jueves, 4 de abril de 2013

Sobre preguntes

Avatar Anuncios photo Avanuncios.jpg










Un anunci ràpid. Últimament rebo moltes preguntes amb PM a Ffnet, així que he decidit fer-me un compte a ask per així tenir-ho tot ben organitzat i así si més un ré el mateix dubte pot trobar la resposta fàcilment.
No us talleu, pregunteu el que vulgueu:
http://ask.fm/NatsumiNiikura">Pregunteu el que vulgueu

miércoles, 3 de abril de 2013

WM 01.- Gelós

  

Final Fantasy VIII i tots els seus personatges són propietat d'Square-Enix.

Winhill Maniacs!
Gelós
Va escurar les últimes gotes de suc i va sospirar. A l'altre costat de la barra la petita Ellone se'l mirava divertida, els ulls verds d'en Laguna destil·laven un grau d'avorriment desconegut. Va assenyalar el got amb aire absent.
—De taronja? —va preguntar la petita.
En Laguna va arrufar el nas.
—Saps que odio els cítrics —va protestar sacsejant el got en l'aire—. Préssec. On dius que ha anat la Raine?
—No ho he dit —va replicar servint-li. De l'escassa clientela de la taverna en Laguna era l'únic adult que prenia sucs. Sovint la Raine li feia la guitza amagant totes les ampolles i deixant només les que duien suc de taronja. A l'Ellone li semblava molt divertit—. Ha anat a fer un tomb amb el forner.
—Què? No! Per què?
L'Elle va riure.
—La va convidar ahir i li va fer molta il·lusió.
—Segur que és ximple i li fan pudor els peus —va remugar.
—Oncle Laguna, quan us casareu la Raine i tu?
Va ofegar la resposta al got de suc. Casar-se amb la Raine... ja li agradaria, però no podia casar-se amb ella si sortia amb un altre home.
El forner. Per més que pensava en ell era incapaç de visualitzar la seva cara, juraria que no l'havia vist mai. Era la Raine qui sempre comprava les provisions per la taverna mentre ell esperava afora vigilant el carro.
—Vicecomandant Ellone! Cóm és el forner?
La noieta va saltar a terra de la caixa que li servia per arribar a la barra i va anar amb l'ex-soldat que la va asseure als seus genolls.
—La Raine sempre diu que és guapo i un bon partit, que té un negoci pre-pro-pesper o quelcom semblant.
—Pròsper.
—Sí! Això! Quan diu que és guapo sempre somriu.
En Laguna va enfonsar el nas als cabells de la nena i va sospirar pesadament.
—Recoi! Doncs quina murga —va remugar, de cop i volta només tenia ganes d'anar-se'n a un racó a plorar—. Puja i banya't, Elle, jo cuidaré del bar fins que torni la Raine.
—Però oncle Laguna...
—Tranquil·la, tranquil·la, no penso trencar res!
»Vinga, va, au! Si la Raine torna i veu que encara no t'has banyat em deixarà sense sopar. Si no sopo no podré caçar mosquits.
L'Elle va salta àgilment i va pujar les escales corrents, per res del món voldria que els mosquits envaïssin el poble. Els odiava. Va aturar-se a l'últim graó, amb la porta encara oberta va xiuxiuejar:
—Però quan somriu no sembla feliç.
En Laguna va quedar-se allà assegut pensant en la Raine, en la Raine somrient dient que el forner era guapo. Recoi! No era just! Ell també volia ser guapo per a la Raine, volia que la Raine digués que era guapo mentre somreia.
Recoi, que malament li queia el coi de forner! Amb les celles arrufades i fent morros va posar-se rere la barra, va fer a un costat la caixa de l'Elle amb el peu i va posar-se a rentar els gots. Cóm devia ser? Segur que tenia dos ulls, un nas, una boca, dues orelles i celles... segur que sí. Havia de tenir cabells, segur que a la Raine li agradaven el homes amb cabell, sí no veia a la Raine amb un home calb.
—Ai Raine, per què un forner? —va gemegar al silenciós i buit bar—. Què hi ha de mi?
Li feia mal pensar en la Raine passejant amb un home que no fos ell, la Raine fent petons a un home que no fos ell, la Raine fent qualsevol cosa amb un home que no fos ell.
La Raine li havia salvat la vida, li estava agraït, jugava a caçar monstres per veure-la somriure i poder devorar els menjars que li preparava. Li havia agafat estima ràpidament, va haver-hi un temps en el que només era allò: la dona que li havia salvat la vida i a la que tenia estima. Estava bé quan era així, tot era senzill i fàcil fins que li va agafar rampa a la cama.
Des d'aquell moment tot es va regir per una suma: Laguna + Raine + moment més o menys íntim = rampa dolorosa. Lluitar contra allò no valia per res, era quelcom que sabia prou bé, només esperava que ella no arribés a adonar-se mai del perquè de les seves rampes.
El pitjor de tot era saber que hauria d'alegrar-se per la Raine, alegrar-se de que hagués trobat a algú a qui estimar; però no podia alegrar-se se l'estava menjant la gelosia.
Era un egoista, no podia lluitar contra allò. Ell volia ser qui fes somriure a la Raine, qui passegés amb ella, qui li fes petons.
Va esbandir l'últim got, miraculosament no n'havia trencat cap, havia d'admetre que era un autèntic sapastre a l'hora de tractar amb objectes delicats. Va dibuixar el somrís més trist i agònic dels que havia dibuixat mai i va tornar al seu tamboret, esperaria a la Raine com sempre feia. No havia cap motiu per canviar-ho.
Recoi! Quin mal que feia la gelosia. Va dur-se la mà al pit com si esperés que el cor se li ature's d'un moment a l'altre.
—Què fas aquí a les fosques? —aquella pregunta va omplir el bar de música.
La Raine va encendre els llums, era l'hora de treballar.
—On és la Ellone?
—Dalt, banyant-se.
Va enarcar les celles en Laguna estava estrany.
—Què passa? Per què aquesta cara tan llarga? —va preguntar lligant-se el davantal.
—Només queden sucs de taronja —va mentir. No podia retreure-li que sortís d'aquella taverna atrotinada. Era jove. Era bonica...—, així que em quedaré aquí morint-me de sed.
—T'estaria bé per dropo.
—Però si he fet totes les meves rondes puntualment!
—Dotze monstres en tres rondes? —va inquirir la Raine enarcant les celles—. Qualsevol diria que no estàs en forma o que no et prens prou seriosament la teva feina. Potser hauria de reduir les teves racions...
En Laguna va fer una ganyota infantil que va aconseguir fer somriure a la jove. Va furgar rere la barra,en aquell armari tancat amb clau pel que tantes preguntes es feia l'ex-soldat. Va sentir el tentineig del xoc d'ampolles. Va creuar els braços sobre el pit, potser ho feia per l'Elle, potser guardava allà les ampolles de licor amb més gradació. Segur que era per això.
La Raine va agafar un got i el va col·locar davant d'ell, que continuava absort en els seus pensaments, i va servir-lo. Els seus ulls verds van il·luminar-se com els d'un nen.
—Beu-te-ho abans de que me'n penedeixi.
—Estàs de molt mala lluna per haver quedat amb un home guapo —va dir agafant el got abans de que se'n penedís.
Va sospirar i va sacsejar el cap, se'l va mirar fixament amb aquells ulls blaus i vius.
—Se suposa que hauria d'estar fent saltirons i rient com una burra sense cervell?
—Bé, no... però suposo que hauries d'estar contenta.
—Qui diu que no ho estic?
—No ho sembles —va xiuxiuejar—. Tant sols és que ets més bonica quan somrius, Raine.
La Raine va somriure, va recolzar els avantbraços a la barra i va inclinar-se cap endavant.
—No t'escau gens aquesta cara tan seriosa— va xiuxiuejar i li va fer un petó a la comissura dels llavis—. I ara a treballar!
—Ai, ai, ai! No fotis Raine! M'ha agafat rampa a la cama.
El sospir resignat de la Raine va tornar-se en una riallada. No podia ser de cap altre manera. En Laguna i les seves rampes.
Fi