encantava aquell hotel i que algun dia havien d'anar-hi junts i passar-hi un parell de dies, és clar que a ell allò de perdre un parell de dies en un hotel no li agradava gens ni mica, preferia dedicar aquest parell de dies a entrenar a la seva cambra de gravetat.
Va aterrar a sobre el paviment de l'entrada amb el convenciment de que aquell negativa constant als plans romàntics de la Bulma l'havia abocat als braços del senyor "molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important, ben plantat i atractiu". Dintre del seu cor va tornar a encendre's la flama d'ira. El senyor "molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important, ben plantat i atractiu" no podia ésser rival per a ell.
La porta automàtica de vidre va obrir-se i en Vegeta va entrar a l'hotel amb les celles arrufades i la seva antiga expressió desdenyosa, freda, cínica i desafiant. Estava d'un humor de dimonis.
La recepcionista va aixecar el rostre per somriure-li però la seva cara va fer una ganyota de pànic.
—Brief, Bulma. —La dona de la recepció va tremolar mentre en Vegeta la fulminava amb la mirada—. Es que potser ets sorda?
A poc a poc la recepcionista va moure els dits per damunt de les tecles formant el nom de Bulma per trobar l'habitació. Va empassar saliva en sec en veure l'etiqueta de "confidencial" a la fitxa i va mirar atemorida a l'home.
—No... no puc donar-li aquesta informació senyor.
—Cóm què no? —va grunyir gairebé perdent l'escàs autocontrol que li restava, estava disposat a fer saltar pels aires l'hotel amb la clientela a dins si així la trobava—. És la meva dona, t'ordeno que em diguis a on és.
—S-se-se-senyor... si ho desitja puc telefonar-la i demana...
—Truca-la —va ordenar i va encreuar els braços amb cara de pomes agres sense apartar els ulls negres de la atemorida recepcionista.
La dona jove va marcar un número de telèfon i va joguinejar amb el cable mirant de no pensar en aquell home d'aspecte tan perillós. A l'altre banda algú va despenjar.
—Se-senyoreta Brief, hi... hi ha hom aquí que demana per vostè —va quequejar i va escoltar la resposta, després va mirar a l'home blanca de por—. Doncs... és bai... no gaire alt, té els cabells de punta negres i... —En Vegeta va notar que l'havien tallat i va aconseguir sentir el xiuxiueig del riure de la Bulma—. El coneix de veritat? E-el seu marit? —responia amb preguntes a tot el que li deien a l'altra banda de la línia telefònica com si no pogués creure-s'ho—. Sí d'acord senyoreta Brief, de seguida.
La recepcionista va penjar l'auricular i va clavar la seva mirada al número que figurava a la pantalla, no va atrevir-se a tornar a mirar aquells ulls negres.
—Habitació 3021, l'ascensor central el portarà directament a la planta correcta.
Va dirigir-se a l'ascensor sense grunyir un simple mercès ni res. Va contenir l'impuls de pitjar el botó amb totes les seves forces, si ho feia de ben segur que el trencaria i no podria explicar-ho, així que va prémer-lo fluixet amb prou feines amb un frec. Però el seu temperament anava guanyant terreny a cuita corrent i sense poder evitar-ho va començar a repicar amb el peu a terra aguantant-se així els cops violents que haurien espatllat aquella andròmina.
«Clin» va dringar aquell trasto lent i luxós i en Vegeta va saltar a fora com si fos una bèstia salvatge engabiada durant mesos a la que acabessin d'obrir-li la porta de la gàbia. Va recórrer el passadís sense parar atenció a l'elegant catifa que cobria el terra, a les parets d'un estudiat color blanc trencat ni a la sanefa vermella que vorejava el centre de la mateixa, els enormes llums d'aranya ornades amb llàgrimes de vidre i als exquisits quadres més apropiats per a un museu que per a un hotel, com tampoc no va parar atenció als còmodes sofàs que s'ubicaven al corredor.
La idea de fer saltar pels aires aquell hotel cada cop li agradava més. Estava que treia fum pels queixals. Com enxampés a aquell sòmines el destrossaria a cops, l'enviaria al sol sense bitllet de tornada, el torturaria indefinidament, l'aixafaria com si fos una minúscula formiga... en definitiva l'esborraria del mapa.
Va mirar a la seva dreta per veure el número 3019 a la porta que tenia just al costat, així que la de la Bulma havia de ser la següent. Va continuar avançant.
La porta era oberta i la seva dona estava recolzada al marc, allò va sorprendre-lo. No havia fet res per amargar-se, potser, tindria la barra de presentar-li al seu amant? Estava relaxada. Molt relaxada.
Va plantar-se al seu davant i va aixecar la barbeta abans de passar pel seu costat com si fos transparent, la va sentir sospirar. Li va sonar molt seductor aquell sospir, però no permetria que allò l'allunyés de la seva missió de trobar a aquell imbècil que volia prendre-li la seva dona. Situat al centre de la luxosa saleta va començar a mirar a totes bandes a la recerca del ki d'algun desconegut, sentia el de la Bulma, sentia les habitacions més properes buides. Ni rastre d'una energia rellevant. Hi havia la possibilitat de que fos massa dèbil i per això no el captés.
La Bulma se'l va mirar sorpresa mentre en Vegeta mirava en totes direccions tot buscant vés a saber què.
—Es pot saber que fas, Vegeta?
—On és? —va grunyir entrant a la cambra on hi havia el llit.
—On és què?
—Ell!
—De què coi em parles?
En Vegeta va deixar de buscar per l'habitació i va parar-se davant d'ella amb una cara que en altres temps l'hagués atemorit. La Bulma va recolzar les mans als malucs amb posat orgullós, no sabia què collons se li havia ficat al cap al saiyan però no estava disposada a aguantar un numeret.
—Aquell sòmines que et diu coses maques, que t'explica coses divertides i que et diu que t'estima.
—Que em diu... que... m'estima? —va quequejar amb les celles arquejades per la sorpresa.
—Sigui qui sigui, jo sóc millor que ell.
—Anem a pams —va deixar anar la bulma amanyagant-se les temples—. Millor que qui?
—El senyor "molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important, ben plantat i atractiu" —va escopir amb veu irritada.
—Que potser estàs gelós? —Va somriure amb malícia i una mirada mordaç.
—Tu ets la meva dona.
La Bulma va esclafir a riure davant la mirada desconcertada d'en Vegeta. Ell havia esperat que ho negués amb cara d'innocent o que ho reconegués amb aquell esguard desafiant, però no estava preparat per a que es posés a riure d'aquella manera. Després de tant anys convivint amb ella i altres humans enutjosos creia haver començat a veure com funcionaven les seves ments i les seves reaccions, així que ara estava completament desorientat.
La Bulma va eixugar-se les llàgrimes de riure i va inspirar fons per recuperar el ritme de la seva respiració. Va recórrer-li amb els dits la mandíbula, va entortolligar els dits als negres flocs del clatell d'en Vegeta i va enganxar el seu cos al d'ell per besar-lo.
Va ser un petó violent símptoma de l'enuig i de la gelosia d'ell però no gens rebec a correspondre-li i a regalar-li unes moixaines, poc amoroses com a venjança. En Vegeta va aixecar la mà, la va agafar per la barbeta, va separar-la del seu cos i va observar-la. Els llavis i les galtes vermelles, els ulls brillants i eixerits, la pell perfecta i amor i passió a la seva expressió.
—Per cert, digues-me —va xiuxiuejar la Bulma sense deixar que aquell gest li furtés el bon humor—. D'on has tret la idea de l'amant?
—En Trunks... —va dir i llavors la va deixar anar i va tancar els punys amb força—. Mataré a aquest esquitx! —va exclamar recordant les paraules del seu fill mentre la Bulma tornava a riure.
—En Trunks t'ha dit que tinc un amant?
«No exactament» va pensar el saiyan conscient de que la pel·lícula de l'amant se l'havia fet ell solet amb l'ajuda impagable dels seu orgull de príncep. Va decidir-se per contestar amb un gruny abans de que ella tornés a preguntar-li.
—Així que estaves gelós —va xiuxiuejar-li divertida donant-li un copet amb el capciró del dit a la punta del nas. Després de tants anys aquell era el primer cop que el seu reiet es posava frenèticament gelós.
—No diguis ximpleries, dona.
La Bulma va somriure, des de aquella primera nit que van passar junts en Vegeta només l'anomenava dona quan hi havia quelcom que li feia vergonya. Així havia acabat per saber què era el que sentia per ella.
—Quina llàstima —va lamentar-se la Bulma—. Si no estaves gelós no has guanyat cap recompensa.
—Recompensa? —va preguntar ell ple de curiositat.
Ella va assentir sense donar més detalls observant complaguda la lluentor de curiositat al seus ulls negres.
—Quin tipus de recompensa?
—No sé... —va dir fent-se pregar—, no has fet res per guanyar-te-la, així que no mereixes saber-ho.
—Dona, no...!
Però el que fos que estava a punt de dir no va arribar a sortir de la seva gola perquè les mans de la Bulma al seu darrere i els seus llavis segellant-li els seus li van fer oblidar tot i ràpidament les seves mans van moure's per l'esquena de la Bulma, expertes, coneixent a la perfecció cada corba i cada punt sensible d'aquell cos deliciós.
La cremallera del vestit vermell i elegant no guardava cap secret per al saiyan que la va abaixar fins als seus malucs d'un sol i precís moviment. La Bulma va deixar els seus llavis panteixant i va somriure-li.
—T'estimo —va xiuxiuejar-li divertida amb les galtes enrojolades del seu home—. T'has posat com boig de gelosia per un suposat home "molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important, ben plantat i atractiu".
En Vegeta va assentir una mica atordit, sempre passava igual, aquella dona era capaç de tornar-lo en un xaiet dòcil. Tot i que ben mirat allò li reportaria la recompensa de la que parlava la Bulma.
—Però tant li faria si aquest home fos "tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, important, ben plantat i atractiu", mai podria arribar-te a la sola de les sabates.
El somrís sorneguer i altiu d'en Vegeta va dibuixar-se a poc a poc, el seu orgull s'havia restablert al cent per cent.
—On és la meva recompensa?
—La tens aquí davant, pren-la —va xiuxiuejar deixant que el vestit vermell llisqués per la seva pell fins al terra.
A en Vegeta li agradava aquella recompensa, li sabia greu una sola cosa, en Trunks hauria d'encarregar menjar durant uns dies, això o anar-se'n a rapinyar a la nevera d'en Kakarotto. Sí, millor que rapinyés a ca en Kakarotto.
De moment ell pensava fruir, dies, de la seva recompensa.
Fi

 Escrit originalment al 1995, reeditat el 15 de gener de 2012

No hay comentarios:

Publicar un comentario