tag:blogger.com,1999:blog-89673235874349654452024-02-20T01:14:29.041-08:00Lletres del 13Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-50892972324927628632013-06-25T10:39:00.001-07:002013-06-25T10:39:28.899-07:00CARGOLS I FLORS<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 130%;"><span style="font-weight: bold;">CARGOLS I FLORS</span></span></div>
<br />
<b>Gènere:</b> Adventure, Romance, Humor, Friendship<br />
<b>Advertències: </b>Lemon<br />
<b>Classificació:</b> Hetero<br />
<b>Sèrie:</b> One Piece<br />
<b>Parella:</b> Fanky, Nico Robin<br />
<b>Any:</b> 2013<br />
<b>Estat:</b> En procés<br />
<b>Capítols:</b> 26<br />
<br />
<br />
Col·lecció de one-shots sobre en Franky i la Nico Robin. És un repte tipus abecedari.<br />
<br />
<b>One Piece i els seus personatges són propietat d'Oda Eiichiro i Shueisha.</b> <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-weight: bold;">-->Versió en català i en castellà<--</span></span></span></div>
<a href="http://www.safecreative.org/work/0905303745194" rel="cc:license"><br /></a>
<b>Llistat de capítols:</b><br />
01.- Àcid // Ácido<br />
02.- Bocamoll // Bocazas<br />
03.- Calçotets // Calzoncillos <br />
04.- Dinosaure // Dinosaurio <br />
05.- Estels // Estrellas <br />
06.- Fum // Humo<br />
07.- Golafre // Glotón<br />
08.- Horòcop // Horóscopo <br />
09.- Infantesa // Infanci <br />
10.- Joc // Juego <br />
11.- Kilòmetres // Kilómetro <br />
12.- Lectura // Lectura<br />
13.- Meitat // Mitad <br />
14.- Nit // Noch <br />
15.- Oxigen // Oxígeno <br />
16.- Penyora // Prenda <br />
17.- Quadern // Cuaderno <br />
18.- Rampell // Impulso <br />
19.- Soledat // Soledad<br />
20.- Tresor // Tesoro<br />
21.- Ungles // Uñas<br />
22.- Venjança // Venganza <br />
23.- Whisky // Whisky<br />
24.- Xafogor // Bochorno<br />
25.- Yakitori // Yakitori<br />
26.- Zero // CeroNat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-44432758367679772962013-04-04T03:09:00.002-07:002013-04-04T03:09:25.019-07:00Sobre preguntes<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avanuncios.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Avatar Anuncios photo Avanuncios.jpg" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avanuncios.jpg" /></a><br />
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">Un
anunci ràpid. Últimament rebo moltes preguntes amb PM a Ffnet, així
que he decidit fer-me un compte a ask per així tenir-ho tot ben
organitzat i así si més un ré el mateix dubte pot trobar la
resposta fàcilment.</span></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-weight: normal;">No
us talleu, pregunteu el que vulgueu:</span></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.5cm;">
<span style="font-size: large;"><i><span style="font-weight: normal;"><a ask.fm="" atsuminiikura="" href="http://www.blogger.com/%3Ca%20href=" http:="">http://ask.fm/NatsumiNiikura</a>">Pregunteu
el que vulgueu</span></i></span></div>
Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-19598872808839856812013-04-03T09:20:00.000-07:002013-04-03T09:20:02.857-07:00WM 01.- Gelós <a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<i>Final Fantasy VIII i tots els seus personatges són propietat d'Square-Enix.</i><br />
<i><b></b></i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>Winhill Maniacs!</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Gelós</b></div>
Va
escurar les últimes gotes de suc i va sospirar. A l'altre costat de la
barra la petita Ellone se'l mirava divertida, els ulls verds d'en Laguna
destil·laven un grau d'avorriment desconegut. Va assenyalar el got amb
aire absent.<br />
—De taronja? —va preguntar la petita.<br />
En Laguna va arrufar el nas.<br />
—Saps que odio els cítrics —va protestar sacsejant el got en l'aire—. Préssec. On dius que ha anat la Raine?<br />
—No
ho he dit —va replicar servint-li. De l'escassa clientela de la taverna
en Laguna era l'únic adult que prenia sucs. Sovint la Raine li feia la
guitza amagant totes les ampolles i deixant només les que duien suc de
taronja. A l'Ellone li semblava molt divertit—. Ha anat a fer un tomb
amb el forner.<br />
—Què? No! Per què?<br />
L'Elle va riure.<br />
—La va convidar ahir i li va fer molta il·lusió.<br />
—Segur que és ximple i li fan pudor els peus —va remugar.<br />
—Oncle Laguna, quan us casareu la Raine i tu?<br />
Va
ofegar la resposta al got de suc. Casar-se amb la Raine... ja li
agradaria, però no podia casar-se amb ella si sortia amb un altre home.<br />
El
forner. Per més que pensava en ell era incapaç de visualitzar la seva
cara, juraria que no l'havia vist mai. Era la Raine qui sempre comprava
les provisions per la taverna mentre ell esperava afora vigilant el
carro.<br />
—Vicecomandant Ellone! Cóm és el forner?<br />
La noieta va
saltar a terra de la caixa que li servia per arribar a la barra i va
anar amb l'ex-soldat que la va asseure als seus genolls.<br />
—La Raine sempre diu que és guapo i un bon partit, que té un negoci <i>pre-pro-pesper</i> o quelcom semblant.<br />
—Pròsper.<br />
—Sí! Això! Quan diu que és guapo sempre somriu.<br />
En Laguna va enfonsar el nas als cabells de la nena i va sospirar pesadament.<br />
—Recoi!
Doncs quina murga —va remugar, de cop i volta només tenia ganes
d'anar-se'n a un racó a plorar—. Puja i banya't, Elle, jo cuidaré del
bar fins que torni la Raine.<br />
—Però oncle Laguna...<br />
—Tranquil·la, tranquil·la, no penso trencar res!<br />
»Vinga, va, au! Si la Raine torna i veu que encara no t'has banyat em deixarà sense sopar. Si no sopo no podré caçar mosquits.<br />
L'Elle
va salta àgilment i va pujar les escales corrents, per res del món
voldria que els mosquits envaïssin el poble. Els odiava. Va aturar-se a
l'últim graó, amb la porta encara oberta va xiuxiuejar:<br />
—Però quan somriu no sembla feliç.<br />
En
Laguna va quedar-se allà assegut pensant en la Raine, en la Raine
somrient dient que el forner era guapo. Recoi! No era just! Ell també
volia ser guapo per a la Raine, volia que la Raine digués que era guapo
mentre somreia.<br />
Recoi, que malament li queia el coi de forner! Amb
les celles arrufades i fent morros va posar-se rere la barra, va fer a
un costat la caixa de l'Elle amb el peu i va posar-se a rentar els gots.
Cóm devia ser? Segur que tenia dos ulls, un nas, una boca, dues orelles
i celles... segur que sí. Havia de tenir cabells, segur que a la Raine
li agradaven el homes amb cabell, sí no veia a la Raine amb un home
calb.<br />
—Ai Raine, per què un forner? —va gemegar al silenciós i buit bar—. Què hi ha de mi?<br />
Li
feia mal pensar en la Raine passejant amb un home que no fos ell, la
Raine fent petons a un home que no fos ell, la Raine fent qualsevol cosa
amb un home que no fos ell.<br />
La Raine li havia salvat la vida, li
estava agraït, jugava a caçar monstres per veure-la somriure i poder
devorar els menjars que li preparava. Li havia agafat estima ràpidament,
va haver-hi un temps en el que només era allò: la dona que li havia
salvat la vida i a la que tenia estima. Estava bé quan era així, tot era
senzill i fàcil fins que li va agafar rampa a la cama.<br />
Des
d'aquell moment tot es va regir per una suma: Laguna + Raine + moment
més o menys íntim = rampa dolorosa. Lluitar contra allò no valia per
res, era quelcom que sabia prou bé, només esperava que ella no arribés a
adonar-se mai del perquè de les seves rampes.<br />
El pitjor de tot
era saber que hauria d'alegrar-se per la Raine, alegrar-se de que hagués
trobat a algú a qui estimar; però no podia alegrar-se se l'estava
menjant la gelosia.<br />
Era un egoista, no podia lluitar contra allò.
Ell volia ser qui fes somriure a la Raine, qui passegés amb ella, qui li
fes petons.<br />
Va esbandir l'últim got, miraculosament no n'havia
trencat cap, havia d'admetre que era un autèntic sapastre a l'hora de
tractar amb objectes delicats. Va dibuixar el somrís més trist i agònic
dels que havia dibuixat mai i va tornar al seu tamboret, esperaria a la
Raine com sempre feia. No havia cap motiu per canviar-ho.<br />
Recoi! Quin mal que feia la gelosia. Va dur-se la mà al pit com si esperés que el cor se li ature's d'un moment a l'altre.<br />
—Què fas aquí a les fosques? —aquella pregunta va omplir el bar de música.<br />
La Raine va encendre els llums, era l'hora de treballar.<br />
—On és la Ellone?<br />
—Dalt, banyant-se.<br />
Va enarcar les celles en Laguna estava estrany.<br />
—Què passa? Per què aquesta cara tan llarga? —va preguntar lligant-se el davantal.<br />
—Només
queden sucs de taronja —va mentir. No podia retreure-li que sortís
d'aquella taverna atrotinada. Era jove. Era bonica...—, així que em
quedaré aquí morint-me de sed.<br />
—T'estaria bé per dropo.<br />
—Però si he fet totes les meves rondes puntualment!<br />
—Dotze
monstres en tres rondes? —va inquirir la Raine enarcant les celles—.
Qualsevol diria que no estàs en forma o que no et prens prou seriosament
la teva feina. Potser hauria de reduir les teves racions...<br />
En
Laguna va fer una ganyota infantil que va aconseguir fer somriure a la
jove. Va furgar rere la barra,en aquell armari tancat amb clau pel que
tantes preguntes es feia l'ex-soldat. Va sentir el tentineig del xoc
d'ampolles. Va creuar els braços sobre el pit, potser ho feia per
l'Elle, potser guardava allà les ampolles de licor amb més gradació.
Segur que era per això.<br />
La Raine va agafar un got i el va
col·locar davant d'ell, que continuava absort en els seus pensaments, i
va servir-lo. Els seus ulls verds van il·luminar-se com els d'un nen.<br />
—Beu-te-ho abans de que me'n penedeixi.<br />
—Estàs de molt mala lluna per haver quedat amb un home guapo —va dir agafant el got abans de que se'n penedís.<br />
Va sospirar i va sacsejar el cap, se'l va mirar fixament amb aquells ulls blaus i vius.<br />
—Se suposa que hauria d'estar fent saltirons i rient com una burra sense cervell?<br />
—Bé, no... però suposo que hauries d'estar contenta.<br />
—Qui diu que no ho estic?<br />
—No ho sembles —va xiuxiuejar—. Tant sols és que ets més bonica quan somrius, Raine.<br />
La Raine va somriure, va recolzar els avantbraços a la barra i va inclinar-se cap endavant.<br />
—No t'escau gens aquesta cara tan seriosa— va xiuxiuejar i li va fer un petó a la comissura dels llavis—. I ara a treballar!<br />
—Ai, ai, ai! No fotis Raine! M'ha agafat rampa a la cama.<br />
El sospir resignat de la Raine va tornar-se en una riallada. No podia ser de cap altre manera. En Laguna i les seves rampes.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b> </div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"></span></span></span></span>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-50167007404476882552013-03-12T08:54:00.001-07:002013-04-04T02:33:01.973-07:00WINHILL MANIACS <a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 130%;"><span style="font-weight: bold;">WINHILL MANIACS!</span></span></div>
<br />
<b>Gènere:</b> Aventures, Romanç, Humor, Angst, Drama, Família<br />
<b>Advertències:</b> Lemon, Lime, Violencia<br />
<b>Classificació:</b> Hetero<br />
<b>Joc:</b> Final Fantasy VIII <br />
<b>Parella:</b> Laguna Loire, Raine Leonhart<br />
<b>Any:</b> 2013<br />
<b>Estat:</b> En procés<br />
<b>Capítols:</b> 100 <br />
<br />
<br />
Col·lecció de one-shots i drabbles sobre en Laguna i la Raine.<br />
<br />
<b>Final Fantasy VIII i els seus personatges són propietat d'Square-Enix.</b> <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-weight: bold;">-->Versión en castellano y en catalán<--</span></span></span></div>
<a href="http://www.safecreative.org/work/0905303745194" rel="cc:license"><br /></a>
<b>Llistat de capítols:</b><br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">01.- A</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">igua / / Agua</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">02.- Aire / / Aire</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">0<span style="font-size: small;">3.- A</span>lcohol /<span style="font-size: small;"> / Alcohol</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">04.- A</span>mor / / Amor</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">05.- Anell / / Anillo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">06.- Aprofitat / / Aprovechado</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">07.- Arranjament / / Arreglo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">08.- Bagul / / Baúl</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">09.- B</span>estiar / / Ganado</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">10.- Bonic / / Bonito</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">11.- Camí / / Camino</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">12.- Camp / / Campo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">13.- Carretera / / Carretera</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">14.- Cercar / / Buscar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">15.- Chocobo / / Chocobo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">16.- Confiança / / Confian<span style="font-size: small;">z</span>a</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">17.- Confondre / / Confundir</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">18.- Conjunt / / Conjunto</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">19.- Consigna / / Consigna</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">20.- Cremada / / Quemadura</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">21.- Cristall / / Cristal</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">22.- C<span style="font-size: small;">u</span>ina / / Cocina</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">23.- Dama / / Dama</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">24.- Decantar / / Ladear</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">25.- Dit / / Dedo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">26.- D<span style="font-size: small;">o</span>mèstic / / Dom<span style="font-size: small;">éstico</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">27.- D</span>omicili / / Domicilio</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">28.- Eco / / Eco</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">29.- Editor / / Editor</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">30.- Elàstic / / Elástico</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">31.- Encès / / Encendido</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">32.- Ensabonar / / Enjabonar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">33.- Escalfar / / Calentar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">3<span style="font-size: small;">4</span>.- Estiu / / Verano</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">3<span style="font-size: small;">5</span>.- Expressar / / Expresar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">3<span style="font-size: small;">6</span>.- Fam / / Hambre</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">3<span style="font-size: small;">7</span>.- Feble / / D<span style="font-size: small;">é</span>bil</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">3<span style="font-size: small;">8</span>.- Força / / Fuerza</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">39</span>.- Forn / / <span style="font-size: small;">Horno</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">4<span style="font-size: small;">0</span>.- F</span>ortuna / / Fortuna</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">4<span style="font-size: small;">1</span>.- Fulla / / Hoja</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">4<span style="font-size: small;">2</span>.- Fulla (d'afaitar) / / Cuchilla</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">4<span style="font-size: small;">3</span>.- Gaudir / / Gozar</span></span></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">44.- </span></span></span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><a font="" h="" href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8967323587434965445" size="3">ref="http://lletresdeltretze.blogspot.com.es/2013/04/wm-01-gelos.html">Gelós<span style="font-size: small;"></span></a></span></span></span></span></span></span> / / <span style="font-size: small;"><a href="http://fictionniikura.blogspot.com.es/2013/03/wm-01-celoso.html">Celoso</a></span></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">Li feia mal pensar en la Raine passejant amb un home que no fos ell, la
Raine fent petons a un home que no fos ell, la Raine fent qualsevol cosa
amb un home que no fos ell. <b>(Rom<span style="font-size: small;">anç / +13)</span></b> </span> </span></span></span></span><br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">4<span style="font-size: small;">5</span>.- Gerra / / Jarra</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">4<span style="font-size: small;">6</span>.- Gràfic / / Gráfico</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">4<span style="font-size: small;">7</span>.- Història / / H<span style="font-size: small;">istoria</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">4<span style="font-size: small;">8</span>.- I</span>lla / / Isla</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">49</span>.- Intimitat / / Intimidad</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">0</span>.- Joia / / Joya</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">1</span>.- Llaç / / Lazo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">2</span>.- Llengua / / Lengua</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">3</span>.- Lleó / / León</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">4</span>.- Lliçó / / Lección</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">5</span>.- Mar / / Mar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">6</span>.- Marca / / Marca</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">7</span>.- Modern / / Moderno</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">5<span style="font-size: small;">8</span>.- Moral / / Moral</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">59</span>.- Nom / / Nombre</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">0</span>.- Nord-oest / / Noroeste</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">1</span>.- Novel·la / / Novela</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">2</span>.- Núvol / / <span style="font-size: small;">Nube</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">6<span style="font-size: small;">3</span>.- <span style="font-size: small;">O</span></span>ferta / / Oferta</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">4</span>.- Oïda / / Oído</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">5</span>.- Palmell / / Palma</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">6</span>.- Pare / / Padre</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">7</span>.- Passeig / / Paseo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">6<span style="font-size: small;">8</span>.- Pes / / Peso</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">69</span>.- Pintura / / Pintura</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">0</span>.- Pit / / Pecho</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">1</span>.- Platja / / Playa</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">2</span>.- Plorós / / Lloroso</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">3</span>.- Pols / / Pulso</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">4</span>.- Pregar / / Rogar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">5</span>.- Prendre / / Tomar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">6</span>.- Preocupat / / Preocupado</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">7</span>.- Protegir / / Proteger</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">7<span style="font-size: small;">8</span>.- Públic / / Público</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">79</span>.- Ratlles / / Rallas</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">8<span style="font-size: small;">0</span>.- Realitat / / Realidad</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">8<span style="font-size: small;">1</span>.- Relliscada / / Desliz</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">8<span style="font-size: small;">2</span>.- Ric<span style="font-size: small;"> / / Rico</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">8<span style="font-size: small;">3</span>.- R</span>ínxols / / Rizos</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">8<span style="font-size: small;">4</span>.- Sabatilles / / Zapatillas</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">8<span style="font-size: small;">5</span>.- Samarreta / / Camiseta</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">8<span style="font-size: small;">6</span>.- Sang / / Sa<span style="font-size: small;">ngre</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">8<span style="font-size: small;">7</span>.- S</span>aló / / Salón</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">8<span style="font-size: small;">8</span>.- Salt / / Salto</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">89</span>.- Segle / / Siglo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">0</span>.- Senyor / / Señor</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">1</span>.- Somiar / / Soñar</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">2</span>.- Soroll / / Ruido</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">3</span>.- Suau / / Suave</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">4</span>.- Taverner / / Tabernero</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">5</span>.- Tassa / / Taza</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">6</span>.- Trajo / / Traje</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">9<span style="font-size: small;">7</span>.- Transmissió / / Transmisió<span style="font-size: small;">n</span></span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">9<span style="font-size: small;">8</span>.- T</span>urisme / / Turismo</span></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">99.- Uniforme / / Uniforme</span></span></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">100.- Vida<span style="font-size: small;"> / / Vida</span></span></span></span></span></div>
Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-82862558652821403462013-03-05T04:57:00.001-08:002013-03-05T04:57:09.949-08:00Code: Caos.- Pròleg<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<i>Code: Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop i de France3</i><br />
<div style="text-align: right;">
"<i>Tot acte forçós es torna desagradable"</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>Aristòtil.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Pròleg</b></div>
L'acadèmia
Kadic despertava mandrosa com el dia gris plomís. Els vidres estaven
lleugerament entelats pel contrast tèrmic provocat per la gèlida
temperatura de l'exterior i la calefacció de l'interior. Era un edifici
distingit, ubicat a la riba del riu Sena, amb una vista privilegiada del
centre parisenc.<br />
L'Aelita va estirar-se al llit abans d'apagar el
despertador, que retrunyia a l'habitació, i va cargolar-se un altre cop
sota les mantes. Odiava els dilluns, era el dia més pesat de la
setmana, es moria de son.<br />
A fora, al passadís, se sentien les veus
de les altres noies dirigint-se als banys per arreglar-se, si no
s'afanyava es quedaria sense esmorzar. Va posar els peus nus al fred
terra de marbre de l'habitació obtenint un calfred com a recompensa.
Trobava a faltar la seva catifa peluda de color rosa, si l'Odd no hi
hagués abocat el batut a sobre... i els de la tintoreria que s'ho
prenien amb calma per netejar-la, amb el dineral que li cobraven haurien
de posar-li la catifa vermella dels Oscar cada cop que hi anava.<br />
El seu ordinador va dringar, havia rebut un e-mail, va arrufar les celles i va acostar-se per llegir-lo. Era d'en Jérémie.<br />
<i>Reuneix-te amb mi a la sala del superordinador de la fàbrica, no els ho diguis als altres. He de parlar amb tu, és molt urgent.<br />Jérémie.</i><br />
L'Aelita
va gratar-se la punta del nas, que parlessin sols no era quelcom
inusual, però a la fàbrica? Perquè? Tenia una habitació per a ella sola,
igual que ell, i allà era impossible que ningú els escoltés, de fet era
el seu punt de reunió habitual; a la fàbrica hi havia el risc de que un
dels seus amics amb ganes de rememorar la seva aventura els enxampés. A
més si era quelcom urgent perquè no l'havia trucat...<br />
Va encongir
les espatlles i va desar el correu a la carpeta de privat. Va agafar
les seves coses per prendre una dutxa ràpida abans d'anar a veure al seu
amic.<br />
En William estrenyia amb força el coixí sobre la seva cara,
tenia mal de cap com si algú l'estigués fent servir com a sac de boxa.
Si no tingués un coi d'examen a primera hora es quedaria al llit
dormint, no creia que la Meyer li deixés fer-lo un altre dia.<br />
Va
sospirar resignat a aixecar-se, va mirar el seu mòbil a sobre de la
tauleta de nit tenia un sms d'algú amb un número que no era a la seva
agenda. Va obrir-lo no fos cas que fos un error d'aquella andròmina
vella i atrotinada.<br />
<i>Hola, William. Sóc l'Emilie, l'Emilie Leduc
de tercer grau, la que va a classe amb l'Odd, l'Ulrich, l'Aelita i en
Jérémie. D'això, volia saber si podríem veure'ns. T'estaré esperant a la
vella fàbrica, la que es troba al riu, fins que sigui l'hora d'entrar a
classe. Tant debò que puguis venir.</i><br />
Coneixia a l'Emilie de
veure-la pel campus, no era cec i ella era prou bufona. No hi havia cap
necessitat real d'anar a veure-la, però no li semblava la millor opció
deixar-la tota sola a la vella fàbrica. Dubtava que se li acudís
penetrar en aquell laberint que queia a trossos, però per si per ventura
ho feia millor anar a trobar-la, només li faltava que descobrís el
superordinador casualment i hagués d'empassar-se ell l'esbroncada.<br />
Va
vestir-se, s'havia dutxat de matinada per estalviar-se la cola matinal.
Va passar-se els dits pels cabells rebels i desordenats, per a què
pentinar-te quan el teu cabell té tendència a posar-se com li dona la
gana sense obeir.<br />
L'Ulrich i la Yumi estaven junts al gimnàs
clavant-se una surra de bon matí, ell s'havia apuntat a una competició
d'arts marcials i ella s'havia ofert per ajudar-lo a entrenar. Ell amb
el seu kimono blau fosc i ella amb el seu pantaló d'esport gris marengo i
la samarreta esquitxada d'estels blaus a conjunt. La Yumi l'havia
tombat unes quantes vegades i ara ell contraatacava amb ràbia mirant de
fer-la caure inútilment. No s'estava contenint, s'estava esforçant al
màxim, i sabia que per primera vegada, la Yumi, tampoc s'estava
refrenant, perquè els cops que li donava feien mal de veritat.<br />
Descobrir que la Yumi no s'havia pres els seus combats tant seriosament com ell li havia fet una ràbia increïble.<br />
L'Ulrich
va llençar-se cap endavant i ella va sospirar abans de colpejar-lo amb
el peu nu a la cara, el cop el va desestabilitzar i va haver de fer
diverses passes enrere, li havia fet mal al nas sense esforç, va
passar-se el dors de la mà per comprovar si sagnava o no. Res. Va
grunyir.<br />
—Això és tot el que tens, Stern?<br />
—Des de quan lluites tu així?<br />
—Des que era una nena.. —Va encongir les espatlles—. Els meus avis regenten un <i>dojo</i> de <i>kenpô</i>.<br />
L'Ulrich va sospirar i la Yumi va somriure.<br />
—Això és trampa —va remugar—. No m'ho havies dit.<br />
—Mai m'ho vas preguntar, Ulrich.<br />
—És trampa igualment. —Va sacsejar el dit tot apuntant-la.<br />
—Si
t'hagués interessat t'ho hauria explicat. —La Yumi va encongir les
espatlles un altre cop—. De vegades penso que tant se te'n foten
aquestes coses.<br />
—Res del que tingui a veure amb tu se me'n fot.<br />
—Ah, no? —va interrogar amb to juganer—. No hi mostres gaire interès.<br />
—Yumi, jo...<br />
Els seus mòbils varen sonar a la vegada, missatges de text. Van intercanviar mirades i van agafar els respectius telèfons.<br />
—És un missatge teu... —van dir a l'uníson.<br />
La Yumi va obrir el seu i va llegir-lo en veu alta:<br />
—Sóc l'Ulrich —va dir arquejant una cella—. T'espero a la fàbrica abans de classe, vine tota sola.<br />
ȃs alguna mena de broma?<br />
L'Ulrich va obrir el seu i també el va llegir en veu alta:<br />
—Hola Ulrich, m'agradaria que ens veiéssim a la fàbrica abans de classe, he de dir-te quelcom important. Yumi.<br />
—Si és cosa de l'Odd l'escanyaré —va bufar la Yumi posant-se les mans a la cintura.<br />
—No
crec que sigui tan espavilat per enviar missatges amb els nostre
números sense tenir els telèfons. —Va sospirar—. Això pega més amb en
Jérémie i l'Aelita.<br />
—Doncs llavors els escanyaré a ells. Anem a la fàbrica.<br />
L'Ulrich
va somriure-li d'acord amb la seva idea. La Yumi va fer-li un petó a la
punta del nas que estava vermella i una mica inflada pel seu cop, les
galtes d'ell van encendre's al moment.<br />
L'Emilie mirava el seu
mòbil amb els ulls com unes taronges, mentre la Noémie al seu costat
somreia. Quan havia tornat de la dutxa havia descobert que tenia un
missatge d'en William Dunbar:<br />
<i>Hola Emilie, espero que no et
molesti que hagi demanat el teu telèfon a l'Odd. M'agradaria parlar amb
tu a algun lloc poc transitat, coneixes la vella fàbrica del riu?
T'estaré esperant allà abans de les classes. William</i><br />
—No puc anar-hi —va declarar vermella tot apartant-se el mòbil de la cara com si fes pudor.<br />
—Per què no?<br />
—Perquè allà no hi ha res —va dir astorada.<br />
—I què?<br />
—Noémie, és en William...<br />
—Ja
ho sé, bleda. És en William no en Jack l'Esbudellador —va contestar la
Noémie sospirant—. És un bandarra no un delinqüent. Si t'has de quedar
més tranquil·la t'acompanyaré fins a la fàbrica.<br />
—No! —Va moure les mans frenètica esbategant el mòbil—. I si et veu?<br />
El somrís de la Noémie va ampliar-se abans de clavar-li un cop al front amb la punta dels dits.<br />
—Espavila't o es cansarà d'esperar-te.<br />
L'Emilie
va posar-se dempeus com una molla i va estirar la samarreta fúcsia
allisant una arruga invisible. Va tornar a seure com una nina de drap.<br />
—No puc.<br />
—No siguis bleda. —Va sospirar—. No m'obliguis a arrossegar-te fins allà.<br />
En
Jérémie feia els últims retocs al seu treball per a la classe de
química, feia de mal pensar però era un treball de deu, l'Odd, l'Ulrich,
l'Aelita i ell s'ho havien pencat. La Hertz quedaria bocabadada.<br />
Va rebre un e-mail i el va llegir en veure que era de l'Aelita.<br />
<i>Vine a la fàbrica, he d'ensenyar-te una cosa. Crec que sé a on és el meu pare.</i><br />
En
Jérémie va arquejar les celles rosses, un e-mail no era el que
esperaria que li enviés si tenia alguna pista sobre en Franz Hopper,
hauria anat a picar amb força la seva porta amb un somrís d'orella a
orella, però per l'altra banda, qui podia establir cap relació entre la
fàbrica i el pare de l'Aelita? Potser era una broma del nois, potser
l'Aelita havia tornat a posar en marxa el superordinador...<br />
Va aixecar-se i va agafar la jaqueta abans de sortit amb destí la fàbrica.<br />
L'Odd
encara dormia amb en Kiwi cargolat al seu costat. Somiava amb una
preciosa noia de cabells negres i llargs que l'acompanyava en un romàtic
passeig per la riba del mar d'Eden, el sol roig del crepuscle tintava
el món sencer d'un color diferent transformant-lo tot en vermell passió.
No sabia qui era ella, però li agradava molt «Quin es el teu nom?» va
preguntar la noia, «No em diguis que ja no te'n recordes de mi, Odd» va
contestar ella amb veu musical «Sóc jo. La S...»<br />
—Della Robbia!
—va udolar una veu femenina poc musical i gens delicada mentre el
sacsejava—. Desperta, desperta, desperta! Maleït sia, desperta!<br />
—Eh...? —Va aconseguir articular parpellejant tot mirant d'enfocar al seu atacant—. Sissi?<br />
—Sí, jo. La Sissi Delmas, la filla del director —va remugar la noia—. Baixa dels núvols.<br />
—Què passa? Ja és de dia?<br />
La Sissi va bufar i va tornar a batzegar-lo.<br />
—És clar que és de dia idiota! Has d'ajudar-me!<br />
—No crec que l'Ulrich estigui interessant en fer el que sigui amb tu...<br />
—No és pas això! —va exclamar i li va estampar el mòbil al nas.<br />
L'Odd va agafar el telèfon seient al llit i va començar a llegir-lo. "<i>He segrestat al teu amic Hervé Pichon. No truquis a la policia, vine a la vella fàbrica abandonada.</i>"<br />
—És massa aviat per fer bromes, Sissi.<br />
—No és cap broma... —va mormolar amb els ulls plorosos.<br />
—Està bé. I què vols que hi faci?<br />
—Que pots venir amb mi? Si us plau, t'ho suplico...<br />
—Posa't d'esquenes —va dir l'Odd tot saltant del llit.<br />
—Per què?<br />
—Que vols veure'm despullat, Sissi?<br />
La
cara de la filla del director va posar-se completament vermella, va fer
unes passes endarrere i va girar-se mirant atentament el pòster de la
paret de l'Ulrich. Sentia la roba de l'Odd en posar-se-la i treure-se-la
i el batec accelerat del seu propi cor bombant sang a les seves galtes.
En Kiwi havia pujat al llit de l'Ulrich i intentava, en va, que la
Sissi li gratés darrere les orelles.<br />
Al pont que connectava la
ciutat amb la vella fàbrica la Yumi va contenir un sospir. Sabia que els
seus amics anaven allà sovint per remembrar els vells temps, però ella
no l'havia tornat a trepitjar des del dia en que el van apagar.
L'angoixava força tornar allà, no perquè el vell superordinador li fes
por, més aviat era, perquè, de certa manera, la feia patir que la
melangia l'envaís; ella també trobava a faltar combatre a Lyoko.<br />
—Estàs bé? —va preguntar-li l'Ulrich en veure que s'havia aturat al vell mig del pont.<br />
—Què? Ah... sí. No passa res.<br />
La
Yumi va reprendre la marxar agafant amb força la mà de l'Ulrich, no
sabia perquè, però necessitava sentir que hi era i que era ben real. Ell
no va dir res i va prémer la seva mà, seguint el ritme de les passes de
la Yumi. Un somrís badoc va dibuixar-se a la seva cara, era molt plaent
anar de la mà de la noia dels teus somnis.<br />
Van aturar-se a l'entrada fitant les velles cordes que empraven per baixar al vestíbul.<br />
—Creus
que aguantaran? —va interpel·lar l'Ulrich que encara tenia vertigen i
la perspectiva de fotre's de morros contra terra no el seduïa gens ni
mica—. Potser hauríem d'haver entrat per <i>L'Hermitage</i>.<br />
—Tant sols hi ha una manera de saber-ho —va fer la Yumi agafant una de les cordes—. Probar-ho.<br />
Ella
va lliscar corda avall sense problemes i va somriure triomfant mirant
al seu amic que mantenia la vista fixa a la corda i semblava estar
esperant sentir-la cridar per haver-se trencat alguna cosa en caure.
Sabia que no miraria avall, tenia un pànic espaterrant a les altures.<br />
—Són
estables, baixa, Ulrich. —Ell va obeir aterrant com un autèntic
professional amb els peus a terra en una posició d'equilibri perfecte—. I
ara què?<br />
—La idea ha estat teva.<br />
—Ens amaguem o esperem aquí al mig?<br />
L'Ulrich
va mirar al seu voltant. A sota del que temps enrere havia estat una
escala encara hi era el vell matalàs que li havien dut a en Jim quan va
haver de quedar-se a viure allà durant dues setmanes. El va assenyalar i
la Yumi, tot capissant-l'ho, va anar rere ell, comprovant que deixant
de banda la pols, el matalàs era net i van seure, mig amagats per les
ombres, esperant a qui hagués provat de prendre'ls el pèl.<br />
La Yumi
va recolzar-se a la seva espatlla amb naturalitat, com si fos quelcom
que fes a diari, i va acceptar de bon grat el braç de l'Ulrich
voltant-li les espatlles tot apropant-la més. Feia un temps que la
barrera entre ells s'havia desdibuixat considerablement, actuaven més
com una parella que com dos bons amics, però continuaven en aquell
enutjós punt mort.<br />
L'eco de unes passes al pis de dalt els va
alertar de que tenien companyia, van agotnar-se a l'empara de la foscor
que regnava en aquell punt de la fàbrica i van esperar a que baixés. La
primera en reaccionar va ésser la Yumi que va incorporar-se i avançà
fins a la part il·luminada.<br />
—Aelita?<br />
—Yumi? —va mormolar l'Aelita tot mirant-la—. Ulrich? Què hi feu aquí?<br />
—I tu? —va tornar-li la pregunta el noi.<br />
—En Jérémie m'ha citat aquí...<br />
—De
debò? —La Yumi i l'Ulrich van intercanviar mirades sorpreses—.
Nosaltres hem rebut missatges de text l'un de l'altre per veure'ns a la
fàbrica.<br />
—Però estàvem junts, volíem veure qui havia estat —va aclarir la Yumi.<br />
—I estovar-lo si era una broma —va finalitzar l'Ulrich.<br />
L'Aelita
se'l va mirar amb esglai, segurament ho havia dit seriosament. Pel que
feia a la seva relació els seus dos amics eren massa susceptibles.<br />
Tots
tres van aixecar la mirada en sentir que algú s'apropava corrent, van
veure dues figures que es llençaven a les sogues i que baixaven amb
diferents graus d'agilitat.<br />
—¿Odd, Sissi? —L'Aelita passejava la
seva mirada entre tots dos, sorpresa no només de que estiguessin allà
sinó de que estiguessin junts—. Què hi feu aquí?<br />
—Jo us podria preguntar el mateix —va dir l'Odd gratant-se el clatell despreocupat.<br />
—No hi ha temps per això! —va exclamar la Sissi—. L'Hervé...!<br />
La
seva veu va quedar emmudida per l'entrada en escena d'en William que va
parpellejar i se'ls va mirar com si fossin la cosa més insòlita del
món. El silenci va embolcallar-los amb una suor freda recorrent els seus
cossos. Era massa casualitat que fossin tots a la vegada allà. Les
seves veus van sonar a l'uníson com una orquestra mal sincronitzada
transformant la conversa en un batibull incomprensible fins que en
William va aixecar les mans amb serietat i tots van emmudir per establir
torns.<br />
A mesura que intercanviaven els motius que els havien dut
fins allà tenien més clar que algú movia els fils des de les ombres,
algú jugava amb ells, però amb quin propòsit, era tot un misteri.<br />
En
Jérémie que corria pel pont va topar amb l'Emilie que semblava dubtar
en si havia d'entrar o no a la fàbrica, quan va arribar al seu costat va
sentir les veus dels seus amics i la de la Sissi que discutien al
vestíbul de la seva antiga base d'operacions contra en X.A.N.A. i els
seus malèvols plans de fer-se amb el control del món.<br />
—Passa —va dir senzillament el noi ros esglaiant a l'Emilie—. Si us plau.<br />
—Que m'has enviat tu el missatge? —va mormolar desencantada.<br />
—No t'he enviat res.<br />
La
noia va seguir-lo fins a l'interior i va observar com en Jérémie
baixava per la corda fins a terra, va fer el mateix amb por de que la
soga es trenqués.<br />
—Fantàstic —va rondinejar l'Ulrich—. Que falta algú més?<br />
Com a resposta una llum blanca va alçar-se des dels nítols de la fàbrica engolint-los.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Continuarà</b> </div>
Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-23707543214276257232013-03-05T03:00:00.000-08:002013-03-05T07:41:28.928-08:00CODE: CAOS<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<br />
<b>Gènere:</b> Romanç, Drama, Aventures, Angst<br />
<b>Advertèncias:</b> Lime, Lemon, Violència<br />
<b>Classificació:</b> Hetero<br />
<b>Categoria:</b> Fanfic<br />
<b>Sèrie:</b> Code: Lyoko<b> </b><br />
<b>Any:</b> 2013-20??<br />
<b>Estat:</b> En procés<br />
<b>Capítulos:</b> ???<br />
<br />
Els guerrers de Lyoko són engolits per un portal temporal trobant-se
així al vell mig d'una ciutat desolada. Una misteriosa dona encaputxada
els salva, però, ella és...?<br />
<br />
<div align="left">
<b>N/A: Code: Lyoko és propietat de MoonScoop i France 3 </b></div>
<br />
<div align="center">
<b><br /></b></div>
<div align="center">
<b><span style="font-size: 85%;">Versió en castalà // Versión en castellano </span></b></div>
<div align="left">
<b>Llistat de capítols:</b> </div>
<br />
01.- <a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com.es/2013/03/code-caos-proleg.html">Pròleg</a> / / <a href="http://fictionniikura.blogspot.com.es/2013/03/code-caos-prologo.html">Prólogo</a><br />
02.- <br />
03.-<br />
04.-<br />
05.-<br />
06.-<br />
07.-<br />
08.-<br />
09.-<br />
10.-<br />
11.-Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-45259122335594274822013-02-20T12:43:00.001-08:002013-02-20T12:43:03.455-08:00Ets Meva.- Pròleg<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<i>Code: Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop i France3.</i><br />
<i><u><b>Notes previes:</b></u></i><i>
aquesta història no és apta per a ments sensibles, així que ets
impressionable no crec que vulguis llegir-la. Contingut violent, lime i
lemon.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>Ets meva</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Per Natsumi Niikura</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Pròleg </b></div>
<div style="text-align: right;">
<i>París, França.</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>Diumenge 28 de març, 00:30 hores.</i></div>
—Si us plau, no.<br />
La
noia d'aspecte fràgil va tremolar davant d'aquella ombra que, a poc a
poc, se li apropava. Dels seus llavis gotejava sang que tacava la seva
samarreta blanca bruta.<br />
—Tranquil·la, Julie petita meva. —Va acaronar-li la galta masegada a la dona—. La meva dolça i petita, Julie.<br />
L'home va somriure amb crueltat i va prémer el gallet a boca de canó contra el petit cos de la Julie.<br />
D'entre la foscor que cobria l'habitació van sentir-se dotzenes de gemecs d'angoixa.<br />
—Que us serveixi d'exemple.<br />
Va
fer petar els dits i tres homes corpulents van entrar, van carregar
l'inert cos de la Julie i el van ficar dins d'una bossa d'escombraries.
Aquelles dones eren exactament allò. Escombraries. Simples eines de les
que desfer-se quan ja no eren d'utilitat.<br />
Però va haver-hi una que
no va ser així. Encara la trobava a faltar. I sabia que, tard o d'hora,
la trobaria i la lligaria amb un cadenat ben gruixut a la puta paret,
per si se li acudia provar d'escapar-se un altre cop.<br />
Ell no
l'havia oblidat, i per descomptat, ella mai s'oblidaria d'ell. Duia la
seva marca gravada a foc al pit. Era seva i qualsevol que veiés el seu
segell ho sabria. No hi havia cap lloc on amargar-se.<br />
Va sortir
d'aquell forat que era l'habitació i va entrar al seu despatx. Va
despenjar el telèfon i va marcar el codi un. A l'altre costat un home de
veu profunda va contestar.<br />
—Sí, cap?<br />
—Aconsegueix-me una altra —va dir amb un somrís sorneguer—. Acaba de trencar-se una, que sigui rossa.<br />
Va penjar sense esperar resposta. El seu subaltern compliria l'ordre, ningú no gosava a desafiar-lo.<br />
Va riure amb plena confiança en sí mateix.Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-20935239700715952392013-02-20T11:58:00.000-08:002013-03-05T07:39:31.402-08:00ETS MEVA<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating18.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<br />
<b>Gènere:</b> Crim, Suspens, Romanç, Angst, Univers Altern<br />
<b>Advertèncias:</b> Lime, Lemon<br />
<b>Classificació:</b> Hetero<br />
<b>Categoria:</b> Fanfic<br />
<b>Sèrie:</b> Code: Lyoko<br />
<b>Parella:</b> Ulrich x Yumi<br />
<b>Any:</b> 2013-20??<br />
<b>Estat:</b> En proceso<br />
<b>Capítulos:</b> ???<br />
<br />
Els detectius de la MILAD Stern i Della Robbia es veuen immersos en un
cas aparentment normal fins que troben un cadàver, la detectiu Ishiyama
de la judicial es transferida temporalment per col·laborar. [AU]
—Preqüela del shot <a href="http://fictionniikura.blogspot.com.es/2010/10/25m-iv-secreto.html">Secreto</a>—<br />
<br />
<div align="left">
<b>N/A: Code: Lyoko és propietat de MoonScoop i France 3 </b></div>
<br />
<div align="center">
<b><br /></b></div>
<div align="center">
<b><span style="font-size: 85%;">Versió en castalà // Versión en castellano </span></b></div>
<div align="left">
<b>Llistat de capítols:</b> </div>
<br />
01.- <a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com.es/2013/02/ets-meva-proleg.html">Pròleg</a> / / <a href="http://fictionniikura.blogspot.com.es/2013/02/eres-mia-prologo.html">Prólogo</a> <br />
02.- <br />
03.-<br />
04.-<br />
05.-<br />
06.-<br />
07.-<br />
08.-<br />
09.-<br />
10.-<br />
11.-Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-23856764646463845792013-02-15T10:59:00.001-08:002013-02-15T10:59:52.969-08:00El meu mòbil és rosa, i què?<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<br />
<i>Code: Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop i France3.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>El meu mòbil és rosa, i què?</b></div>
Quan
va obrir el paquet ben embolicat, amb paper de regal blau lluent, i va
veure el seu contingut va creure que era una broma d'algú. Així que va
limitar-se a arrufar les celles i a deixar la sala de professors.<br />
És clar que, ara, sabia que s'havia equivocat, després de parar-hi l'atenció suficient a l'aparell en sí.<br />
Set
mesos enrere, en Delmas havia tingut una de les seves idees. Celebrar
un festa, exclusiva per als professors, amb un intercanvi de regals, pel
que cadascú va haver d'agafar un tros de paper amb un nom escrit, d'una
bossa. Era una criaturada, però podia ser divertit.<br />
En Jim va
ficar la mà amb ímpetu, amb l'única idea de treure un dels papers, el
que duia el nom de la Suzanne. Quan va estar segur de que els seus dits
agafaven el correcte el va extreure amb gest triomfal. El va desplegar i
tot el seu triomf va esdevenir amarg abatiment.<br />
«Chardin»<br />
Què
coi li regalaria a un paio que estava com un llum? Un abonament de
temporada per al psiquiàtric? Detergent per a que eliminés l'eterna taca
de tinta blava de la bata de laboratori? Una pinta per a que domés els
seus cabells?<br />
Potser podria convèncer a qui tingués el paper de la
Suzanne per a que li canviés. Segur que ho aconseguiria, i tant, tot
era qüestió d'anar preguntant als altres.<br />
Va ser com una nova
bufetada. Ningú no va voler dir-li qui li havia tocat i encara menys fer
un intercanvi. No li va quedar altre remei que resignar-se. Tant sols
hi havia una persona amb idees prou forassenyades per estar a l'alçada
d'en Chardin. Della Robbia. Simplement va anar i li va preguntar. Així,
sense més, en fred, com qui demana l'hora o et desitja un bon dia.<br />
El noi no el va decebre en absolut, com suposava, i va trobar la idea perfecta, i ell, gairebé va fer salts s'alegria.<br />
El
dia de la festa, tant bon punt entraven, en Delmas, els feia entrar a
les fosques en una sala adjacent i deixar el regal, per tal que així
ningú descobrís la identitat del seu amic invisible. I així ho va fer
ell, va fer lliscar el paquet groc cridaner amb conillets roses per
terra i va tancar la porta.<br />
Va començar a atabalar-se a mitja
celebració, després del tercer got de refresc de cola sense gas i uns
quant sandvitxos de gall dindi. Qui devia d'haver tret el paper amb el
nom de la Suzanne? Què li regalaria? Seria tant impressionant com per a
robar-li el cor? Li agradaria?<br />
De cop i volta la idea d'aquell joc li va semblar d'allò més desagradable.<br />
Coneixent
als seus companys segur que el seu regal serien uns mitjons d'esport o
diverses caixes de tiretes. Per això, quan va donar-li aquell paquet
blau brillant, amb una cal·ligrafia desconeguda, no va sentir gens ni
mica d'emoció, tot i que va obligar-se a somriure.<br />
A través de la
sala va creuar la mirada amb la de la Suzanne, que subjectava un blanc
amb un pompós llaç vermell. La Nicole Weber, va apressar-la per que
l'obrís. A dins hi havia uns DVDs de balls de saló, no era cap secret
que a ella li agradava el ball. A ell li agradava ser el seu professor
particular per veure com desapareixia aquella màscara de dona estirada, i
per esborrar la distància entre ells, permetre's agafar-la amb més
fermesa de l'estrictament necessària i sentir, per un instant, que eren
una sola persona.<br />
En Jim va entomar un cop de colze d'en Chardin i va afanyar-se a obrir el seu regal.<br />
Un
telèfon mòbil rosa fúcsia. En Gustave va riure amb tant d'ímpetu que va
acabar ennuegant-se amb la seva pròpia saliva i estossegant. Li estava
ben emprat, per burlar-se'n, segur que era cosa seva i per això tanta
conya. Va marxar.<br />
Va tancar-se a la seva habitació donant un cop
de porta i va llençar l'aparell al llit. Uns minuts després, una
dringadissa va aixecar-se des del cobrellit de ratlles blanques i
blaves.<br />
A la pantalla del mòbil rosa hi havia un nom: Valquíria;
era un missatge de text. El va obrir empipat, la broma estava a punt de
girar-se'ls-hi en contra tant bon punt els enxampés.<br />
<i>Hola. Sóc la Valquíria, vull que ens coneguem millor. Treu el cap per la finestra, si us plau.</i><br />
Va
obrir-la bruscament i va treure mig cos fora, va alçar el telèfon per
llençar-li al graciós en qüestió, però va aturar-se a temps. Dos pisos
més avall, il·luminada per la llum procedent de la seva habitació, hi
havia la Suzanne dempeus. Ella va somriure i la va veure teclejar, poc
després va rebre un altre sms.<br />
<i>No és cap broma dels altres. Jo sóc la Valquíria, i tu?</i><br />
En
Jim la va mirar tot pensant en que ell en això de mitologia era un
negat. Va descartar noms com Rambo, Rocky, Seagal i la resta de matons
de cinema que segurament, ella no suportaria, i va decidir-se per
Astaire. Com en Fred Astaire.<br />
<i>Hola Valquíria. Sóc l'Astaire</i> —va teclejar. Era massa curt, així que va agregar—<i>, com el ballarí.</i><br />
Mantenien
la mirada fixa l'un en la de l'altra, separats per dos pisos d'altura.
En Jim amb l'idea fugissera de que l'apuntaria amb el dit i es posaria a
riure mentre deia una vegada i una altra que era un ximple i que havia
caigut de quatre grapes, i la Suzanne esperant que ell acceptés aquell
joc secret.<br />
Va desviar la mirada per llegir el missatge d'en Jim i elaborar una resposta que va arribar al moment amb un dringar.<br />
<i>Gràcies Astaire. Em preocupava que me'l llencessis al cap. No parlis d'això amb ningú. Bona nit.</i><br />
Ell va contestar ràpidament.<br />
<i>No ho faré. Per què l'àlies i aquest telèfon? Tens el meu número de mòbil.</i><br />
<i>La
Suzanne, que havia començat a allunyar-se, va aturar-se amb una mirada
eloqüent i va teclejar amb suavitat però rastre de dubte.</i><br />
<i>Perquè
tu sempre has estat sincer amb mi, però jo no. Necessito tornar a
començar sense els perjudicis que jo mateixa he creat. Aquesta és una
línia directa. Només entre tu i jo, ningú més té aquests números.</i><br />
En
Jim ho va llegir sorprès i va descartar la idea de la broma, perquè no
lligava amb la manera de ser de la Suzanne. Ella sabia que sentia,
perquè ell mateix li havia dit, i li havia donat carbasses. Però que la
Suzanne conegués els seus sentiments, sense correspondre'ls, no volia
dir que ho hagués de fer servir en contra seu.<br />
<i>D'acord, Valquíria, serà el nostre secret. Bona nit.</i><br />
La Suzanne va fer un gest amb la mà acomiadant-se que ell va correspondre abans de veure-la desaparèixer entre els arbres.<br />
A
partir d'aquella nit l'intercanvi de missatges, amb informació
d'ambdós, va subseguir-se amb fluïdesa. Va arribar el moment en que va
convertir-se en quelcom similar a una droga. Sovint en Jim es trobava a
sí mateix mirant fixament el mòbil esperant un missatge d'ella,
d'altres, en canvi, escrivia quasi sense adonar-se com si ho necessités
per a seguir respirant.<br />
En Jim ja sabia que la Suzanne era més
gran que ell, deu anys per ser exactes, però allò tant li feia. Havia
nascut a Greifswald, Alemanya, un poble costaner. Li agradava ballar i
que ell fos el seu professor, que no la tractés com a una estirada, que
quan no els mirava ningú li donés les seves postres com si fossin un
tresor. També li sabia greu la seva manera de tractar-lo de vegades,
quan s'enfadava, allò de parlar-li dels seus xicots i aquells petits
detalls que sabia que li feien mal.<br />
Ell li explicava coses de les
que habitualment preferia no parlar. El dia en que ballant a l'estació
de trens de París el van contractar per filmar "Paco el rei de la
disco". Com havia acabat al bell mig de l'Amazones envoltat d'animals
que volien cruspir-se'l per berenar. Com li agradava veure-la ajustar-se
les ulleres al nas quan pensava, o la olor a te que feia cada cop que
es movia. Les andròmines i invents enginyosos que preparava per fer les
classes més divertides pels nois, i que el deixés participar,
acompanyar-la a les excursions...<br />
Era agradable aquella situació, com ella havia dit, era com tornar a començar, com dues persones que s'acaben de conèixer.<br />
Havien
passat dos dies des de l'últim missatge, ell li havia enviat uns quants
un pèl desesperat, amb la molesta idea de que havia fet o dit quelcom
que ho havia espatllat tot, podia ser un autèntic bocamoll. Començava a
resignar-se a la idea de que tot havia acabat, la Suzanne l'evitava pels
passadissos, a la sala de professors l'ignorava. Els nois havien
començat a notar que passava alguna cosa pel mal humor i la malenconia
que arrossegava, si més no encara no feien preguntes.<br />
Quan el
mòbil va dringar ell ho va ignorar, pensant que segurament la seva
ansietat li havia fet imaginar, però al final, la necessitat de
comprovar-ho el va vèncer. Va agafar-lo i va veure el missatge nou que
havia arribat un parell de minuts abans. Va sentir ganes de ballar el
tango, el txa-txa-txa i la samba.<br />
<i>Astaire, m'agradaria que ens veiéssim al gimnàs d'aquí a una hora.</i><br />
I
llavors li van venir ganes fins i tot de ballar les melodies estúpides
del mòbil. Va contestar tant ràpid com els seus dits rodanxons li van
permetre.<br />
<i>Allà hi seré, Valquíria, com un clau.</i><br />
Va
buidar els calaixos, literalment, a sobre del llit i va cercar quelcom
similar a una indumentària decent i més formal que el seu xandall
habitual. Llàstima no disposar de roba més elegant, ell era un tio
normal, esportista, pràctic i despreocupat. Mai havia necessitat
vestir-se de vint-i-un botons, tampoc havia rebut queixes de les seves
xicotes, que coincidien amb ell en el referent al confort.<br />
Va
decidir-se per uns texans ben còmodes i una samarreta de cotó vermella
sobre la qual va posar-se la caçadora d'aviador que li havien donat a
les forces especials. Va somriure per un moment sabent que gairebé ningú
creia les seves històries, no era estrany, ell tampoc les creuria.
Havia tingut una vida tant agitada i insòlita, de vegades el sorprenia
no trobar a faltar tota aquella acció.<br />
Va fer una ràpida ullada al
rellotge, el temps havia passat volant, el convenia espavilar-se o
faria tard. Va calçar-se les esportives mentre corria pel passadís
desitjant no creuar-se amb ningú ni rebre preguntes enutjoses. Va frenar
l'impuls de saltar pel tram d'escales, només li faltava caure i
obrir-se el cap, però va baixar els esglaons de tres en tres sense
ensopegar.<br />
Va córrer camp a través saltant per sobre de les
platabandes de flors del costat de l'entrada de la residència i va
saltar sobre la porta del gimnàs com si rere ella s'amagués l'únic lloc
segur del planeta. Va examinar la canxa, no havia arribat encara.<br />
—Hola.<br />
En
Jim va fer un bot en sentir-la, la va buscar amb l'esguard i la va
trobar asseguda a un racó de la graderia, a prop de la porta. Va mirar
el seu rellotge de polsera comprovant que no feia tard.<br />
—Sí que has arribat d'hora, Suzanne.<br />
—Ja hi era aquí quan t'he enviat el missatge —va mormolar mentre ell s'acostava a ella—. No esperava que fossis puntual.<br />
—Suzanne…<br />
—Vine, seu amb mi, Jim.<br />
Va
obeir, seient amb el sigil d'un fèlid. Va recolzar les mans a ambdós
costat del seu cos amb gest despreocupat, se sentia còmode i ple de
curiositat.<br />
—He estat molta estona pensant en si havia de
demanar-te que vinguessis o no —va pronunciar creuant les mans sobre els
genolls—. He lluitat molt per apartar-me de tu, però he perdut.<br />
—No entenc de què parles, Suzanne.<br />
Va
esbossar un somrís ple de tendresa. En Jim era increïblement innocent
de vegades. Aquell era un dels motius pels que no podia allunyar-se
d'ell. Va cobrir la mà d'ell amb la seva.<br />
—Ets un bon home, Jim.<br />
En
Jim va entrellaçar els seus dits amb els d'ella melindrós. Va fregar-li
el dors de la mà amb el polze dibuixant cercles sobre la seva pell i va
somriure. La Suzanne va tornar-li el somrís amb calidesa.<br />
—Vull conèixer-te molt més —va dir ella.<br />
Ell
va assentir satisfet per la seva declaració i per l'agradable
apropament que s'havia produït entre tots dos. Si ella necessitava
temps, ell li donaria temps.<br />
—T'estimo, Suzanne.<br />
Ella no va badar boca, només va inclinar-se cap endavant i li va fer un suau petó als llavis.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>
Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-37360089446425785842013-02-15T03:25:00.002-08:002013-02-15T03:25:25.304-08:00ANSMT 02.- França<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<br />
<i>Code: Lyoko </i><i>i els seus personatges son propietat de MoonScoop y France 3.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>França</b></div>
Aquell
matí el sol resplendia i a la casa els inquilins començaven la seva
rutina, tots menys un, que portava aproximadament una hora llevat
preparant l'esmorzar.<br />
En William va abandonar la cuina i va entrar
al menjador per parar taula, s'havia acostumat al esmorzars japonesos i
sabia que es moriria de gana si trencava la rutina, a més dubtava que
ningú es queixés per que els hagués preparat alguna cosa per menjar.<br />
Poc
a poc tots van anar baixant per trobar-se amb el banquet matutí, es
varen acomodar a les cadires. El morè va servir als seus amic prestant
una major atenció a la japonesa, a fi de comptes devia pensar en els
propis interessos.<br />
—Yumi vols uns <i>hashi</i>?<br />
La nipona el va mirar enarcant una cella, a què venia tanta cordialitat?<br />
—A la resa no ens ofereixes? —va intervenir l'Odd imaginant un plat deliciós.<br />
—Són els bastonets —va aclarir ella sabent el que pensava—, no són comestibles. No, gràcies, sé menjar amb forquilla.<br />
L'Odd
va començar a fer broma amb els seus amics com feia mentre estudiaven
al Kadic, la Sissi al començament se'ls mirava temorosa de intervenir,
ella mai havia estat inclosa en el grup durant aquells anys i per norma
general tots els seus intents per integrar-se se li havien tornar en
contra, però l'Aelita i la Yumi la varen fer participar a la seva
conversa aconseguint que es relaxés per fi.<br />
Una estona desprès al jardí de <i>L'Hermitage </i>les
noies feien plans per al dia següent, ja que estaven de vacances
aprofitarien per dedicar-li temps a activitats amenes. La Yumi va entrar
a la casa per buscar uns refrescs amb els que amanir la xerrada.<br />
En entrar a la cuina es va trobar amb el jove castany que s'estava servint una mica de cafè.<br />
—Cafè? —Va oferir-li amb un somriure al llavis.<br />
—No,
gracies, tant sols he vingut a buscar uns refrescs —va dir obrint la
nevera i traient varies llaunes—-, mantenim una apassionant xerrada
sobre que podem fer per aquí demà.<br />
—Sortida de noies, eh?<br />
—Mmm… una cosa així. —Somrigué.<br />
Va
mirar-la intensament, els seus moviments suau i fluïts acomodant les
llaunes, gots i alguns dolços en una safata. Havia coses que no havien
canviat.<br />
—Ah... Yumi, aquesta nit fan un concert al centre i...
—Va dubtar uns segons abans de continuar—. Et ve de gust venir? No els
conec però m'han dit que són bons...<br />
—I tant, seria genial. —Va mostrar-se entusiasmada amb l'idea.<br />
—Podem...<br />
El
to de trucada del mòbil de la Yumi va interrompre al noi, ella va
sospirar i respondre. A l'altre banda de la línia li parlaven en
japonès, ho va saber per les seves respostes. Va remoure impacient el
cafè fumejant i donà uns quants glops fins que ella va penjar.<br />
—<i>Kuso… </i>—"merda" va murmurar.<br />
—Què?<br />
—Em sap greu, haurem de deixar-ho per un altre dia —s'excusà guardant el mòbil—. He d'anar a veure al meu germà.<br />
Va agafar la safata per tornar a fora però ell va posar les mans sobre les seves i amb cura va prendre-li.<br />
—Jo la hi portaré i els diré que has hagut de marxar.<br />
—Gràcies, Ulrich. —Ve fer-li un petó a la galta—. Ets un sòl.<br />
Van
passar les hores, finalment l'urgentíssima trucada del seu germà Hiroki
resultà no ser tant important. S'havia discutit amb la Milly per on
passarien les vacances i la seva urgència consistia en endrapar <i>dorayakis</i>
com un posés. Després d'una xerrada de germana gran i d'assegurar-se de
que trucava a la seva novia per aclarir les coses, va decidir tornar a <i>L'Hermitage</i>, potser encara seria a temps d'anar a aquell concert.<br />
Va
entrar a la casa i després de treures la jaqueta va acomodar-se el
suèter blau marí, va fer una ullada a la casa buscant al seu amic, però
no havia rastre d'ell. L'Odd, que estava assegut a una de les cadires
del menjador fullejant una revista, seguia tots els seus moviments amb
la mirada, quan començava a creure que la seva amiga havia perdut la raó
aquesta va apropar-se-li i li va parlar.<br />
—On és l'Ulrich?<br />
—Ell no té vacances —va dir amb to de burla.<br />
—El dojo?<br />
L'Odd va mirar-la sorprès per la pregunta i va assentir.<br />
—Pots donar-me l'adreça? —Els seus ulls varen brillar de l'emoció.<br />
—És... és clar.<br />
Va
caminar fins la tauleta on era el telèfon i va agafar el petit bloc de
notes i un bolígraf. Va anotar l'adreça a poc a poc pensant
detingudament en el motiu de la seva petició, si volia parlar amb ell
tan sols havia d'esperar dues hores, fins i tot podria trucar-li al
mòbil. Va enarcar les celles i va girar-se somrient donant-li el paper
mig arrugat.<br />
—Què t'ho passis bé.<br />
—Gràcies, et dec una.<br />
La
Yumi va agafar novament la seva jaqueta texana, i un joc de claus, amb
un clauer del que penjava un ninot porpra, que li havia donat l'Aelita i
la seva bossa abans de sortir al carrer.<br />
L'Odd va riure amb la
conclusió a la que havia arribat i va sentir unes ganes boixes de
explicar-los-hi a en Jérémie i a la Aelita. Va pujar a tota presa les
escales i va trucar a la porta del despatx fins que li varen haver
obert. En Jérémie el va mirar des del llindar amb cara molesta i ella va
treure el cap per sobre de la seva espatlla plena de curiositat.<br />
—Noticia bomba! —va exclamar fent a un costat al seu amic i entrar—. No sabeu què acaba de passar!<br />
—Què? —preguntà ella impacient.<br />
—Diria
que els nostres colomets preferits continuen estant enamorats. La Yumi
acaba de demanar-me l'adreça del treball de l'Ulrich!<br />
—Això és una bestiesa, Odd. —En Jérémie va negar amb el cap a les paraules del seu amic—. No prova res.<br />
—Té el seu número i ell tornarà aviat. —Va somriure a l'Odd, ella havia arribat a la mateixa conclusió—. Pensa-ho Jérémie...<br />
—Tu també, Aelita…<br />
—Au va Einstein. Tot encaixa!<br />
—No, no encaixa. —Va sospirar, volia creure en la seva teoria però no podia—. Oblideu que la Yumi i en William estan junts.<br />
L'Odd
va quedar pensatiu, no havia caigut en allò, la seva amiga sempre havia
declarat que el morè i ella no eren més que amics, però amb el temps
allò semblava haver canviat. Tot i així estava prou segur de que la Yumi
encara estava enamorada de l'Ulrich, a més sabia, més enllà de
qualsevol dubte, que el seu bon amic no l'havia oblidada.<br />
L'Aelita va mirar significativament al seu marit.<br />
—Sé un secret —declarà.<br />
—Quin? —van preguntar a la vegada tots dos nois.<br />
—Sobre la Yumi i en William…<br />
Una
jove japonesa caminava somrient pels carrers del centre de la vila,
procurava mantenir la calma però amb cada pas que donava tenia més ganes
d'arrencar a córrer, estava realment impacient. Va tombar a la dreta
per entrar a un petit carreró empedrat.<br />
"<i>Dojo d</i><i>'arts marcials Tsuiai"</i><br />
Va
comprovar l'adreça al paper arrugat que li havia donat l'Odd i va
somriure, era al lloc correcte. Des que l'Aelita li va explicar en
aquella carta que l'Ulrich era <i>sensei</i> d'un dojo d'arts marcials que se'n moria de ganes de veure aquell lloc i a la gent que hi treballava.<br />
En
un acte reflex va passar-se els dits pels cabells arreglant el seu
aspecte, desprès va fer el mateix amb la seva roba i finalment va
entrar.<br />
A l'interior del recinte un grup de noies adolescents i
alguna dona de mitjana edat repetien amb major o menor destresa els
moviments marcats pel jove de cabells castanys. La Yumi va moure's amb
cura pet l'espai lliure de <i>tatamis</i> fins a situar-se al costat d'un home japonès que, sense dubtes, era el propietari del local, aquest la va mirar.<br />
—<i>Parla japonès? —va preguntar-li l'home al que ella va assentir—. Sóc l'Itakura Kento, l'amo del dojo.</i><br />
—<i>Ishiyama Yumi</i><br />
—<i>L'amiga d'en Stern —va pronunciar en un to carregat de sorpresa—, m'han parlat molt bé de vostè, Ishiyama-san</i><br />
—<i>Només Yumi, si us plau, Itakura-san</i><br />
—<i>Tant
sols si vostè m'anomena Kento. —La noia va assentir i va clavar la seva
mirada en el seu amic—. Des de que en Stern treballa aquí que tenim més
alumnes que mai.</i><br />
La Yumi va somriure. No podia pas
culpar-les, se'l veia realment atractiu amb aquella expressió de
concentració, l'uniforme del dojo i aquell aura de líder, veient-lo així
fins i tot ella s'apuntaria a les seves classes.<br />
—<i>Li ve de
gust un combat amistós? —Recordava les pràctiques que li havia descrit
el seu empleat—. Tinc grans referències sobre la seva tècnica de lluita.
</i><br />
—<i>Per què no?</i> —va concedir la noia.<br />
—<i>Per aquí</i>.<br />
Va indicar-li la zona de <i>tatamis</i>
a la seva dreta, ella va descalçar-se quedant-se amb uns mitjons amb
ratlletes de colors. Van posar-se l'un davant l'altre i van saludar-se.<br />
En
Kento va llençar el primer atac, una puntada de peu alta dirigida a la
seva espatlla que ella va esquivar molt hàbilment arquejant el seu cos
cap enrere fins a recolzar les mans a terra, aprofitant l'impuls del seu
moviment colpejant el pit del seu contrincant que va veure's forçat a
retrocedir. Va esbossar un somriure de satisfacció.<br />
—<i>Kenpo</i> —va dir complagut.<br />
—<i>El meu avi em va ensenyar.</i><br />
El combat va continuar donant per finalitzada la conversa.<br />
Havien
passat a ser el centre d'atenció de les alumnes i del propi Ulrich que
estaven fascinats per la velocitat d'ell i la flexibilitat d'ella, mai
abans havien vist lluitar a l'amo i la japonesa era tot un misteri per a
elles.<br />
D'un ràpid moviment la va obligar a retrocedir fins quasi tocar la paret amb l'esquena, estava acorralada.<br />
—No serà tant fàcil —va murmurar l'Ulrich en veure el somrís victoriós del seu cap.<br />
I
ell tenia raó, quan l'home va moure's per donar el combat per
finalitzat ella va ajupir-se i va esmunyir-se hàbilment entre les seves
cames quedant a la seva esquena. Va recolzar el seu peu dret al ronyons
d'ell subjectant-lo contra la paret que l'havia acorralat segons abans.<br />
—<i>Això a estat…</i> —va xiuxiuejar— Increïble!<br />
Una noia pèl-roja va aplaudir tímidament i va enrojolar-se en veure que ningú més ho feia.<br />
—Això és tot per avui —va intervenir l'Ulrich—. Fins divendres, noies.<br />
Les
alumnes varen dispersar-se no abans de llençar mirades, algunes
encuriosides i d'altres hostils, enfront la japonesa. Quan varen haver
entrar als vestidors, en Kento i la Yumi s'aproparen fins on estava
l'Ulrich. El mestre japonès va llençar-li una tovallola blanca amb el
nom del dojo brodat amb fil negre.<br />
—Bona feina —va cantussejar somrient.<br />
—Gràcies.
Estic sorprès —va declarar eixugant-se la suor del coll amb la
tovallola—, fa dos anys que treballo aquí i aquest a estat el primer cop
que et veig lluitar, Ken.<br />
—Ja saps... —Va moure les mans teatralment—. Hi ha poc bons lluitadors que practiquin les arts marcials japoneses.<br />
—És curiós —va intervenir ella—, el <i>kenpo</i> no és més que una copia del <i>kung fu</i>, així que... en realitat...<br />
—Sí, sí! Mireu l'hora què és! Es tardíssim!<br />
L'Ulrich
rigué dissimuladament, sempre que fotia la pota, sortia per la tangent
amb qualsevol bestiesa, i aquest cop, era amb l'hora.<br />
—Os deixo a soles, nois —va dir l'Itakura abans de desaparèixer per la porta de la que penjava el cartell de "prohibit el pas".<br />
—Cóm sabies que treballo aquí?<br />
—Tinc els meus recursos —va dir amb suficiència, ell enarcà una cella robant-li un somriure—. L'Odd m'ha donat l'adreça.<br />
—L'Odd… és clar.<br />
Va passar un ble de cabell rebel rere l'orella i va deixar escapar un sospir del seus llavis.<br />
—Yumi…<br />
Somrigué. Va alçar el seu braç llençant un cop dirigit al seu coll aturant-se a mil·límetres de colpejar-lo.<br />
—Has abaixat la guàrdia.<br />
L'Ulrich
va somriure amb suficiència, apartant la mà d'ella. Va llençar lluny la
tovallola que duia sobre les espatlles, i adoptà una posició defensiva.
Ella va fer el mateix ràpidament.<br />
Van transcórrer alguns minuts
en els que cap dels dos no es va moure, finalment ella inicià el primer
atac. Va tractar de fer-lo caure escombrant el seu punt d'equilibri, el
peu esquerre, va aconseguir evitar-ho aixecant la cama a l'últim segon.
Va buscar la manera de colpejar-la a l'espatlla tornant-hi en contra el
seu atac, però l'únic que va aconseguir va ser colpejar el <i>tatami</i>.<br />
Els atacs es succeïen com passos d'una hipnòtica dansa. Moviments dominats per la passió, àgils i precisos.<br />
Ell
va trobar un espai per fer-la caure, havia descuidat la defensa baixa,
les seves cames estaven exposades, així que sense dubtar-ho la va
atacar. Va rebre un contracop que el va tombar. Ho havia oblidat, el
punt fort de la Yumi eren els contraatacs. L'havia deixat estès amb un
simple cop de peu a les costelles, ni tant sols havia fet força per
fer-ho.<br />
—Encara puc vèncer-te —declarà seient a sobre del seu pit—, continuo sent millor que tu.<br />
Va
alçar el seu braç dret portant-lo rere el seu clatell i amb lleuger
moviment de maluc va capgirar la situació deixant-la a ella sota el pes
del seu cos. En aquella situació seria tan senzill eliminar aquella
distancia d'a penes dos centímetres, però no podia fer-ho, seria trair
la seva confiança. La Yumi estava amb en William, no podia deixar de
repetir-s'ho.<br />
—No peses prou per immobilitzar-me.<br />
—Qui ha dit que volgués immobilitzar-te? —Va esbossar un somrís murri.<br />
—Quin era el pla?<br />
Va riure mentre ell s'incorporava i l'ajudava.<br />
—Encara hi som a temps d'anar a aquest concert?<br />
—Em dutxo i ens n'anem.<br />
Negres núvols de tempesta se sedassaven sobre la vila. No trigarien gaire en descarregar la seva fúria sobre el lloc.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Continuarà</b></div>
<i><b>Aclariment</b></i><i><b>s:</b></i><br />
<i><b>Dora</b></i><i><b>yaki:</b></i><i>
és un dolç japonès, consisteix en dos cercles de pa de pessic farcit de
pasta de mongetes vermelles dolces, és el que menja en Doraemon.</i><br />
<i><b>Tsuiai:</b></i><i> equilibri.</i><br />
<i>El </i><i><b>sensei</b></i><i> és la manera de referir-se a un mestre.</i><br />
<i>Al
japó el cognom va sempre abans que el nom, i per norma general
s'anomenen entre ells pel cognom, a excepció dels familiars o persones a
les que els tinguin una gran confiança.</i><br />
<i>La terminació</i><i>
"-san" é un grau de formalitat, "-san" seria l'equivalent de
"senyor/a", de menor a major formalitat "-chan", "-kun", "-san", "-dono"
y "-sama" (actualment en desuso).</i>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-77016541020176291352013-02-09T12:16:00.000-08:002013-02-09T12:16:16.153-08:00[Retalls] Colors<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<i>Code: Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop i France3.</i><br />
<i><b></b></i><br />
<i><b>Història relacionada:</b></i><i> No.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>Colors</b></div>
—Blau —va determinar amb la seva veu masculina.<br />
Al seu costat una rialleta femenina va omplir-li les oïdes.<br />
—Per què blau? —va preguntar-li ella amb l'esguard fix al sostre blanc.<br />
—És
el color de la inspiració —va declarar amb serietat—. El color del cel.
El color de la mar en calma. El color del meu cobrellit...<br />
—Pallasso —va ventar-li ella tot rient.<br />
Tirats
tots dos de panxa enlaire al terra de la sala d'estar del pis que
compartien des de feia dos anys. Amb els caps un al costat de l'altre i
els peus apuntant a punts contraris i un bol ple de crispetes i dues
llaunes de cola entre ells.<br />
Compartir les tardes parlant de
fotesses, sense fer res d'especial, s'havia convertit en el refugi per
tots dos. El refugi d'en William per a no pensar en el X.A.N.A. i en tot
el que havia perdut a causa d'ell. El refugi de la Yumi per a no
sentir-se sola ara que l'Ulrich jugava a la lliga professional alemanya.<br />
—Ara seriosament, per què blau?<br />
—M'agrada el blau.<br />
—Aquesta resposta és estúpida —va dir llençant-li una crispeta a la cara.<br />
—Ei! Això és agressió, si ho tornes a fer t'hauré de denunciar.<br />
—Ui sí, quina por.<br />
—I tu? Quin escolliries? —va tornar-li la pregunta enfonsant la mà a les crispetes.<br />
La Yumi va inspirar fondo i va fer aquell sorollet que feia quan pensava seriosament en alguna cosa.<br />
—Potser marró —va contestar tot estirant-se com un gat.<br />
—Què!? Marró? No li escau gens!<br />
Ella va riure i va regirar-li els cabells tot girant-se per quedar estirada amb la panxa a terra.<br />
—Feia broma tros de burro. El blau és el que més t'escau a tu, així que serà perfecte per a la teva moto nova.<br />
En William va somriure satisfet mentre ella taral·lejava <i>No sense of crime</i> d'Iggy Pop & The Stooges.Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-63824777825233947862013-02-09T11:08:00.000-08:002013-02-09T12:20:32.598-08:00RETALLS<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<b>Gènere:</b> diversos <br />
<b>Advertències:</b> No <br />
<b>Classificació:</b> Hetero<br />
<b>Categoria:</b> Fanfic<br />
<b>Sèrie:</b> Code: Lyoko<br />
<b>Parella:</b>diverses<br />
<b>Any:</b> 2011-20??<br />
<b>Estat:</b> En procés<br />
<b>Capítols:</b> ???<br />
<br />
Recopilació de trossos d'històries que van quedar fora dels seus fics o oneshots o simplement idees que no van arribar enlloc.<br />
<br />
<div align="left">
<b>N/A: Code: Lyoko és propietat de MoonScoop i France 3 </b></div>
<br />
<div align="center">
<b><br /></b></div>
<div align="center">
<b><span style="font-size: 85%;">Versió en català // Versión en castellano </span></b></div>
<div align="left">
<b>Llistat de capítols:</b> </div>
01.- <a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com.es/2013/02/retalls-colors.html">Colors</a> / / <a href="http://fictionniikura.blogspot.com.es/2013/02/recortes-colores.html">Colores</a> William Dunbar, Yumi Ishiyama<br />
—Per què blau? —va preguntar-li ella amb l'esguard fix al sostre blanc. <b>Amistat / +13</b><br />
02.-<br />
03.-<br />
04.-<br />
05.-<br />
06.-<br />
07.-<br />
08.-<br />
09.-<br />
10.- Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-6450898522834859722013-02-07T11:28:00.001-08:002013-02-07T11:28:48.338-08:00Reclusió<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<i>Code: Lyoko i tots els seus personatges són propietat de MoonScoop i France3.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>Reclusió</b></div>
Va
obrir els ulls, adolorida i masegada, les mateixes quatre parets, les
mateixes goteres incessants, la mateixa porta blindada, la mateixa
bombeta groguenca que feia pampallugues. Tot igual que ahir, tot igual
que el primer dia. Pels cops que li havien donat menjar suposava que
portava un mes allà però n'estava segura, creia que l'alimentaven dues
vegades al dia. Potser era suposar massa.<br />
El grinyol de la vella
porta blindada, aquí venia un altre cop. La mateixa dona repentinada i
vestida de blanc que venia dia rere dia. Aquella dona tant familiar.
Deixaria la safata damunt la taula, preguntaria com se sentia, es
posaria els guants de làtex, li revisaria les seves ferides,
l'injectaria calmants i marxaria.<br />
Sempre igual.<br />
—Com et trobes? —va preguntar mentre es posava els guants de làtex.<br />
Ella no va contestar, per a què fer-ho. Era evident com estava. Si necessitava una resposta és que era estúpida.<br />
La
dona de blanc la va moure per a tenir accés a la ferida del seu costat.
Jaient de costat va veure els seus cabells vermells estesos pel terra,
eren d'aquell color o era el vermell de la sang? Ja no ho recordava com
tampoc recordava la seva pròpia cara.<br />
El dolor de la ferida va
pujar per les seves costelles amb una fiblada que va tallar-li la
respiració, però no va queixar-se ni plorar, en aquell suposat mes
s'havia fet immune a moltes coses. Ja no tenia més llàgrimes, ni forces,
ni ànims per a queixar-se. Ni ganes de viure.<br />
La dona de blanc no
va pronunciar cap més paraula, els tres primers dies hauria volgut que
li parlés més, que li digués coses, que l'hagués tranquil·litzat, ara en
canvi tant li feia. Les paraules de consol haurien estat tant falses
que li feien venir basques.<br />
La dona de blanc no la enganyava, ni
li prometia deixar-la anar a canvi d'informació, no li mentia a la cara
mentre la reduïa a un tros de carn. En el fons li agrada la seva
companyia. La dona de blanc era el més humà que existia en aquell forat
repugnant i opressiu.<br />
Una suau moixaina als cabells era la manera
d'acomiadar-se de la dona de blanc, potser també una manera de donar-li
ànims, potser no significava res i ella s'entossudia a donar-li sentit.<br />
La
grinyolant porta va tancar-se rere aquella dona i la soledat la va
tornar a engolir. L'espetec de la bombeta, l'aigua gotejant, sempre al
mateix ritme. Com un disc ratllat que reprodueix una vegada i una altra
el mateix defecte, un bucle trasbalsador que la feia desitjar
perforar-se els timpans per a no haver de seguir sentint-ho.<br />
Les
parets de pintura escrostonada, que en temps millor devien ser blanques,
eren plenes de regalims d'aigua i fongs; i el terra gris i de ciment,
que li gratava la galta i el cos nu, estava ple de mosques, cuques i
altres bestioles mortes, les envejava, elles ja no havien de patir més.<br />
La
porta una altra vegada amb els seu grinyol amenaçant donant entrada a
aquell home cruel i sense escrúpols amb els seu somrís retorçat i el seu
caminar altiu.<br />
Com sempre feia va arrossegar la cadira fins al
lloc on ella romania estirada, va seure i encendre una cigarreta. Ara
vindrien les preguntes, aquelles a les que no podia respondre perquè no
coneixia les respostes. Aquell home que s'enfurismava en no aconseguir
arrencar-li un gemec, un lament o una súplica. De vegades es preguntava
si realment volia respostes o tant sols era una excusa per a colpejar-la
i forçar-la.<br />
—Bé Anthea, t'ho tornaré a preguntar. On és el teu
marit? —Va aspirar el fum de la cigarreta i va esperar, però com sempre
l'Anthea no va contestar.<br />
Va mirar-lo als ulls esperant el cop que
sabia que arribaria. El fum sortint dels pulmons d'ell i una puntada a
l'espatlla amb aquelles botes de puntera reforçada amb acer. Una nova
pregunta seguida de silenci i un altre cop més.<br />
Pregunta, silenci,
cop. Pregunta, silenci, cop. Bleixos masculins, gotera, gotera, gotera,
gotera. Més cops. Gruny, ràbia continguda.<br />
Sempre igual, sempre el mateix, sempre en el mateix ordre.<br />
Pausa. Passes enfurismades. Gir brusc.<br />
Sabia
el que venia a continuació. Es trauria els pantalons i la resta ja ho
coneixia massa bé. Havia aprés a quedar-se quieta i a no forcejar. Quan
forcejava era pitjor, perquè no només la humiliava sinó que a més li
feia més mal. Per a què forcejar si era inútil. Forcejar només feia que
ell es divertís més, que fos més cruel i que allargués aquella tortura
durant hores.<br />
Les mans d'ell sobre la seva gola exercint la
pressió justa per a que boqueges matusserament en busca d'aire però
sense asfixiar-la, allò li ennuvolava la ment i endormiscava el dolor.
Va sentir la queixalada perforant-li la carn del pit i la sang
relliscant per la seva pell bruta.<br />
L'Anthea no va queixar-se i ell
la va mossegar amb més força sense aconseguir traure-li una llàgrima.
L'home va rebufar i la va deixar anar. Ja havia acabat. Ja no tornaria
fins al dia següent en que tot tornaria a repetir-se un altre cop.<br />
Va
pujar-se els pantalons maleint-la i va clavar-li una puntada a les
costelles fent-la rodolar pel terra com si d'una andròmina inútil és
tractés.<br />
La porta obrint-se les passes tornant cap a ella, una galleda d'aigua gelada per sobre. Cop de porta. Ell allunyant-se.<br />
Goteres.<br />
L'Anthea
va dur-se una mà mutilada al pit mossegat mirant de silenciar el dolor.
Quant quedava d'ella? Quant quedava de l'Anthea Hopper? No ho sabia.
Potser ja no existia.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>
<br />
Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-12375827692315282202012-01-28T08:38:00.000-08:002012-01-28T08:38:06.337-08:00B&N III.- sobre perdre i guanyar<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: hand; cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<i>Dragon Ball i els seus personatges són propietat d'en Toriyama Akira.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>III.- Sobre perdre i guanyar</b></div>
La
va observar asseguda rere la taula revisant papers, fent comptes,
teclejant a l'ordinador, amb la seva tassa, a on sempre hi havia cafè,
ara plena de suc d'aranja. Feia mesos que l'observava, així
d'amagatotis.<br />
L'observava mentre treballava, l'observava mentre
menjava, l'observava mentre dormia... I per més que odiés estar sempre
observant-la no era capaç de deixar de fer-ho.<br />
La Bulma va
estirar-se com un gat sense aixecar-se de la cadira ergonòmica deixant
en evidència el seu ventre arrodonit. Malgrat el seu estat de gestació
avançat continuava portant aquella roba ajustada i suggeridora que feia
que aquella nova corba del seu cos es tornés deliciosa i seductora.<br />
—Coi,
quin mal que em fan els ronyons —va queixar-se joguinejant amb el
bolígraf, inclinada cap endavant i amb els colzes recolzats damunt la
taula del despatx—. Mataria per un bon massatge...<br />
Ell mataria per fer-li, però encara fingia que la ignorava.<br />
La seva ment va tornar a aquella primera nit en que la Bulma va dir-li que no:<br />
Havia estat entrenant fins a caure exhaust al terra esquerdat de la cambra de gravetat mentre els <i>fight-robot</i>
continuaven fent voltes al seu voltant assetjant-lo en silenci amb la
seva llumeneta vermella com un ull analitza-lo. La Bulma els havia
programat per a aturar l'entrenament si ell perdia el coneixement, no va
necessitar que ningú li digués, ho va saber en despertar-se amb la
gravetat desconnectada i la porta oberta.<br />
«No vol que em mati o és
molt retorçada» va pensar. Per ésser franc no sabia què pensar sobre
aquella dona estranya. Li cridava l'insultava però tenia cura d'ell quan
es feia mal, fins i tot l'havia vist plorar per ell. No aconseguia
comprendre-la i allò li feia ballar el cap, ell sempre havia tingut bon
ull per a captar la gent, però amb ella no ho aconseguia.<br />
Va
entrar en aquell edifici de forma peculiar i va saquejar la nevera
escampant la meitat del seu contingut damunt la taula blanca i
immaculada de la cuina. Va devorar-la, al seu ritme, sense ordre ni
concert, dolços, carns, peixos, arròs... tot barrejat sense que li
importés que els diferents sabors es tornessin en d'altres de
desagradables. Tant sols importava omplir el forat que sentia a dins
l'estómac.<br />
Va sospirar satisfet després del banquet. Va olorar-se a
sí mateix, necessitava una dutxa amb urgència, feia tuf de suor i
cansament.<br />
Va apagar el llum de la cuina tot veient a cua d'ull
com els robots domèstics s'encarregaven de l'escampall que havia deixat
al seu pas. Va pujar les escales amb pas cansat, potser s'havia excedit
amb l'entrenament, mai s'havia sentit tant esgotat com aquell dia. El
passadís era a les fosques cosa inusual, el llum de la Bulma sempre es
filtrava per sota de la seva porta. Sempre es quedava fins tard
treballant o esperant-lo a ell; allò era quelcom d'ella que no
aconseguia escatir. Va entrar a la seva pròpia cambra, va despullar-se i
va anar-se'n al bany. Allà les tovalloles blanques s'apilaven sobre el
tovalloler, sempre perfectament plegades i netes, sempre fent olor de
fresc. Va mirar-se al mirall de cos sencer que pel que es veia tant
agradava als que vivien a aquella casa, el reflex va tornar-li la imatge
d'un guerrer esgotat, ullerós, ple de blaus i amb una infinitat de
cicatrius estenent-se-li per tot el cos. Va acaronar amb la punta dels
dits l'única cicatriu que no havia deixat marca visible al seu cos, el
raig d'energia d'en Freezer que havia posat fi a la seva vida. No hi
era, no obstant la sentia, dia rere dia, com si aquell maleït
llangardaix se'n fotés d'ell.<br />
Les ferides físiques no tenien
comparació amb les ferides emocionals, cada cop que rebia el seu orgull
li feia més mal que el pitjor dels cops.<br />
En Vegeta va ficar-se a
la dutxa deixant que l'aigua calenta li cremés la pell i desfés els
nusos que tenia als músculs cansats. Va ensabonar-se alliberant aquella
olor d'herbes al que s'havia acabat fent. Va arrufar el nas, s'estava
fent massa a aquella vida entre els humans, feia servir sabons, es
dutxava i banyava amb aigua calenta que aconseguia només girant la clau,
dormia a un llit tou i còmode, tant sols havia de demanar menjar quan
tenia gana, res de caçar, res de rius d'aigua glaçada, res de nits a
camp ras...<br />
«T'estàs tornant en una vella retirada de la guerra»
va retreure's. Les dones saiyan es retiraven després de tenir
descendència perquè ja no eren útils per a la lluita, s'estovaven i
xocaven amb allò anomenat "compassió", els agafava per salvar i defensar
a altres dones i als nens. S'espatllaven, per dir-ho d'alguna manera.<br />
Va
tancar l'aixeta i va eixugar-se amb les tovalloles blanques. Mentre es
fregava la pell no deixava de mirar els seu reflex en aquell gran
mirall. Estava desfet, vençut, destrossat. Hi havia quelcom que no
estava bé. Hi havia quelcom que no funcionava com ho hauria de fer. Mai
havia fet una fila tan deplorable, ni tant sols estan moribund.<br />
No
hi havia res a fer, si més no mentre estigués tant cansat, necessitava
distreure's una mica i ell coneixia la distracció perfecta. Va llençar
la tovallola amb la que acabava de eixugar-se a terra i va cercar a un
dels calaixos allò que els humans anomenaven "calçotets". Se'ls va
posar, eren com uns pantalons curts, més llargs que els que feien servir
en Raditz i en Nappa. Eren còmodes, tot i que semblava ser que no eren
adients per lluir-los al carrer sense dur uns altres pantalons a sobre.<br />
Vestit
amb aquella única peça de roba va anar a l'habitació de la dona
estranya a la recerca d'una mica d'escalfor i sobretot de plaer. No va
prendre's la molèstia de trucar, de la mateixa manera que feia ella.<br />
Era
a sota del cobrellit feta un cabdell, però no dormia. Feia dies que
estava estranya, vomitant tot el que menjava, havia perdut pes i estava
irascible. Però no semblava estar malalta, li brillaven els ulls, tenia
un saludable color rosa a les galtes i somreia com una bleda gairebé tot
el dia.<br />
El lleu xiuxiueig dels llençols en tombar-se cap a la
paret va indicar-li que l'havia sentit entrar, que sabia que hi era. No
hi havia cap necessitat d'avisar abans, simplement va ficar-se al seu
llit i va atreure-la cap al seu cos. Va fer-li un petó al clatell
convidant-la a tombar-se i seguir amb aquell joc seu, però la Bulma no
va moure's i al final va ser ell mateix qui va girar-la per a besar els
seus llavis. Les mans d'ella vam empentar-lo de la barbeta, un gest
inútil ja que no tenia prou força per a limitar els seus moviments, tot i
així en Vegeta va aturar-se a centímetres dels seus llavis, l'alè de la
Bulma xocant contra la seva cara.<br />
—No —va xiuxiuejar.<br />
El seu primer <i>no</i>. El primer cop que una dona li deia que no. El primer cop que ella el rebutjava seriosa. Era un <i>no</i>
rotund, no un "no hauríem de fer-ho" o "no podem" o "no vull" decorat
amb aquell somrís que el convidava a convèncer-la amb jocs i moixaines.
Era un <i>no</i>, amarg i fred. Un <i>no</i> dolorós.<br />
—No, si us plau —va repetir en sentir que li acaronava les cames—. Vegeta. No.<br />
«Per què?» va voler diri, però la pregunta només va sonar al seu cap.<br />
—Ets massa brusc —va fer i va deixar d'empènyer-li la barbeta.<br />
La
confusió va dibuixar-se a la seva cara. Sempre havia estat igual de
brusc i ella mai s'havia queixat. Per què ara? Li hauria fet mal l'últim
cop? Per què?<br />
—Em fa por que ens facis mal —va seguir amb els
ulls clavats en l'expressió oberta del saiyà. Es sentia confús,
necessitava una resposta i comprendre perquè parlava en plural—. Vegeta,
estic embarassada.<br />
Ell va fer-se enrere de sobte com si ella acabés de convertir-se en en Freezer. Embarassada. No era possible.<br />
Va
sortir del llit. Va voler dir-li que aquell bebè no era seu, que devia
de ser de l'inútil d'en Yamcha o de qualsevol altre humà ridícul, però
no va dir-ho. Hauria estat una bestiesa fer-ho. La Bulma no havia pas
dit, ni tant sols insinuat, que ell en fos el pare, a més l'única olor
aliena que perfumava la pell de la Bulma era la seva. Sempre feia olor
d'ell encara que fes dies que no compartien llit i per més que ella es
dutxés o es posés perfums. La Bulma sempre feia aquella subtil olor
d'ell.<br />
Va sortir de l'habitació i va tancar la porta ofegant el so
del plor de la Bulma. Tancant aquella porta havia tancat quelcom més
que una habitació.<br />
Ara, allà, davant de la porta entreoberta del
despatx sentia l'energia saiyà que desprenia el bebè de la Bulma, era
fill seu, ja no havia lloc per a dubtes, per més que ell volgués
negar-ho arribaria el moment en que les evidències se li girarien en
contra.<br />
—Deixa de fer això —va fer la Bulma llençant-li un
bolígraf que ell va agafar al vol. L'havia enxampat—. Si s'ha espatllat
la cambra em sap greu, però no puc fer-hi res per arreglar-te-la. —Va
posar-se dempeus i va senyalar-se el ventre—. No puc tirar-me per terra i
ficar-me sota el panell de control.<br />
—Va bé.<br />
—Llavors què?
Tens gana? —Estava a la defensiva, estava dolguda—. Necessita un coixí
més tou el senyor? A algú que el venti, sa majestat?<br />
Va mirar-la. Podria haver-li dit quelcom. Però va marxar en silenci.<br />
—Idiota! —el crit va empaitar pel passadís i va ressonar a les seves oïdes la resta del dia.<br />
La
Bulma va deixar-se caure a la cadira i va penedir-se'n a l'instant, no
podia deixar-se caure d'aquella manera ni al sofà. Va acaronar-se el
ventre amb un somrís tendre.<br />
—Em sap greu Trunks, de vegades m'oblido de que he d'ésser més delicada. Sóc una bèstia, però no més del que ho és el teu pare.<br />
«Vegeta...
—va pensar patint—. Per què em acabat d'aquesta manera?». Si bé era
cert que ell mai havia estat l'home més dolç i amorós de l'univers a
ella sempre l'havia tractat bé. Podria haver-li fet mal, podria haver-la
forçat milers de vegades, podria haver-li trencat els ossos sense
proposar-s'ho, però mai li havia fet res més enllà d'un petit blau al
canell.<br />
El dia en que va tenir la idea genial de convidar-lo a
casa seva mai li havia passat pel cap la possibilitat de que aquell home
aparentment sense sentiments pogués arribar a robar-li el cor. Va anar
guanyant terreny als seus pensament a tota velocitat. L'havia arribat a
estimar com mai abans havia estimat a ningú. Ni tant sols a en Yamcha.<br />
Va
pensar-hi moltes vegades. No hi tenia cap necessitat d'acollir-lo. No
era un animal abandonat i encara menys algú que necessites amor, però
ella era així, senzillament la seva part d'ONG sempre guanyava a la seva
part racional.<br />
S'havia fet a les seves constants anades i
vingudes, als seus entrenaments suïcides, a la seva fam voraç. Tot allò
va fer-se-li tant familiar que, les poques vegades en que ell
desapareixia, ho trobava a faltar.<br />
Les mirades emmurriades, el seu
descontent constant amb tot, les pulles, les insinuacions, l'eterna
referència a la seva força superior...<br />
Quants cops li havia jurat
que la mataria? Quants li havia dit que si volgués el seu cos el tindria
sense demanar-li permís? Quants...?<br />
Totes les seves amenaces eren
com el vent. Les senties però per més que forcessis la vista no
aconseguies veure-les. Tantes amenaces i mai la va ferir, mai va
posar-li la mà a sobre sense esperar a que ella accedís. Tants "podria
trencar-te els ossos" que desapareixien amb les suaus moixaines, sempre
curoses i delicades com el batre d'ales una papallona...<br />
Moltes
vegades havia pensat que era per la cambra de gravetat, per la
tecnologia, per a que seguís assortint-lo d'aparells i reparant els que
trencava. Però no. No era res d'allò. Ell, a la seva manera, la
necessitava. A la seva manera violenta l'estimava, no de manera
romàntica i tendre, senzillament l'estimava. Potser perquè era l'única
persona que no li tenia por i no dubtava a plantar-li cara sense embuts,
perquè no esperava aconseguir res tractant-lo bé, perquè el deixava fer
sense sospitar a cada pas. Potser només perquè el deixava ésser ell
mateix sense jutjar-lo.<br />
En Vegeta havia canviat molt, potser de cara als altres seguís essent el mateix, però ella ho veia amb claredat.<br />
Any
i mig enrere, després d'un dia d'aquells per a oblidar en que s'havia
barallat amb en Yamcha per enèsim cop, havia tornat a casa parlant...
bé, cridant-li per telèfon a en Yamcha que insistia en que havien de
salvar la seva relació. Salvar la seva relació com si fos possible.
L'havia enxampat amb una altra, més jove, amb massa silicona i gens ni
mica de cervell. Salvar-ho.<br />
Els llums estaven apagats, era tard, la cambra de gravetat estava desconnectada, cosa rara.<br />
—Si us plau, reina, escolta'm —va insistir en Yamcha amb aquell molest to de veu que fingia penediment—. Podem arreglar-ho.<br />
—No
hi ha res per arreglar, Yamcha! —va cridar ella deixant de pensar en la
cambra de gravetat i el seu inquilí violent i obsessiu—. No insultis la
meva intel·ligència amb aquesta estupidesa! Què és el que vols
arreglar? El cervell de l'esquitx amb qui cardaves?<br />
—Però, reina...<br />
—S'ha
acabat, Yamcha! La nostra relació fa massa temps que és ben morta. No
funciona. S'ha acabat —va declarar i va tallar la trucada.<br />
Va
tancar el puny amb força fent que la carcassa cruixís i va endinsar-se a
la cuina immersa en la foscor. Va quedar-se immòbil, no hi havia llum
però sí que se sentia soroll. I si era un lladre? I si era un assassí? I
si era un espia industrial?<br />
«Fuig, Bulma, fuig» va dir-se a si
mateixa, però els seus dits van anar directes i imparables cap a
l'interruptor i el van prémer. La llum del fluorescents va omplir la
cuina, els mobles blancs, les rajoles de marbre blanc amb vetes i les
parets amb rajoles blavoses.<br />
—Ah, ets tu —va mussitar sense gens d'entusiasme veient a en Vegeta devorar el menjar—. Què hi feies a les fosques?<br />
Ni
la va mirar ni li va donar cap resposta, pura rutina. En Vegeta no
acostumava a contestar preguntés el que li preguntés, tant sols obria la
boca per menjar i per a exigir coses com si fos el rei del món o per
burxar-la. La Bulma va sospirar, va deixar la jaqueta al respatller de
la cadira i el mòbil damunt la taula, si el saiyà se'l cruspia durant el
procés de "empassa't tot el que hi ha damunt la taula" li ho agrairia, i
va obrir la nevera.<br />
—Mai et canses de menjar, eh? —Va regirar al
frigorífic entre les ampolles quelcom per beure i per a calmar els
nervis. Va excloure els refrescs amb cafeïna, aquests la posarien més
nerviosa. Va agafar la gerra de te gelat que la seva mare havia preparat
aquell matí—. Sou només en Goku i tu o tots els saiyà mengeu així? Deu
costar-vos un ull de la cara alimentar-vos, no vull ni imaginar-me cóm
seria un sopar d'empresa amb set o vuit com vosaltres... els del
restaurant acabarien llençant-se per la finestra.<br />
»No t'agrada
parlar, no? O és per mi? —Va mirar-lo allà menjant sense aturador i
sense donar signes d'estar parant-li atenció. La Bulma va dibuixar un
somrís—. Sé que parlo massa, però...<br />
El to de trucada del seu mòbil va tornar a sonar, la Bulma va posar els ulls en blanc, era en Yamcha altre cop.<br />
—Què?
—va grunyir en despenjar, a l'altre costat de la línia ell li pregava
per una segona oportunitat altre cop, per enèsima vegada la mateixa
cançoneta de les últimes dues hores—. No tinc el telèfon encès per tu,
per si la teva memòria falla sóc l'actual directora de la Capsule
Corporation, així que he d'estar disponible les vint-i-quatre hores al
dia per si hi ha alguna emergència.<br />
Llavors en Vegeta se la va
mirar d'esquena a ell, el va veure reflectit al vidre de l'armari dels
gots. Quants cops li havia dit en Vegeta que en Yamcha li era infidel,
que feia olor d'altres dones? Quants cops el va ignorar? Quants el va
acusat de mentir? Massa.<br />
—No ets tant important com per això! Em
sents? Imbècil presumptuós! —va cridar amb tota la seva ràbia—. Si
tornes a trucar-me avisaré a la policia o et ruixaré amb salsa barbacoa
per a que en Vegeta et rosteixi!<br />
I va penjar una altra vegada
serrant les dents. Podia anar-se'n a l'infern mateix i deixar-la en pau.
No volia parlar amb ell, és que no ho entenia? No estava d'humor per
enfrontar-se amb ell, en fred ja es veuria, però en aquell moment només
volia assassinar-lo.<br />
—No menges més pou sense fons? —va grunyir la
Bulma i sospirar, ell no en tenia pas la culpa—. Em sap greu —va
mussitar seient a la cadira—, em treu de polleguera.<br />
—Tant se me'n
fot —va replicar mirant-la al ulls fixament com si provés de llegir-li
el pensament. Va agafar un dels molts pastissets i va acostar-se'l
fent-lo lliscar per la taula—. Menja.<br />
—Què?<br />
—Menja.<br />
—No tinc gana.<br />
—Menja. És una ordre.<br />
La Bulma va dedicar-li un suau somrís ple de sarcasme.<br />
—No tens autoritat per a donar-me ordres, príncep. —Ell va arronsar-se d'espatlles—. I no tinc gana.<br />
En
Vegeta va fixar la seva atenció en un punt indefinit de la taula. Nou
paraules, segurament era el primer cop que deia més de quatre paraules
sense deixar anar un munt d'insults, tot i que de l'ordre no s'havia
lliurat.<br />
El seu telèfon va tornar a sonar, altre cop en Yamcha,
altre cop voldria demanar-li una segona oportunitat. Ja en tenia ben bé
prou, el deixaria sonar fins que es cansés. Ignorar-lo sonava bé. Va
tamborinejar amb les ungles sobre la superfície lacada de color blanc de
la taula. La posava de mala lluna sentir-l'ho sense parar. Va tancar
els ulls, com si amb aquell gest fos a desaparèixer el maleït so.<br />
El
so va parar. S'havia donat per vençut molt ràpid. La Bulma va obrir els
ulls i va veure a en Vegeta dempeus al seu costat amb el telèfon a
l'oïda i les celles arrufades. Es sentia el xiuxiueig de la veu d'en
Yamcha.<br />
—Ets patètic. —La veu d'en Vegeta va ressonar al silenci
de la cuina—. Això t'ha funcionat algun cop? Ets més patètic que en
Nappa, patata.<br />
»Ha penjat —va fer tornat-li el telèfon a la Bulma.<br />
—Això ha sigut molt groller.<br />
El
saiyà tant sols va arronsar les espatlles amb aquell posat sorneguer
que la treia de polleguera. La Bulma va aixecar-se d'un bot a punt per
enfrontar-lo i retreure-li la seva actitud. Amb les mans als malucs, una
mica inclinada cap a ell i amb les celles arrufades.<br />
Per què
s'empipava amb ell? Només havia dit en veu alta que era patètic, que no
ho pensava també ella? No era allò el que havia estat evitant cridar-li
durant les últimes dues hores?<br />
«Oh, merda». Era idiota. Va
ennuvolar-se-li la vista i va eliminar la distancia que s'obria entre el
seu cos i el del Vegeta. Estava abraçant a aquell saiyà psicòpata,
obsessiu i malcarat.<br />
—I ara què? —va fer en Vegeta amb un to de veu ple d'incomoditat.<br />
—És que... acabo d'adonar-me'n d'una cosa —va gemegar.<br />
Va
deixar passar l'oportunitat d'allunyar-la, de fingir que tant li feia,
havia dubtat massa estona. La Bulma va sentir que a en Vegeta
l'importava una mica i també que ell s'havia adonat de que l'havia
descobert.<br />
La Bulma no va dir res, tan sols va plorar. Descobrir
que feia temps que els seus sentiments envers en Yamcha havien
desaparegut i que si continuava amb ell era per costum feia més mal que
haver-lo enxampat al llit amb una altra dona.<br />
Aquell instant a la
cuina va canviar la seva manera de veure al seu hoste. Va deixar de
semblar-li molest i insuportable i va aprendre a llegir als seus
moviments i grunys. Ja no la treia de polleguera tant fàcilment, no
queia a les seves trampes verbals i fruïa de les seves visites
nocturnes...<br />
Però les visites nocturnes havien desaparegut després
de que el rebutgés i li digués que estava embarassada. I ara en Trunks i
ella estaven tot sols.<br />
Va estirar-se altre cop. Ja havia treballat prou.<br />
Va
recollir les seves coses i va anar cap a casa seva disposada a prendre
un bon bany amb molta escuma i espelmes pertot. Relaxar-se li faria bé,
no només a ella, a en Trunks també li faria bé.<br />
El xofer la va
deixar al davant de l'edifici i la Bulma va baixar del cotxe amb
elegància. En Vegeta era allà palplantat amb l'esquena recolzada a la
paret, just al costat de la porta.<br />
Va seguir-la amb la mirada
mentre ella creuava el pas de la porta tot ignorant-lo deliberadament.
La va deixar entrar i va esperar pacient fins a tenir-la en una situació
en la que no pogués fugir d'ell, com si fos una presa. La Bulma no li
tenia por però era una experta en fugir quant hi havia quelcom que no
l'interessava, si l'acorralava impossibilitant-li la fugida hauria de
batallar amb les seves respostes mordaces.<br />
Va pujar les escales
fent el mateix camí que havia fet ella. L'avantatge de que els pares
rars de la seva amfitriona els haguessin allotjat plegats a l'altre
banda de la finca era que no s'havia de preocupar per cap mena
d'interrupció.<br />
Va enganxar l'orella a la porta de l'habitació de la Bulma i va sentir el xipolleig de l'aigua, també li venia olor de sabó.<br />
«Està prenent un bany» va dir-se. Era perfecte, així no podria fugir d'ell.<br />
Va
obrir la porta de cop i, abans de que la Bulma pogués reaccionar al só
de la porta, en Vegeta ja era davant d'ella mirant-la fixament.<br />
—Què fots? —va preguntar amb el pols accelerat, li havia clavat un ensurt de mort—. No t'han ensenyat a trucar abans d'entrar?<br />
—I a tu? —va replicar amb un somrís tort. Ella mai trucava a la porta abans d'entrar.<br />
—Què
vols? —va qüestionar aturant el gest de tapar-se, era una estupidesa,
l'havia vist nua un munt de cops—. Els robots domèstics estan
programats, el sopar estarà a punt de seguida. No pots tenir tanta gana
com per no poder esperar deu minuts, no?<br />
—Calla i escolta'm.<br />
La Bulma va tancar els ulls exasperada, sempre donant-li ordres, semblava ser que no podria relaxar-se.<br />
En
Vegeta va prémer els punys, ho havia assajat i havia elaborat respostes
a l'alçada de les que ella acostumava a donar-li. Només havia de
deixar-ho anar, deixar de banda el seu orgull un minut i ja.<br />
—No
penso tenir cura de cap dels dos. —Va esperar la reacció, però ella va
continuar impertorbable a la banyera—. Si penses quedar-te amb mi i que
aquest mocós estigui a prop meu apreneu a tenir cura de vosaltres
mateixos. Sóc un saiyà no un humà.<br />
—Ha! El dia en que necessiti que tu tinguis cura de mi serà el dia en el que el món s'acabi, goril·la de l'espai.<br />
—Dona presumptuosa.<br />
—Home egocèntric.<br />
L'últim
que va fer en Vegeta abans de treure's la roba i ficar-se a la banyera
va ser somriure-li d'aquella manera tan seva i clavar-li un suau copet a
l'espatlla, que en la llengua Vegeta volia dir "em sap greu"<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><i>Escrit originalment al 1997, reeditat el 27 de gener de 2011</i></span><b> </b></div>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-80048457535657862212012-01-28T08:26:00.000-08:002012-01-28T08:26:05.238-08:00B&N II.- Recompensa<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: hand; cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<i>Dragon Ball i els seus personatges són propietat d'en Toriyama Akira.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>II.- Recompensa</b></div>
Les
gotes de suor van estavellar-se contra el terra de la cambra de
gravetat, en Vegeta va aterrar panteixant. Potser havia exagerat una
mica massa augmentant tant de cop les G però necessitava fer-se més i
més fort.<br />
Va inspirar fons disposat a reprendre el seu entrenament
però uns copets a la porta van cridar-li l'atenció; resignat amb la
certesa de que el seu visitant insistiria i insistiria fins que ell
obrís va fer l'únic que podia fer: obrir.<br />
En Trunks va somriure-li des de la part més baixa de l'escaleta.<br />
—Hola papa —va saludar el nen mirant de no perdre el capteniment. Tenia una missió i no podia errar.<br />
—Què passa?<br />
—Tinc gana —va dir tot sabent que el poder de l'estómac era molt superior al desig de fer-se més fort—; molta gana.<br />
—Digues-li a la Bulma que et faci alguna cosa.<br />
Ja està, era així de simple; ara només havia de tancar la porta i continuar fins a que el seu propi estómac es queixés.<br />
—Però es que la mama no hi és —va queixar-se en Trunks—. I no sé quan tornarà...<br />
—Cóm que no hi és? I a on és, si es pot saber?<br />
—És a... Ui! Gairebé se m'escapa.<br />
En
Vegeta va arquejar les celles. En Trunks va contenir el somrís, ho
havia aconseguit, el desig de fer-se fort havia estat vençut per la
curiositat. El nen va acotar el cap i va mirar-se les sabates amb fingit
penediment.<br />
—A on?<br />
—No puc dir-t'ho, papa.<br />
—Ah, no?
—Va creuar els braços i va mirar intensament els cabells liles del seu
fill que mirava les seves sabates—. I cóm és això?<br />
—Perquè si t'ho dic t'empiparàs —va xiuxiuejar i va aixecar la cara amb expressió d'innocència.<br />
Al Vegeta va fer-li la sensació de que el que amagava no li agradaria gens ni mica.<br />
—Tinc gana —va tornar a queixar-se en Trunks.<br />
—Tu digues-me a on és la Bulma i jo et donaré menjar.<br />
—Ha
anat a la ciutat, a un hotel de luxe —va confessar el nen i en Vegeta
va somriure sabent-se guanyador, temptar al seu fill amb l'estómac a
canvi d'informació havia estat quelcom brillant. Del que no s'havia
adonat el Vegeta era que s'havia empassat l'ham, la llinya i fins i tot
la canya de pescar amb el pescador—. Amb un grup de brillants científics
i un home que, segons la mama, és brillant, encantador i molt, molt,
molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important, ben plantat i
atractiu... Espera! —va exclamar comptant amb els dits—. Em sembla que
m'he deixat algun "molt".<br />
Amb només allò l'orgull d'en Vegeta ja
estava en flames que la Bulma considerés a algú tant "important, ben
plantat i atractiu" era dolent, increïblement dolent; però en Trunks no
va donar-li treva i va seguir.<br />
—També m'ha dit que és molt
divertit, que sempre li explica anècdotes de coses que li passen, que és
bo escoltant als altres; que sempre que la mama ha tingut un problema
ell l'ha ajudat cortès com un cavaller. —En Trunks assentia a mesura que
enumerava les qualitats del misteriós home tant "important, ben plantat
i atractiu"—. Diu la mama que és un home molt carinyós i obert, que mai
dubta en dir-li el que pensa ni com se sent i que... —va emmudir, un
aura assassina començava a envoltar al seu pare l'expressió freda de qui
feia venir esgarrifances.<br />
En Trunks va maleir a en Gohan, a en
Goten, a en Goku i a en Piccolo per donar-li aquella idea tant estúpida i
perillosa i especialment va maleir-se a sí mateix per ésser tant idiota
i posar-ho en pràctica.<br />
—Què més? —va preguntar amb to gelat el príncep saiyan.<br />
—Que... és un geni, que... manté converses intel·ligents i estimulants... —El petit estava tot pàl·lid—. Pa-papa que estàs bé?<br />
—Encarregat el que vulguis per menjar —va grunyir abans de sortir volant com aquell a qui empaita el dimoni.<br />
En
Trunks va deixar-se caure de cul a terra alliberat de la pressió de
l'energia del seu pare, de vegades s'oblidava de que fotia pànic quan
s'enrabiava, bàsicament perquè amb ells sempre era bo i carinyós —en
l'intimitat—, fins i tot l'abraçava de tant en tant i li deia coses
boniques a sa mare després d'un dia funest. El seu pare era un bon home
disfressar de mala persona, penedit dels seus errors passats i disposat a
no tornar-hi a caure i a rescabalar-los tant com pogués.<br />
Va
treure's el telèfon de vidioconferència que li havia pispat a la seva
mare, de la butxaca dels pantalons i va trucar a la família d'en Goten
que esperaven amb ànsies saber com havia acabat el seu experiment. Un
munt de cares apinyades van aparèixer a la pantalla.<br />
—Què? Cóm ha anat? —va preguntar en Goku emocionat, podia sentir l'energia d'en Vegeta en plena forma.<br />
—Crec que el meu pare matarà a algú —va declarar en Trunks.<br />
—Au va! — va exclamar en Goku sacsejant la mà.<br />
—Però estava molt enrabiat quan ha marxat.<br />
—Això
demostra la meva teoria de que en Vegeta és molt possessiu —va dir en
Piccolo orgullós—. No paeix la idea de que algú s'apropi a la dona.<br />
—O que s'estima a la Bulma de veritat —va dir en Gohan.<br />
—O que té molta gana —va fer en Goten duent-se les mans a l'estómac, ell en tenia molta de gana.<br />
En Trunks se'ls va mirar de fit a fit atònit, tot allò per comprovar quina de les seves teories era l'encertada.<br />
Mentre
tant, hi havia quelcom solcant el cel a tota velocitat deixant una
estela daurada per allà on passava. La gent no aconseguia saber que era
allò que volava tot i que qualsevol dels seus companys hagués sabut que
era en Vegeta fet una fúria. Va plantar-se a la ciutat en uns minuts i
va cercar l'hotel. No li havia preguntat a en Trunks per l'hotel, però
imaginava a on seria; sempre deia que li encantava aquell hotel i que
algun dia havien d'anar-hi junts i passar-hi un parell de dies, és clar
que a ell allò de perdre un parell de dies en un hotel no li agradava
gens ni mica, preferia dedicar aquest parell de dies a entrenar a la
seva cambra de gravetat.<br />
Va aterrar a sobre el paviment de
l'entrada amb el convenciment de que aquell negativa constant als plans
romàntics de la Bulma l'havia abocat als braços del senyor "molt, molt,
molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important, ben plantat i
atractiu". Dintre del seu cor va tornar a encendre's la flama d'ira. El
senyor "molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important,
ben plantat i atractiu" no podia ésser rival per a ell.<br />
La porta
automàtica de vidre va obrir-se i en Vegeta va entrar a l'hotel amb les
celles arrufades i la seva antiga expressió desdenyosa, freda, cínica i
desafiant. Estava d'un humor de dimonis.<br />
La recepcionista va aixecar el rostre per somriure-li però la seva cara va fer una ganyota de pànic.<br />
—Brief, Bulma. —La dona de la recepció va tremolar mentre en Vegeta la fulminava amb la mirada—. Es que potser ets sorda?<br />
A
poc a poc la recepcionista va moure els dits per damunt de les tecles
formant el nom de Bulma per trobar l'habitació. Va empassar saliva en
sec en veure l'etiqueta de "confidencial" a la fitxa i va mirar
atemorida a l'home.<br />
—No... no puc donar-li aquesta informació senyor.<br />
—Cóm
què no? —va grunyir gairebé perdent l'escàs autocontrol que li restava,
estava disposat a fer saltar pels aires l'hotel amb la clientela a dins
si així la trobava—. És la meva dona, t'ordeno que em diguis a on és.<br />
—S-se-se-senyor... si ho desitja puc telefonar-la i demana...<br />
—Truca-la
—va ordenar i va encreuar els braços amb cara de pomes agres sense
apartar els ulls negres de la atemorida recepcionista.<br />
La dona
jove va marcar un número de telèfon i va joguinejar amb el cable mirant
de no pensar en aquell home d'aspecte tan perillós. A l'altre banda algú
va despenjar.<br />
—Se-senyoreta Brief, hi... hi ha hom aquí que
demana per vostè —va quequejar i va escoltar la resposta, després va
mirar a l'home blanca de por—. Doncs... és bai... no gaire alt, té els
cabells de punta negres i... —En Vegeta va notar que l'havien tallat i
va aconseguir sentir el xiuxiueig del riure de la Bulma—. El coneix de
veritat? E-el seu marit? —responia amb preguntes a tot el que li deien a
l'altra banda de la línia telefònica com si no pogués creure-s'ho—. Sí
d'acord senyoreta Brief, de seguida.<br />
La recepcionista va penjar
l'auricular i va clavar la seva mirada al número que figurava a la
pantalla, no va atrevir-se a tornar a mirar aquells ulls negres.<br />
—Habitació 3021, l'ascensor central el portarà directament a la planta correcta.<br />
Va
dirigir-se a l'ascensor sense grunyir un simple mercès ni res. Va
contenir l'impuls de pitjar el botó amb totes les seves forces, si ho
feia de ben segur que el trencaria i no podria explicar-ho, així que va
prémer-lo fluixet amb prou feines amb un frec. Però el seu temperament
anava guanyant terreny a cuita corrent i sense poder evitar-ho va
començar a repicar amb el peu a terra aguantant-se així els cops
violents que haurien espatllat aquella andròmina.<br />
«Clin» va
dringar aquell trasto lent i luxós i en Vegeta va saltar a fora com si
fos una bèstia salvatge engabiada durant mesos a la que acabessin
d'obrir-li la porta de la gàbia. Va recórrer el passadís sense parar
atenció a l'elegant catifa que cobria el terra, a les parets d'un
estudiat color blanc trencat ni a la sanefa vermella que vorejava el
centre de la mateixa, els enormes llums d'aranya ornades amb llàgrimes
de vidre i als exquisits quadres més apropiats per a un museu que per a
un hotel, com tampoc no va parar atenció als còmodes sofàs que
s'ubicaven al corredor.<br />
La idea de fer saltar pels aires aquell
hotel cada cop li agradava més. Estava que treia fum pels queixals. Com
enxampés a aquell sòmines el destrossaria a cops, l'enviaria al sol
sense bitllet de tornada, el torturaria indefinidament, l'aixafaria com
si fos una minúscula formiga... en definitiva l'esborraria del mapa.<br />
Va
mirar a la seva dreta per veure el número 3019 a la porta que tenia
just al costat, així que la de la Bulma havia de ser la següent. Va
continuar avançant.<br />
La porta era oberta i la seva dona estava
recolzada al marc, allò va sorprendre-lo. No havia fet res per
amargar-se, potser, tindria la barra de presentar-li al seu amant?
Estava relaxada. Molt relaxada.<br />
Va plantar-se al seu davant i va
aixecar la barbeta abans de passar pel seu costat com si fos
transparent, la va sentir sospirar. Li va sonar molt seductor aquell
sospir, però no permetria que allò l'allunyés de la seva missió de
trobar a aquell imbècil que volia prendre-li la seva dona. Situat al
centre de la luxosa saleta va començar a mirar a totes bandes a la
recerca del ki d'algun desconegut, sentia el de la Bulma, sentia les
habitacions més properes buides. Ni rastre d'una energia rellevant. Hi
havia la possibilitat de que fos massa dèbil i per això no el captés.<br />
La Bulma se'l va mirar sorpresa mentre en Vegeta mirava en totes direccions tot buscant vés a saber què.<br />
—Es pot saber que fas, Vegeta?<br />
—On és? —va grunyir entrant a la cambra on hi havia el llit.<br />
—On és què?<br />
—Ell!<br />
—De què coi em parles?<br />
En
Vegeta va deixar de buscar per l'habitació i va parar-se davant d'ella
amb una cara que en altres temps l'hagués atemorit. La Bulma va recolzar
les mans als malucs amb posat orgullós, no sabia què collons se li
havia ficat al cap al saiyan però no estava disposada a aguantar un
numeret.<br />
—Aquell sòmines que et diu coses maques, que t'explica coses divertides i que et diu que t'estima.<br />
—Que em diu... que... m'estima? —va quequejar amb les celles arquejades per la sorpresa.<br />
—Sigui qui sigui, jo sóc millor que ell.<br />
—Anem a pams —va deixar anar la bulma amanyagant-se les temples—. Millor que qui?<br />
—El
senyor "molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt important,
ben plantat i atractiu" —va escopir amb veu irritada.<br />
—Que potser estàs gelós? —Va somriure amb malícia i una mirada mordaç.<br />
—Tu ets la meva dona.<br />
La
Bulma va esclafir a riure davant la mirada desconcertada d'en Vegeta.
Ell havia esperat que ho negués amb cara d'innocent o que ho reconegués
amb aquell esguard desafiant, però no estava preparat per a que es posés
a riure d'aquella manera. Després de tant anys convivint amb ella i
altres humans enutjosos creia haver començat a veure com funcionaven les
seves ments i les seves reaccions, així que ara estava completament
desorientat.<br />
La Bulma va eixugar-se les llàgrimes de riure i va
inspirar fons per recuperar el ritme de la seva respiració. Va
recórrer-li amb els dits la mandíbula, va entortolligar els dits als
negres flocs del clatell d'en Vegeta i va enganxar el seu cos al d'ell
per besar-lo.<br />
Va ser un petó violent símptoma de l'enuig i de la
gelosia d'ell però no gens rebec a correspondre-li i a regalar-li unes
moixaines, poc amoroses com a venjança. En Vegeta va aixecar la mà, la
va agafar per la barbeta, va separar-la del seu cos i va observar-la.
Els llavis i les galtes vermelles, els ulls brillants i eixerits, la
pell perfecta i amor i passió a la seva expressió.<br />
—Per cert,
digues-me —va xiuxiuejar la Bulma sense deixar que aquell gest li furtés
el bon humor—. D'on has tret la idea de l'amant?<br />
—En Trunks...
—va dir i llavors la va deixar anar i va tancar els punys amb força—.
Mataré a aquest esquitx! —va exclamar recordant les paraules del seu
fill mentre la Bulma tornava a riure.<br />
—En Trunks t'ha dit que tinc un amant?<br />
«No
exactament» va pensar el saiyan conscient de que la pel·lícula de
l'amant se l'havia fet ell solet amb l'ajuda impagable dels seu orgull
de príncep. Va decidir-se per contestar amb un gruny abans de que ella
tornés a preguntar-li.<br />
—Així que estaves gelós —va xiuxiuejar-li
divertida donant-li un copet amb el capciró del dit a la punta del nas.
Després de tants anys aquell era el primer cop que el seu reiet es
posava frenèticament gelós.<br />
—No diguis ximpleries, dona.<br />
La
Bulma va somriure, des de aquella primera nit que van passar junts en
Vegeta només l'anomenava dona quan hi havia quelcom que li feia
vergonya. Així havia acabat per saber què era el que sentia per ella.<br />
—Quina llàstima —va lamentar-se la Bulma—. Si no estaves gelós no has guanyat cap recompensa.<br />
—Recompensa? —va preguntar ell ple de curiositat.<br />
Ella va assentir sense donar més detalls observant complaguda la lluentor de curiositat al seus ulls negres.<br />
—Quin tipus de recompensa?<br />
—No sé... —va dir fent-se pregar—, no has fet res per guanyar-te-la, així que no mereixes saber-ho.<br />
—Dona, no...!<br />
Però
el que fos que estava a punt de dir no va arribar a sortir de la seva
gola perquè les mans de la Bulma al seu darrere i els seus llavis
segellant-li els seus li van fer oblidar tot i ràpidament les seves mans
van moure's per l'esquena de la Bulma, expertes, coneixent a la
perfecció cada corba i cada punt sensible d'aquell cos deliciós.<br />
La
cremallera del vestit vermell i elegant no guardava cap secret per al
saiyan que la va abaixar fins als seus malucs d'un sol i precís
moviment. La Bulma va deixar els seus llavis panteixant i va
somriure-li.<br />
—T'estimo —va xiuxiuejar-li divertida amb les galtes
enrojolades del seu home—. T'has posat com boig de gelosia per un
suposat home "molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt
important, ben plantat i atractiu".<br />
En Vegeta va assentir una mica
atordit, sempre passava igual, aquella dona era capaç de tornar-lo en
un xaiet dòcil. Tot i que ben mirat allò li reportaria la recompensa de
la que parlava la Bulma.<br />
—Però tant li faria si aquest home fos
"tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, important, ben
plantat i atractiu", mai podria arribar-te a la sola de les sabates.<br />
El somrís sorneguer i altiu d'en Vegeta va dibuixar-se a poc a poc, el seu orgull s'havia restablert al cent per cent.<br />
—On és la meva recompensa?<br />
—La tens aquí davant, pren-la —va xiuxiuejar deixant que el vestit vermell llisqués per la seva pell fins al terra.<br />
A
en Vegeta li agradava aquella recompensa, li sabia greu una sola cosa,
en Trunks hauria d'encarregar menjar durant uns dies, això o anar-se'n a
rapinyar a la nevera d'en Kakarotto. Sí, millor que rapinyés a ca en
Kakarotto.<br />
De moment ell pensava fruir, dies, de la seva recompensa.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: xx-small;"><i> Escrit originalment al 1995, reeditat el 15 de gener de 2012</i></span><b> </b></div>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-7770759104306754462012-01-28T08:16:00.000-08:002012-01-28T08:16:05.439-08:00B&N I.-Fill<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: hand; cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<i>Dragon Ball i els seus personatges són propietat de Toriyama Akira.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>I.- Fill</b></div>
Que
ella fos la Bulma Brief, l'hereva de la Capsule Corp, que la seva
fortuna fos la més gran de la terra... no feia que la cambra d'aquell
hospital fos menys depriment.<br />
La Bulma va sospirar al llit i va
girar-se per veure el petit bressol a on dormia el seu fill acabat de
néixer. Estava esgotada, però tot i així no podia aclucar l'ull; al seu
costat la seva mare arranjava un immens pom de flors a un gerro
taral·lejant una cançoneta d'amor. La Bulma va somriure, no l'havia
deixat sola ni un moment, amb la seva presència mirava de apaivagar
l'absència d'en Vegeta.<br />
La Bulma va mirar per l'enorme finestra de
l'habitació i va ofegar una exclamació però no el somrís que va
dibuixar-se-li de pressa als llavis.<br />
—Ah, mare —va dir amb veu cantaire—, perquè no tornes a casa i prens un bon bany.<br />
—Però Bulma, reina...<br />
—No pateixis estaré bé. A més em ve de gust quelcom amb moltes calories, xocolata, maduixes, nata...<br />
La
senyora Brief va mirar la seva filla comprensiva, necessitava recuperar
les calories perdudes durant les tres hores de part i cinc dies de
menjar d'hospital, tot i que no estava gaire convençuda de que fos
adient deixar-la sola.<br />
—Crec que aquí a prop hi ha una pastisseria —va dir la senyora Brief.<br />
—No, mare. En vull un d'aquells de la pastisseria de Satan City. —La va mirar amb ulls suplicants—. Si us plau, mami.<br />
—Però reina, això em portarà si fa no fa mig matí...<br />
—No passarà res, si necessito qualsevol cosa cridaré a l'infermera.<br />
La
senyora Brief va sospirar amb la mà a la galta, no es veia amb cor de
denegar-li un deliciós pastisset a la seva filleta. La xocolata era
l'única medecina per a un cor trencat i ella estava convençuda de que el
cor de la Bulma acabaria per trencar-se amb la fredor d'aquell home.<br />
—Si us plau —va insistir.<br />
Al
final la dona va cedir, va fer-li un petó al front a la seva filla i
després va fer un petó a la maneta del seu net per anar a comprar el
millor pastís del món per a la seva nena. La Bulma va escoltar,
aguantant la respiració, els talons de la seva mare allunyar-se pel
passadís i va romandre immòbil fins que va deixar de sentir-los.<br />
Va
fer a un costat els llençols i va baixar els peus a terra,
recolzant-los a poc a poc, va redreçar-se amb una ganyota de dolor
ofegant un gemec. No pensava flaquejar, ella no era dèbil. Va caminar
fins a la finestra penosament, va treure la balda i va fer lliscar la
fulla de vidre.<br />
—Passa, ràpid.<br />
I ell va entrar.<br />
La
Bulma va tancar la finestra prestament per a que el petit no agafés
fred, encara era massa petit i fràgil per quedar exposat a la freda
brisa de tardor.<br />
—La gent normal fa servir la porta —va comentar
recolzada contra el vidre, necessitava uns segons per a poder moure's
altre cop fins al llit.<br />
En Vegeta la va mirar allà quieta, amb el
front amarat en suor i amb tot el pes del cos recolzat a la finestra. Va
dibuixar un somrís orgullós; s'estava fent la valenta, fingint que
estava perfectament, tota dignitat com si recolzar-se contra el vidre
fos el millor per fer a l'univers. Però a ell no podia enredar-lo, la
sentia molt dèbil.<br />
Va decidir donar-li un cop de mà per a que el
seu orgull femení no quedés ferit. Va agafar-la a coll i la va dur fins
al llit a on ella mateixa, i sense protestar, va acomodar-se tot
tapant-se bé.<br />
«Sabia que vindries» va pensar orgullosa en comprovar que havia après a entendre'l.<br />
El
saiyan portava el seu vestit de guerrer, no podia ser d'altra manera,
aquella roba el feia sentir-se segur i en part superior. Una vestimenta
que li oferia la possibilitat de continuar sentint-se com el fred
príncep dels saiyan, poderós, despietat i sense sentiments. La Bulma va
dibuixar un somrís tendre en veure'l mirar amb certa por al petit que
dormia al bressol de metacrilat al costat del llit.<br />
—Es diu Trunks. —En Vegeta no va treure la vista del nen—. Va néixer fa cinc dies, tot i que suposo que això ja ho sabies.<br />
—Sí —va replicar ell.<br />
—Vols agafar-lo?<br />
En
Vegeta la va mirar amb els ulls esbatanats; la Bulma va aguantar-se el
riure, se'l veia atemoritzat amb la simple idea de posar-li un dit a
sobre al bebè.<br />
—Vine, seu —va dir-li donant copets al seu costat
al matalàs, ell va fer-ho de manera gairebé inconscient—. No pateixis si
l'agafes com ho has fet amb mi fa un moment no passarà res. Que sigui
petit no el torna en trencadís.<br />
La Bulma va agafar al petit Trunks que va remoure's somiant tot cercant el pit de sa mare per abraonar-se.<br />
—Has
de passar-li el braç per sota del cap, així —va dir fent ella mateixa
la postura subjectant a en Trunks—. I amb l'altre el mantens ben
afermat. Prova-ho.<br />
El saiyan va col·locar els braços com li havia indicat la dona que va assentir satisfeta.<br />
—Mira
Trunks, aquest és el teu pare —va mussitar deixant el bebè als braons
dels seu pare—. Es diu Vegeta, és rondinaire, estúpid, antipàtic,
egoista, capritxós, cruel, despietat, arrogant... —va enumerar amb un
somrís divertit les múltiples qualitat de l'home mentre aquest
rondinava—; però a algun lloc a dins d'aquest idiota s'amaga una bona
persona. Ja ho veuràs.<br />
En Trunks va posar-se a plorar com si
estigués en braços del mateix diable, en Vegeta va posar cara de terror i
la Bulma va riure.<br />
—Estàs massa tens! Mira't —va exclamar rient—. Plora perquè se sent insegur, nota el teu neguit, relaxa't.<br />
—Jo sóc un guerrer no un... agafa'l dona!<br />
La Bulma va agafar a en Trunks entre els seus braços i el petit va deixar de plorar de seguida.<br />
—El
gran príncep Vegeta vençut per un innocent bebè de cinc dies —va
cantussejar—. Tranquil Trunks, rondina molt però no mossega.<br />
»Vegeta, suposo que no has vingut tant sols per conèixer a en Trunks, no?<br />
De
fet la Bulma no estava massa segura de si en Trunks era el motiu que
l'havia dut fins a aquella habitació d'hospital ni de lluny, però com
deia la seva mare: l'esperança és l'última cosa que es perd.<br />
—Volia mostrar-te una cosa —va contestar ell amb aquell somrís orgullós decorant-li la cara.<br />
—Endavant —va xiuxiuejar.<br />
En
Vegeta va aixecar-se i va posar-se al centre de l'habitació prou lluny
de la finestra i del llit. Va observar a la dona i al seu fill un
instant i llavors va aclucar els ulls i tancar els punys. Va inspirar
profundament.<br />
El objectes de la cambra van començar a trontollar i
la Bulma va subjectar amb més força a en Trunks per a protegir-lo del
que fos que feia el Vegeta. Però llavors, un segon abans de que passés,
ho va entendre.<br />
—Me'n alegro per tu —va pronunciar amb sinceritat—. Ho has aconseguit.<br />
L'aura
i els cabells daurats, els ulls blaus i profunds i el somrís arrogant
que tant el caracteritzava. Estava encara més impressionant del normal.
«Bell» era l'única paraula que solcava la ment de la Bulma i l'orgull
l'inflava el pit.<br />
Amb delicadesa va deixar a en Trunks al seu
bressol de metacrilat i el va abrigallar tendrament amb la manteta de
punt blau que li havia comprat la seva mare.<br />
Va tornar a mirar al
saiyan l'expressió de qui havia perdut arrogància, segurament per la
falta lloances, d'aclamacions o de llàgrimes d'emoció. Potser si a la
Bulma li haguessin quedat forces hauria fet alguna d'aquelles coses,
però no era el cas i el màxim que podia fer era mirar-se'l.<br />
—Felicitats
—va dir-li la Bulma mirant de enorgullir-lo altre cop, però no va
funcionar. En Vegeta va tornar a la seva forma normal—. Estic molt
orgullosa de tu.<br />
En Vegeta va tornar al seu costat a poc a poc com
si analitzés la seva reacció, cercant quelcom que li mancava. Les ganes
de guerra. Allò era el que li mancava. Havia esperat algun mot per
fer-li baixar els fums traient-li importància al fet d'haver-se tornat
en supersaiyan.<br />
La va mirar llarga estona als ulls, aquells ulls
blaus i eixerits, sempre brillants, sempre disposats a fulminar-lo
durant qualsevol de les seves intenses discusions. Els mateixos que
buscava després de un altre dia d'entrenament improductiu. Els que
vetllaven per ell quan es feia mal.<br />
La va besar àvid als llavis.
Gairebé havia oblidat com era besar-la. Gairebé. Perquè, fins i tot
entrenant, els records de la dona apareixien per recordar-li que havia
quelcom a dins d'ell que lluitava per sortir; no podia permetre-s'ho, si
més no, no encara.<br />
El fet de que la Bulma li respongués als
petons amb intensitat i voluntat tornava a omplir-lo d'orgull; i tot i
poder passar-se així la resta de la vida havia de marxar-se i continuar
entrenant.<br />
—Aniré a entrenar a fora —va dir-li abans de fer-li un últim petó als llavis i anar cap a la porta.<br />
—Vegeta...<br />
—Tornaré —va declarar dempeus al pas de la porta.<br />
—Arriscant-me
a provocar una situació violenta —va dir la Bulma i en Vegeta va
tombar-se per mirar-la—. T'estimo, ves amb compte.<br />
—No diguis
ximpleries dona — va fer donant-li l'esquena altre vegada, però abans de
tombar-se la Bulma havia copsat la vermellor de les seves galtes—.
Tingues cura d'en Trunks.<br />
En Vegeta va tancar la porta de
l'habitació i va fulminar amb la mirada a la dona rosa asseguda al
passadís al costat de la porta amb un somrís satisfet. La mare de la
Bulma. Quant de temps feia que hi era? Fins a on hauria vist i sentit?
El saiyan va treure la seva millor cara d'indiferència i va
dedicar-se-la a la dona que a canvi va ampliar el seu somrís fins que el
va veure desaparèixer al final del passadís.<br />
A diferencia de la
Bulma, a ella encara se li passaven molts detalls d'aquell home, si més
no ara sabia que la seva filla i el seu net sí que l'importaven.<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-weight: bold;">Fi</span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small;"><i>Escrit originalment al 1995, reeditat el 15 de desembre de 2011</i></span><span style="font-weight: bold;"> </span> </div>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-54300853690744571462012-01-28T08:11:00.000-08:002012-01-28T08:38:45.677-08:00BLAU I NEGRE<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: hand; cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvFanfics.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 130%;"><span style="font-weight: bold;">BLAU I NEGRE</span></span></div>
<br />
<b>Gènere:</b> Aventures, Romanç, Humor<br />
<b>Advertències:</b> No<br />
<b>Classificació:</b> Hetero<br />
<b>Sèrie:</b> Dragon Ball<br />
<b>Parella:</b> Vegeta i Bulma<br />
<b>Any:</b> 1990-1999~2012<br />
<b>Estado:</b> En procés<br />
<b>Capítols:</b> 7 originalment<br />
<br />
<br />
Colecció d'one-shots sobre en Vegeta i la Bulma.<br />
<br />
<b>Dragon Ball i els seus personatges són propietat d'en Toriyama Akira.</b> <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: 85%;"><span style="font-weight: bold;">-->Versión en català i en castellà;--</span></span></span></div>
<a href="http://www.safecreative.org/work/0905303745194" rel="cc:license"><br /></a><br />
<b>Listall de capítols:</b><br />
I.- <a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2012/01/b-i-fill.html">Fill</a> // <a href="http://fictionniikura.blogspot.com/2012/01/i-hijo.html">Hijo</a> <br />
Que ella fos la Bulma Brief, l'hereva de la Capsule Corp, que la seva
fortuna fos la més gran de la terra... no feia que la cambra d'aquell
hospital fos menys depriment. <b>(Romanç // +16)</b><br />
II.- <a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2012/01/b-ii-recompensa.html">Recompensa</a> // <a href="http://fictionniikura.blogspot.com/2012/01/ii-recompensa.html">Recompensa</a> <br />
Les gotes de suor van estavellar-se contra el terra de la cambra de
gravetat, en Vegeta va aterrar panteixant. Potser havia exagerat una
mica massa augmentant tant de cop les G però necessitava fer-se més i
més fort. <b>(Romanç, Humor // +16)</b><br />
III.- <a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2012/01/b-iii-sobre-perdre-i-guanyar.html">Sobre perdre i guanyar</a> // <a href="http://fictionniikura.blogspot.com/2012/01/iii-de-perder-y-ganar.html">De perder y ganar</a><br />
L'observava mentre treballava, l'observava mentre menjava, l'observava
mentre dormia... I per més que odiés estar sempre observant-la no era
capaç de deixar de fer-ho. <b>(Romanç, Drama // +16)</b><br />
IV.-<br />
V.-<br />
VI.-<br />
VII.-Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-52373391238488030062011-11-19T03:58:00.001-08:002011-11-19T03:59:16.874-08:00Idiota!<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<i>Code: Lyoko i tots els seus personatges son propietat de MoonScoop i France3.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>Idiota!</b></div>
La
meva vida mai ha estat perfecta. Ni de lluny. Per això hi ha coses que
enterro al lloc més profund del meu cervell. Perquè les odio i no vull
pensar en elles. Però sempre hi ha algú que s'entossudeix en tocar-te
els nassos i, desenterrar la porqueria.<br />
Ella em va trucar. Amb la seva veu desconeguda plena de floritures. Si s'esperava que plorés d'alegria, estava ben equivocada.<br />
"La meva estimada Elisabeth. Sóc la mama" m'havia repetit com unes sis vegades. Estimada?, Elisabeth?, mama? I una merda!<br />
Encara
ho recordo. Tenia cinc anys. Era el meu aniversari, diluviava i portava
alguns dies amb mal de gola. El meu pare havia inflat un centenar de
globus de colors, comprat serpentines i confetti, i preparat un deliciós
pastís de nata i trufa. El meu favorit.<br />
La meva mare no va aparèixer per allà. Un aniversari més, sols el pare i jo.<br />
Va
arribar de matinada amb un vestit verd ampolla, va pujar al pis de dalt
sense dignar-se a mirar-nos i poc després va baixar amb tres maletes.
Se'n anava. Ens abandonava. Tampoc va ser quelcom sorprenent. Gairebé
mai hi era i quan si que hi era feia com si no existíssim ni el pare ni
jo.<br />
No vaig tornar a saber res d'ella, tampoc m'importava. Fins
que em va trucar. Volia que me'n anés a viure amb ella. Les seves
paraules van ser "vine a viure amb mi, Elisabeth. Deixa al fracassat del
teu pare."<br />
Vaig recordar perquè odiava el meu nom. Les dues ens
dèiem igual. Era un record tant llunyà que havia començat a esborrar-ho
del meu cap.<br />
Em vaig jurar a mi mateixa que mai vessaria una llàgrima per ella, però vaig plorar. Vaig plorar nit i dia.<br />
El
meu aspecte era horrorós i esperava que l'idiota de l'Odd Della Robbia
es dediqués a emprenyar-me, no obstant no ho va fer. Vaig agrair-li
silenciosament. Però el vaig odiar quan va fer que l'Ulrich i la bruixa
escanyolida s'abracessin. Se'm va fer un nus a la gola i abans
d'adonar-me del que feia ja corria pel bosc. Les llàgrimes rodolaven per
les meves galtes un altre cop, em feien mal i em coïen els ulls, i la
forta pressió al meu pit era cada cop major.<br />
Poca gent s'endinsava
al bosc i jo em vaig sentir estalvia de mirades indiscretes. Em vaig
deixar caure al peu del primer arbre que vaig veure, vaig enfonsar la
cara entre els genolls i vaig plorar i vaig cridar fins que em va fer
mal la gola.<br />
Vaig oblidar-me de l'Ulrich. Vaig oblidar-me de la
meva "mare". Vaig oblidar-me del món. Vaig oblidar-me de tot fins que
vaig escoltar unes passes, i vaig creure que si no em movia potser no em
pararia atenció.<br />
Vaig odiar-lo per haver-me vist.<br />
—Per què plores?<br />
—Deixa'm en pau, Odd.<br />
Amb
allò hauria d'haver hagut prou per a que marxés, però va seure al meu
costat i jo el vaig maleir. Vaig voler pegar-li i cridar-li que se'n
anés, que es perdés a sota de qualsevol pedra. Però la calidesa que
provenia del seu cos va fer-me fer figa. Per que tenia por. Allò feia
mal. No era capaç d'assimilar els meus sentiments per la meva mare, com
era d'horrorós el que m'havia demanat.<br />
Llavors vaig ensorrar-me
del tot, em vaig refugiar entre els seus braços i vaig plorar. Ell em va
abraçar amb fermesa. La veu de l'Odd xiuxiuejant-me que tot aniria bé,
que tindria cura de mi, va calmar-me els nervis. I poc a poc vaig
començar a sentir que tot allò no havia estat res més que un malson.<br />
Tot i així no podia refiar-me de l'Odd, podria emprar allò contra mi. Fer rifa de mi amb els seus amics.<br />
—Si li expliques això a algú ets home mort, Odd.<br />
—Seré una tomba —va contestar amb el seu to cantaire.<br />
—Creu-me, et convé —vaig grunyir.<br />
Un aspecte horrible. Estava convençuda de que semblava un zombie. Hagués donat el que fos per un mirall i el meu maquillatge.<br />
—Per què estàs tan trista?<br />
—No n'has de fer res.<br />
—Mal d'amors?<br />
—No n'has de fer res —vaig repetir amenaçant.<br />
—El teu pare t'ha requisat el mòbil? —va preguntar fent broma.<br />
Vaig pensar que tant debò que ho hagués fet. Vaig arquejar una cella entretancant els ulls.<br />
—Aquest és un motiu ridícul.<br />
—Ridícul o no, és un motiu.<br />
No
em vaig moure, l'escalfor del cos de l'Odd era reconfortant. Notava el
seu cor bategant amb força a sota de la meva mà, allò va fer que el meu
també accelerés. I llavors em va agafar per sorpresa. Em va fer un petó i
vaig sentir una barreja de sorpresa, ira, desconcert i ànsies de tornar
a provar.<br />
Vaig fer l'únic del que vaig ser capaç en aquell
moment. Vaig fotre-li una galtada, em vaig posar dempeus, vaig
apartar-me els cabells i em vaig espolsar la pols del cul.<br />
—Pervertit —vaig mormolar sense atrevir-me a mirar-lo.<br />
I em vaig anar a cuita corrents.<br />
Vaig
esforçar-me de valent per no tornar a pensar en l'Odd, per desgràcia
meva, havia de veure'l cada dia. A classe. Al menjador. A la sala
d'esbarjo. Al gimnàs. Tant sols em quedava trobar-me'l al bany.<br />
Reconec que vaig utilitzar l'Hervé i a en Nicolas. Els vaig fer blocar tots els intents de l'Odd per acostar-se'm.<br />
El
comentaris mordaços van desaparèixer, i mai vaig creure possible que
passes, però els trobava a faltar. En certa manera em feia sentir
estimada. Ridícul, ho sé.<br />
La meva sort va acabar-se. Ella va
tornar a trucar-me i jo vaig sentir que em coïen els ulls, amb la vista
ennuvolada em va costar reconèixer-lo quan se'm va acostar. Vaig ofegar
un gemec a la gola. No tenia intenció de tornar a plorar.<br />
L'Odd em
va prendre el mòbil i va discutir amb ma mare, tot i que ell no sabia
qui era. Em va defensar dient-li que em deixés tranquil·la, que no
mereixia les meves llàgrimes. I va pitjar la tecla per tallar la trucada
amb força.<br />
—Els de telemàrqueting no saben acceptar un "no" com a resposta, oi? —va bromejar, donant-me un copet amb el colze.<br />
Vaig
voler donar-li una resposta a l'alçada però tant sols em va sortir un
sorollet gutural. Tenia un nus a la gola. Vaig seure a terra, amb
l'esquena recolzada contra l'edifici dels dormitoris, i l'Odd va
agenollar-se davant meu, va inclinar-se i va tornar a fer-me un petó,
amb la seva mà a la meva galta. Vaig enfonsar els meus dits entre els
flocs dels seus cabells i vaig despentinar-lo.<br />
Va separar-se de mi i vaig ofegar una queixa quan ho va fer.<br />
—No ha estat pas malament, eh?<br />
—Idiota! —vaig cridar-li amb totes les meves forces.<br />
Els llavis de l'Odd van corbar-se en un somrís i jo vaig desitjar que tornés a besar-me. Estava sorpresa i empipada.<br />
Sorpresa
perquè m'hagués agradat i per no haver pensat en l'Ulrich, i empipada
perquè per a l'Odd les noies no érem res més que un passatemps.<br />
Podia acostumar-me a allò…<br />
Estaria bé, suposo.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-39848141624154265922011-11-19T03:47:00.001-08:002011-11-19T03:57:02.009-08:00Llàgrimes<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating13.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<i>Code: Lyoko </i><i>i els seus personatges son propietat de MoonScoop y France3.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>Llàgrime</b><b>s </b></div>
En
X.A.N.A. ja no hi era i jo m'avorria. La vida d'estudiant era un rotllo
desprès d'haver estat un heroi. Veure a l'Ulrich i la Yumi fent
esforços sobrehumans per fingir ser només amics ja no m'entretenia. I
l'extrema timidesa d'en Jérémie i l'Aelita m'exasperava.<br />
Les noies
sempre em servien de distracció, encara que soni fatal dir-ho així. Mai
havia tingut problemes per trencar cors. Per això cada setmana tenia
una novia diferent.<br />
Vaig deixar escapar un sospir, perquè allò ja no m'omplia. Les noies començaven a tornar-se una rutina.<br />
Érem
al menjador, esmorzant. La xocolata era deliciosa com sempre i els
croissants cruixents i calents. El sol brillava amb intensitat, les
vacances s'aproximaven i la Heïdi Klinger em somreia des de la taula
davant la nostra. Hauria d'estar exultant d'alegria, però no ho estava.
Tampoc em va animar que la Yumi i l'Aelita em donessin els seus
croissants.<br />
Les classes van ser com sempre. La senyora Hertz em va
renyar per no estar atent. El senyor Fumet s'havia passat tota l'hora
parlant. En Jim ens havia fet córrer fins a gairebé caure morts a la
pista...<br />
Va haver una cosa que em va tenir dispers tot el dia. La Sissi.<br />
No
es que acostumés a parar-li més atenció de la deguda. Però estava
estranya. Tenia els ulls inflats i vermellosos, com si hagués estat la
nit sencera plorant. Normalment li hauria llençat un comentari mordaç,
alguna cosa per fer-la empipar. M'encantava fer-la empipar. Però no vaig
gosar a fer-ho.<br />
Vaig sentir una forta fiblada al pit en veure-la així.<br />
Vaig
procurar no pensar més en ella i en els seus ulls tristos, així que em
vaig centrar en burxar a en Ulrich i a la Yumi, el meu segon passatemps
predilecte. Va ser immensament divertit, especialment el moment en que
vaig aconseguir que s'abracessin i van acabar tan vermells com una boca
d'incendis.<br />
Sí, senyor. Va ser genial.<br />
L'Odd el magnífic
guanyava un altre vegada! Llàstima que ni tant sols allò em fes content,
què dimonis m'estava passant? Hauria d'estar celebrant la victòria amb
un enorme gelat de xocolata.<br />
No em venia de gust el gelat, però
fer un tomb no estaria pas malament. Durant el últims mesos havia
descobert un clar al bocs, a mig camí entre <i>L'Hermitage </i>i el Kadic, a prop del barranc. Mai no vaig veure-hi a ningú allà, per això vaig memoritzar com arribar-hi.<br />
Vaig
dirigir-me cap allà xiulant la tornada de la cançó de moda, amb les
mans a les butxaques i sense parar atenció al que m'envoltava.<br />
Vaig
aturar-me en sec en escoltar uns sanglots una mica més endavant. Vaig
aturar-me a pensar en qui podria ser, la meva ment no va trobar
resposta. Vaig avançar amb cautela fins a arribar a l'arbre del que
provenien els plors. Va ser tot un shock.<br />
La Sissi, amb la cara
enterrada entre els genolls, plorava. Vaig tenir una sensació estranya,
una mena d'opressió a la boca de l'estómac, seguida d'un lleu
formigueig.<br />
Vaig rodejar l'arbre fins a quedar davant d'ella, que
no va moure's ni un mil·límetre. Les paraules van escapar dels meus
llavis.<br />
—Per què plores?<br />
—Deixa'm en pau, Odd.<br />
Potser
la Sissi Delmas no hagués fet mèrits per que em commoguessin les seves
llàgrimes, però havia d'admetre que quan la vaig veure per primer cop
m'havia sentit atret per ella. Una atracció que no havia desaparegut del
tot. Era capritxosa, envanida, i estava boja per l'Ulrich. Mal
assumpte.<br />
Vaig seure al seu costat esperant que em colpegés i em
fes fora, no obstant, la Sissi va llançar-se al meus braços i va plorar
amargament durant hores.<br />
Què podria haver minat la seva confiança
d'aquella manera? Mai l'havia vist fràgil. De fet sempre havia pensat
que la seva moral estava feta a proba de bombes. Estava equivocat, no hi
havia cap dubte.<br />
Envejava als meus amics, tots tenien a algú a
qui estimar. En Jérémie tenia a l'Aelita. L'Ulrich tenia a la Yumi. I jo
un dia estava amb la Magali, un altre amb la Jeanne, i un altre... amb
qui fos. No era que no m'agradés ser el casanova del Kadic, però jo
també volia una noia a qui estimar d'aquella manera.<br />
Tractar de que la Sissi es fixés en mi seria una tasca tan estúpida i inútil, que em cansava tan sols de pensar-hi.<br />
La
vaig envoltar amb els meus braços, per que... bé per que soc humà,
maleït sigui! No puc veure a una noia plorar. Sé que vaig murmurar coses
amb l'intenció de calmar-la, però si em preguntessin que li vaig dir no
podria contestar. No tinc ni idea de que vaig dir-li. Tant sols volia
animar-la, que deixés de plorar com si no hi hagués un demà.<br />
Encara
que em va costar una barbaritat, vaig aconseguir el meu objectiu. Poc a
poc la seva tristesa va minvar, els seus músculs van anar relaxant-se i
la seva respiració es va tornar regular.<br />
—Si li expliques això a algú ets home mort, Odd.<br />
—Seré una tomba —vaig assegurar-li.<br />
—Creu-me, això espero pel teu bé —va grunyir.<br />
Tenia
els ulls inflats i envermellits, les galtes ruboritzades, el nas i els
llavis vermells. Se li havia corregut el rímel. Em va semblar que estava
molt maca, més que quan s'empolainava per agradar-li a en Ulrich.<br />
Durant uns segons vaig sentir ganes de donar-li un cop de puny a l'Ulrich.<br />
—Per què estàs tan trista?<br />
—No es assumpte teu.<br />
—Problemes amorosos?<br />
—No es assumpte teu —va repetir en to agressiu.<br />
Sabia
que era més que probable que els culpables fossin la Yumi i l'Ulrich,
no obstant no em va semblar tan factible. Principalment per que les
mostres d'afecte dels meus amics sempre la feien empipar. S'empipava i
esbufegava.<br />
—El teu pare t'ha requisat el mòbil? —vaig preguntar amb humor.<br />
Em va mirar alçant una cella amb els ulls entornats.<br />
—Aquest és un motiu ridícul.<br />
—Ridícul o no, és un motiu.<br />
Em
vaig adonar de que encara l'estrenyia entre els meus braços, la seva mà
dreta sobre el meu pit, i el seu cos descansant recolzat en el meu. En
una proximitat estranya. No era la primera noia amb la que em trobava en
una situació similar, no obstant, el fet de que fos la Sissi va fer que
el meu cor es disparés. Ella semblava estar tan o més còmoda que jo amb
aquella proximitat.<br />
No sé per què vaig fer el que vaig fer. Però
vaig besar els seus llavis. Quan vaig obrir els ulls, la Sissi, estava
ruboritzada amb una expressió de sorpresa total. Durant un moment vaig
pensar que potser podria enamorar-la, que potser li hauria agradat que
la besés. Vaja si ho vaig pensar!<br />
La sonora bufetada que em va donar em va despertar de cop. Quin geni!<br />
Es va aixecar bruscament, es va apartar els cabells amb un posat i va espolsar-se els pantalons pirata amb gracia.<br />
—Pervertit —va murmurar sense girar a mirar-me.<br />
Va ser llavors quan ho vaig decidir.<br />
Conqueriria a la Sissi encara que fos l'últim que fes a la vida.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-60461397598977744722011-11-19T02:21:00.001-08:002011-11-19T02:26:00.272-08:00Em sap greu<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<i>Code: Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop i France3.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>Em sap greu</b></div>
Què
era el pitjor que podia passar? Que l'Ulrich s'empipés i no tornés a
parlar-li mai més a la vida o que decidís assassinar-lo. Valia la pena
córrer el risc? No n'estava segur. Segurament no pagava la pena. Però
tot i així ho va fer.<br />
Va ésser un rampell egoista o quelcom que, simplement, portava massa temps desitjant fer. Potser una mica de les dues coses.<br />
Ell
s'estimava al seu amic tot i ser un idiota total de vegades, hi havia
un fotimer de noies fantàstiques boges per ell, però l'Ulrich,
simplement, feia com qui no s'adona i, la que realment l'interessava no
tenia més sort. La Yumi Ishiyama estava absolutament penjada de l'Ulrich
Stern i l'Ulrich Stern ho estava per ella, fins a nivells de
ciència-ficció. Tots dos ho sabien i ell s'encarregava de
recordar-los-hi dia rere dia amb l'esperança de aconseguir que
avancessin.<br />
Però estava cansat.<br />
N'estava fart.<br />
N'estava fins els nassos.<br />
A
les nits l'Ulrich sempre somiquejava per que, suposadament, la Yumi no
li feia cas i, ell, no tenia més remei que escoltar-lo i recolzar-lo. La
Yumi, en canvi, no deia res, però l'empipava igual.<br />
Feia una
setmana que l'Ulrich havia marxat urgentment a Alemanya perquè la seva
tieta havia tingut un accident, fins allà tot bé, bé, bé dins dels
límits del seny, no era que s'alegrés de que la tieta de l'Ulrich
estigués a l'hospital... Tots els trobaven a faltar, era el seu amic,
així que allò era inevitable.<br />
En un primer moment el fet de que la
Yumi anés a la seva habitació amb excuses mil no li va semblar
important, però ara ja començava a pujar-li la mosca al nas.<br />
L'Odd
sabia que, estar separats, per als seus amics era com una tortura,
segur que preferien que els clavessin agulles a sota les ungles. Estava
convençut de que eren com dos ocellets, si un moria l'altre ho faria poc
després.<br />
No el molestava la companyia de la seva amiga, una noia
maca mai lo sobraria, però no suportava veure-la allà asseguda, dia rere
dia, damunt el cobrellit blau descolorit de l'Ulrich amb aquella carona
de animaló desvalgut.<br />
Quan va tornar de la dutxa la va trobar
allà, asseguda al llit acaronant distreta el cap del Kiwi que s'havia
fet un cabdell a la seva falda. Li havia preguntat que què hi feia allà,
la Yumi li havia somrigut dèbilment com a resposta. L'Odd es va ajustar
més la tovallola nuada a la seva cintura amb una ràbia irracional
rossegant-lo per dins. Què passava amb l'Ulrich? Que no funcionaven els
telèfons a Alemanya? Cóm era capaç de tenir-la en aquell malviure? A ell
se li encongia el cor tant sols mirant-la.<br />
Sabia que el més
prudent hagués estat demanar-li que marxés, tenia l'excusa d'acabar de
sortir d la dutxa, nu sota la tovallola blanca, en canvi va seure al seu
costat amb els cabells gotejant-li per l'esquena xopant el cobrellit
blau del seu amic i va acaronar-li el braç suaument. Els ulls de la Yumi
es van ennuvolar per culpa de les llàgrimes, el negre brillant dels
seus iris semblava fondre's i ell no era de pedra.<br />
I llavors ho va
fer. La va subjectar per la màniga i la va besar als llavis, la Yumi el
va apartar de mecànicament amb una empenta poc convincent, la seva
mirada acusadora va esvair-se amb la caiguda de les primeres llàgrimes
cristal·lines.<br />
Pagava la pena temptar la seva sort? Va determinar
que sí, que pagava la pena. L'Ulrich tenia la fama però la mala llet la
tenia ella, l'Ulrich era un rondinaire però la Yumi no dubtava en
fotre't un cop si li tocaves prou els nassos. Era capaç de trencar-li el
nas i fer-li una reconstrucció facial sense anestesia i sense trepitjar
un quiròfan. La clínica d'estètica a cops de la Yumi Ishiyama.<br />
L'Odd
va estirar-se com un gat minvant la distància entre les seves cares, no
va esperar per veure la reacció d'ella. Va tancar els ulls i va tornar a
fer-li un petó. L'empenta no es va produir aquest cop.<br />
La mà
càlida de la Yumi va recolzar-se a la seva espatlla amb un contacte
fràgil. A l'Odd va sacsejar-lo una corrent elèctrica de cap a peus
estarrufant-li la pell. Sempre havia pensat que la Yumi era bonica, fins
i tot s'havia preguntat que sentiria si besés els seus llavis vermells i
carnosos.<br />
Ara podia dir, amb tota seguretat, que ho sabia. Besar a
la Yumi produïa electricitat suficient com per a proveir a tota França
durant un any.<br />
Les mans de l'Odd van ésser incapaces de romandre
quietes i va recórrer cautament la tela del jersey negre de la Yumi,
joguinejant amb les costures i les arrugues al seu abast.<br />
Llunyanament
va sentir al Kiwi gemegar i protestar al caure de la falda de la Yumi
per culpa del brusc moviment que havien fet. De cop i volta a aquella
habitació feia una calor de mil dimonis, s'hauria espatllat el termòstat
de la caldera? No era normal, encara era hivern. A que es devia? La
seva ment va submergir-se en una espiral de coses sense sentit, ja no
era capaç de pensar amb claredat, talment que no podia controlar el seu
propi cos que actuava per iniciativa pròpia sense informar al seu
cervell del que passava, tant sols flaixos d'imatges inconnexes i
incoherents.<br />
Les mans de la Yumi van empentar-li pel pit tot
apartant-lo, l'Odd la va mirar com si acabés de despertar-se. Els seus
dits estaven entortolligats entre els flocs negres dels cabells de la
Yumi que, amb les galtes vermelles, panteixava abastint d'oxigen els
seus pulmons. Els dits de l'altra mà s'aferraven a la tanca dels
sostenidors llestos per descordar-los. Va apartar-se bruscament com si
estigués en flames. Va sentir-se tan culpable com si acabés de trencar
el gerro favorit de la seva mare a cosa feta. El remordiment el va
portar a arreglar, tremolós, el jersey d'ella.<br />
La Yumi va
etzibar-li un cop sense força a l'espatlla. No va dir res. Ell va
desitjar que digués quelcom, les seves paraules s'havien perdut en algun
lloc entre el seu cervell i les seves cordes vocals. Va tenir ganes de
riure per la ironia. L'Odd el magnífic, l'Odd el xerraire, mut.<br />
Ella va aixecar-se va anar fins a la porta mentre el cor de l'Odd picava contra les costelles amb violència.<br />
—I ara què?<br />
Al
començament l'Odd no va saber qui dels dos havia fet aquella pregunta,
quan la Yumi va girar-se amb els ulls oberts de bat a bat va entendre
que havia estat ell.<br />
—No ho sé. —Va ser l'eixuta resposta d'ella—. No ho sé...<br />
—No hem de dir-li-ho a l'Ulrich, això no ha estat res, no?<br />
L'Odd va sospirar, pel que semblava estava fent mèrits per pujar posicions al <i>top ten</i> de cretins de Kadic.<br />
—Defineix
"res" —va etzibar la Yumi encreuant els braços sobre el pit foradant-lo
amb aquells ulls negres vius i brillants—. Perquè a mi no m'ha semblat,
el que es diu, "res".<br />
—Tu et senties sola i jo sóc irresistible
—va argumentar. Si aconseguia que l'odiés potser no tornaria a
acostar-se-li i aquella corrent elèctrica que el sacsejava l'espinada
desapareixeria per sempre.<br />
La Yumi va esbufegar i l'Odd va empassar saliva sorollosament, potser ara era quan l'assassinava.<br />
—Hem de dir-li.<br />
Després
d'etzibar-li allò la porta va tancar-se amb estrèpit. Ella ja no hi
era. La companyia del Kiwi no servia per eliminar aquell buit a les
seves entranyes.<br />
Va estar pensant, durant molta estona assegut al
llit del seu millor amic vestit amb la tovallola blanca, en el perquè es
sentia tant culpable. L'havia besat, sí, però també havia petonejat a
l'Aelita un parell de mesos abans. Llavors no va sentir-se tant malament
i no era que a en Jérémie l'estimés menys que a l'Ulrich.<br />
Seria
per a on havia passat? No perquè fos l'habitació que compartien, sinó
perquè hagués estat al llit del seu millor amic. L'Odd va cargolar-se
damunt del cobrellit blau.<br />
«Em sap greu, amic, simplement ha passat —va pensar—. Sóc un cabró.»<br />
Què havia de fer? Senzillament l'atreia la seva amiga d'una manera que mai s'hagués imaginat.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-74648691100781506112011-10-09T13:18:00.000-07:002011-10-09T13:22:41.136-07:00Oneshots (Originals)<br />
<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avoriginal2.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avoriginal2.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Aquests oneshots són originals i estan
protegits pels drets d'autor. Està totalment prohibida la seva
redistribució, si vols pots facilitar un enllaç al meu blog però
en cap cas pujar-ho a altres pàgines.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Si us plau, si veieu algun dels meus
shots fora d'aquestes pàgines denuncie-ho, serà un plagi:</div>
http://www.fictionpress.com/u/663858/Natsumi_Niikura<br />
http://natniikura.deviantart.com<br />
http://fictopia.net/es/usuario/Natsumi_Niikura<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
-->Versió en català // Versión en castellano<--</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<br />
<a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2011/10/el-soldat-i-la-dama.html">El soldat i la dama</a> // <a href="http://fictionniikura.blogspot.com/2011/10/el-soldado-y-la-dama.html">El soldado y la dama</a><br />
La Lena va fugir esperitada, un
fantasma! Acabava de veure un fantasma! <b>Romanç, Sobrenatural, Drama / +16</b>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-31349610559163271592011-10-09T13:08:00.000-07:002011-10-09T13:08:03.526-07:00El soldat i la dama<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avoriginal2.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avoriginal2.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<i>Aquesta història és totalment original, si us plau, no la publiqueu enlloc sense el meu permís.</i><br />
<div style="text-align: center;">
<b>El soldat i la dama</b></div>
La
Lena, una noieta esprimatxada i baixeta, amb uns enormes ulls blau cel,
cabells vermells com el foc i tres pigues a sota de l'ull dret, es va
mirar angoixada al seu cap. Abandonar la seva Heidelberg natal per anar a
viure a Barcelona, una ciutat desconeguda i de vegades amb una fama una
mica fosca. Havia tingut por. Fins i tot havia pensat en dir-li al seu
cap que no volia l'ascens, que preferia seguir essent una simple
comercial amb un sou base i massa hores de feina, però finalment es va
resignar.<br />
La seva família havia mort feia quatre anys en un
accident de trànsit i no tenia res ni ningú que l'arrelés a Alemanya. El
seu xicot l'havia deixat per una exuberant noia del Brasil o de Cuba,
ja no ho recordava; i els amics... bé, sempre en podia fer de nous.
Potser conèixer un país nou i gent nova li faria bé.<br />
Va obrir per
últim cop la finestra del seu apartament des d'on hi havia una vista
privilegiada del riu Neckar. Ho trobaria a faltar. Era la seva vista
preferida del món sencer.<br />
Al taxi no va badar boca, amb la mirada
perduda en els carrers i les cases que passaven davant dels seus ulls.
Tenia ganes de plorar i la malenconia ja la dominava; aquella sensació
va augmentar quan va pujar a l'avió. I durant el vol va romandre amb la
vista clavada a la pantalla, els auricular posats però sense parar
atenció a res ni ningú. Va ignorar la panoràmica aèria de la ciutat de
Barcelona que tothom mirava meravellat. Tampoc no va fer cas de
l'aeroport, tan sols va agafar la seva maleta emmurriada.<br />
—<i>Senyoreta Haas? </i>—va preguntar una veu en alemany.<br />
La Lena va tombar-se per veure a un vellet de cabells blancs, galtes plenes i rosades, ulleres daurades i un somrís afable.<br />
—<i>Sí, sóc la Lena Haas</i> —va contestar.<br />
—<i>Em dic Pau Soler, sóc el fundador de la </i>Somnis d'Or.<i> —</i>La
Lena, sorpresa, se'l va mirar bocabadada. El fundador de l'empresa en
persona havia anat a rebre-la com si ella fos una personalitat o una
celebrity—<i>. Vingui amb mi, si us plau, li mostraré la seva nova llar.</i><br />
Van
sortir de l'Aeropot del Prat i van anar fins a un elegant cotxe negre
que els va duu fins al cor de la ciutat. Van parar a la Via Laietana i
en Pau va convidar-la a sortir del vehicle tot agafant-li la mà amb
suavitat.<br />
Davant dels seus ulls va aparèixer una església que
destacava per la simplicitat de la seva construcció. Ell va explicar-li
que aquella era la Basílica de Santa Maria del Mar, l'església que la
ciutat de Barcelona va aixecar amb les seves pròpies mans i amb els seus
diners per a la patrona de la mar. Va dir-li que ella viuria just al
costat d'aquella meravella i del Fossar de les Moreres.<br />
Va passar
la resta del dia instal·lat-se al pis, massa entretinguda com per pensar
en res. A la nit va encarregar una pizza que va menjar-se asseguda a
terra envoltada d'espelmes.<br />
«El fossar de les Moreres es va fundar
al segle XII i és a on van dormir els nostres germans que van donar la
seva vida per defensar la seva llibertat i lleis de Catalunya de la
invasió borbònica al 1714». Li feia venir esgarrifances recordar-ho,
dormiria al costat d'una espècie de fossa comuna de feia segles. Li va
semblar que era ben bé com dormir al costat d'un cementiri.<br />
«Ostres
Lena, t'hauries d'haver quedat a Heidelberg. Això és massa sinistre» va
pensar angoixada. Construir al costat d'una fossa comuna, quina
bogeria! Hauria de buscar un altre lloc a on viure, tot i que si s'hi
quedava a viure allà no hauria de preocupar-se per pagar un lloguer.<br />
Va
obrir la finestra tal com feia quan vivia a Heidelberg i va treure el
cap, la flama eterna del peveter li va semblar hipnòtica dansant amb el
vent rebregat-se i encongint-se com si es dolgués. La olor de les fulles
de les tres moreres era màgica i els estels titil·lant sobre la
basílica de Santa Maria del Mar. El silenci...<br />
De cop i volta
aquell barri, una mica claustrofòbic, i la seva fossa comuna li van
semblar extrets d'un conte de fades a on tot és possible.<br />
«Barcelona
és una ciutat màgica» li havia dit en Pau «pot ser que si hi pares prou
atenció vegis passejar pel carrer quelcom fantàstic». La Lena va
sacsejar el cap, va tancar la finestra i es va ficar al llit.<br />
Segons
anaven passant els mesos se'n va anar enamorant de la ciutat i de la
seva història, de la seva gent, la seva cultura i la seva llengua.
S'havia proposat parlar el català tant bé com el marcat accent alemany
seu li permetés i escriure'l a la perfecció. Les cabòries que s'havia
fet en base al que li havien explicat van desaparèixer, la gent era
amable i acollidora, al forn de pa la rebien amb un somriure cada matí i
a la nit sempre li guardaven un panet pel sopar. Al mercat els venedors
l'anomenaven "Eleneta" i li explicaven amb tota la paciència del món
què eren les coses que venien, les botifarres, les seques, els rovellons
i pinetells... tot un món de sabors i olors noves que va anar
descobrint a poc a poc.<br />
El Born amb els seus carrers estrets i
sinuosos havia esdevingut la seva llar i ja no sabia viure sense aquella
vista de Santa Maria del Mar i el Fossar.<br />
La Lena va acabar de
sopar i va apagar la televisió. Va jeure al sofà aclocant els ulls i va
fer una profunda aspiració. Li va semblar sentir un timbal al carrer,
però era quelcom impensable, així que va pensar que el so havia de
provenir d'algun televisor encès o que s'ho havia imaginat.<br />
Van
passar un parell de minuts i aquell so va tornar a retrunyir a les seves
oïdes. Es va aixecar un salt i va treure mig cos per la finestra, el
carrer estava desert, però la seva curiositat anava en augment així que
va posar-se la jaqueta texana, va agafar les claus i va baixar al
carrer.<br />
Es va aturar al vell mig del Fossar mirant a tot arreu,
però no hi havia res ni ningú. De cop i volta li va semblar sentir un
xiuxiueig.<br />
—Hola? —va preguntar mig esglaiada.<br />
—Qui és vostè? —va preguntar una veu masculina des d'algun punt del carrer—. En quin bàndol està?<br />
—Bà-bàndol? —va quequejar ella—. Què vols dir amb bàndol?<br />
—És una botiflera?<br />
Ella
va arrufar les celles, no sabia que significava ser una "botiflera"
però suposava que no era res de bo. Va entrellucar una figura borrosa
rere una de les moreres del Fossar i en una mena d'impuls suïcida, la
Lena, va caminar fins allà. Va haver de parpellejar un parell de cops
per a que la seva vista s'aclarís. Davant seu hi havia un home amb una
mena d'uniforme militar, duia una casaca blau fosc amb la gira grana i
un munt de botons daurats, les calces i les mitges vermelles es perdien
sota la casaca i als peus duia unes sabates de cuir amb una sivella.<br />
L'home
es va treure el barret marró i se'l va duu al pit deixant a la vista un
cabells castanys que queien sobre les seves espatlles, la seva cara de
faccions amables, amb la punta del nas una mica tacada de pols igual que
les seves galtes i uns ulls verds que van tallar-li la respiració a la
Lena.<br />
—El meu nom és Jaume Ferrer, sóc soldat de la Companyia dels
Paraires de la Coronela de Barcelona —va presentar-se cofoi—.
Disculpeu, senyoreta.<br />
—Em dic Lena...<br />
—No patiu, Lena, no us faré mal. Sóc un membre de la Coronela. Us mantindré fora del perill d'en Felip V.<br />
«Felip
V» va dir-se ella. Feia gairebé tres-cents anys d'allò va pensar que
era una broma però la mirada seriosa d'en Jaume la va fer canviar
d'idea.<br />
—Ara he d'anar a fer la ronda.<br />
I sense dir res més
es va evaporar en mig de la foscor. La Lena va fugir esperitada, un
fantasma! Acabava de veure un fantasma! Aquella nit no va poder dormir.<br />
Les
següents setmanes sovint es trobava a si mateixa mirant per la finestra
esperant tornar a veure a aquell fantasma, finalment va decidir baixar
un altre cop al Fossar amb l'esperança de que tornés. Es sentia una mica
ximpleta allà asseguda al marbre glaçat esperant vés a saber què.<br />
—Senyoreta Lena.<br />
Va
girar-se amb els ulls brillants buscant l'origen de la veu, en Jaume
era al centre del Fossar dret mirant-la fixament. Es va aixecar i va
anar fins a ell amb un somrís.<br />
—Has tornat —va pronunciar amb un nus a la gola.<br />
—He
vingut cada nit, però vostè mai hi era. —En Jaume se la va mirar amb
les galtes una mica enrojolades—. Creia que potser us havien mort,
m'alegro de veure que esteu bé.<br />
A la Lena va fer-la feliç sentir
que ell havia anat cada nit per tal de trobar-la. Van parlar durant
hores sota la flama del peveter i els estels.<br />
A partir d'aquella
nit es trobaven la noia d'Alemanya i el fantasma del segle XVIII a
diari, encara que plogués, encara que fes un fred que pelava. Durant el
dia somiava desperta tot esperant que es fes fosc, que el carrer fos
desert i que en Jaume sortís de darrere la morera.<br />
En Jaume va
esdevenir el més semblant a un amic que havia tingut mai, algú amb qui
parlar de qualsevol cosa sense haver de controlar el que dius, algú de
confiança, algú que la feia sentir-se protegida, algú amb quin passar-ho
bé xerrant.<br />
La Lena llegia asseguda al costat del peveter tot
esperant l'hora de que vingués, immersa en la lectura no se'n va adonar
quan se li va apropar, fins que, de cop i volta, a sobre de les lletres
impreses va aparèixer una preciosa rosa vermella com la sang.<br />
—Que és per a mi?<br />
—Sí.
És ben poca cosa —va mormolar—, em sap greu, però bé... ja sap que no
és fàcil trobar quelcom en bon estat en mig d'aquest setge.<br />
Ella
li va somriure, sempre es preguntava si ell sabia que era mort i si la
veia tal qual era o com una noia de la seva època; li feia por preguntar
i perdre allò que tenia ara.<br />
—És la més bonica de totes, n'estic segura.<br />
—No
pas tan com tu, Lena. —Enrojolada de cap a peus se'l va mirar fixament,
era com tret d'un somni—. M'agraden els teus cabells vermells.<br />
—Gràcies —va dir.<br />
—He de marxar, Lena. —En Jaume va acaronar-li la galta i després va posar-se dempeus.<br />
—Tant aviat?<br />
—Demà he de defensar la muralla.<br />
La Lena va sentir una esgarrifança i el pes de la por oprimint-li el pit.<br />
—No hi vagis, si us plau —va fer agafant-li per la gira de la màniga esquerra—. Si us plau, queda't amb mi...<br />
La
seva suplica tan sols va obtenir un somrís com a resposta, en Jaume va
apartar-li la mà amb molta suavitat i li va fer un petó tan suau com un
sospir. Les llàgrimes van córrer per les seves galtes quan ell va
esvair-se, havia estudiat la Guerra de Successió i sabia prou bé que, en
Jaume, era un fantasma, un dels morts enterrats al Fossar de les
Moreres, un heroi anònim; algú al que la gent retia homenatge durant
l'Onze de Setembre però de qui ningú en coneixia el nom.<br />
La Lena va adonar-se que s'havia enamorat d'en Jaume i allò la va fer plorar com si el món s'hagés d'acabar.<br />
Va baixar cada nit al Fossar però ell mai va tornar tot i que a la Lena li semblava veure'l en cada ombra del carrer.<br />
<div style="text-align: center;">
<b>Fi</b></div>
<i><u><b><br /></b></u></i><i></i><br />
<i><u><b>Aclariments:</b></u></i><i>En
realitat abans del 1989 el Fossar de les Moreres no existia com avui
dia, hi havia pisos construïts a sobre. Quan es va pavimentar amb les
totxanes vermelles com la sang es van traslladar tots el cossos per una
qüestió de salud pública.</i><i><b>Botifler/a:</b></i><i> durant la Guerra de Successió s'anomenaven així als partidaris d'en Felip V.</i><br />
<br />
<i><span style="font-size: x-small;">Escrit originalment al 1994, reescrit el 9 d'octubre de 2011 </span></i>Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-17403581899031800452011-09-29T12:38:00.000-07:002011-09-29T12:38:39.208-07:00Soledat<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating5.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating5.png" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<br />
<i>Code: Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop
i France3.</i><br />
<div align="CENTER">
<br /></div>
<div align="CENTER">
<b>Soledat</b></div>
<br />
Una nit més despertava cridant, coberta de suor fred i una forta
opressió al pit.<br />
<br />
Aquell somni venia, un cop i un altre. Un somni d'un temps passat,
el seu pare i la seva mare rient a <i>L'Hermitage</i>, ella jugant a
la neu. Un somni d'una vida feliç, carregada d'innocència i de
colors lluents. Potser era justament allò el que li feia tanta por,
per que sabia que en despertar estaria sola, a la freda habitació
d'un internat, desitjant allò sense poder obtenir-ho.<br />
<br />
De vegades desitjava no despertar-se, quedar-se per sempre jugant a
la neu, mentre els seus pares prenien xocolata en fumejants tasses.
La vaca per a en Waldo, l'ós per a l'Anthea, el conill per a ella.<br />
Xocolata calenta i brioixos casolans. Troncs cremant a la llar de
foc, la melodia del piano, la seguretat dels llibres. Fotografies amb
cares somrients, records amuntegats, diaris vells amb articles
retallats, plantes plenes de flors multicolor. Una llar, la seva
llar.<br />
<br />
De vegades es sentia molt sola, no tenia un lloc a on tornar, ningú
no l'esperava rere l'enreixat de <i>L'Hermitage</i>, ningú no li
donaria la benvinguda, ni li faria un dolç petó o una càlida
abraçada. No li preguntarien cóm li havia anat el dia o a l'escola,
ni li preguntarien per a els seus amics, tampoc l'acompanyarien en
una nit de tristor ni la cuidarien quan estigués malalta.<br />
<br />
Estava sola al món.<br />
<br />
No obstant sabia que tenia a els seus amics, ells sempre la
recolzaven. Eren com la seva nova família, una gran, sorollosa,
còmplice i afectuosa. Se'ls estimava molt.<br />
<br />
L'Odd, el seu còmplice d'entremaliadures, l'incasable aventurer
capaç de somriure fins i tot en la pitjor de les situacions.
L'Ulrich i la seva fortalesa, amb mal geni però sempre disposat a
oferir-li allò que necessités. La Yumi, la seva increïble millor
amiga, capaç de carregar-se a les espatlles el que fos sense morir
en l'intent, ferm com una roca i forta com l'aigua. I en Jérémie,
el jove geni que l'havia tornat a la vida en posar en marxa el
superordinador, disposat a passar-se l'eternitat sense dormir per
alliberar-la d'en X.A.N.A.<br />
<br />
Una família de cinema, amb baralles ximples a les que l'Ulrich i
la Yumi semblaven addictes, reptes de l'Odd, classes de repàs d'en
Jérémie... Però i ella? Què feia ella per a els seus amics, per a
la seva família?<br />
<br />
«Donar-los-hi problemes.»<br />
<br />
En X.A.N.A.<br />
<br />
El virus.<br />
<br />
Els malsons.<br />
<br />
La <i>Scyphozoa</i>.<br />
<br />
Protegir Lyoko.<br />
<br />
La Red.<br />
<br />
El <i>Kolòs</i>.<br />
<br />
«Sóc una carrega.»<br />
<br />
Va tancar els ulls, el rostre del seu pare va dibuixar-se rere les
seves parpelles. Les ulleres fosques i l'espessa barba, que cobria la
meitat de la seva cara, probablement li donaven un aspecte
inquietant, però per a ella era la cara més càlida i
tranquil·litzadora del món.<br />
<br />
Si s'hi concentrava fins i tot podia escoltar la melodia preferida
del seu pare i la suau veu de la seva mare posant-li lletra, sempre
una diferent, «el món canvia massa ràpid, cada dia és una cançó
diferent» va recordar la resposta que sempre rebia en preguntar-li.<br />
<br />
—"El món és per als que no tenen por, Aelita" —va
dir en un xiuxiueig—. "Escriu la teva cançó i regala-li a
qui t'importi, fes del món sencer el teu escenari".<br />
<br />
Mai no havia entès aquelles paraules, encara que ara creia intuir
el seu significat. Però era tard, ja no podia dir-li.<br />
<br />
El seu pare també acostumava a dir-li alguna cosa però no la
recordava. Les llàgrimes van rodolar per les seves galtes i es va
fer un cabdell a sota els llençols. No tenia forces per moure's
d'allà, tampoc no tenia ganes.<br />
<br />
—Ho sento mamà, el món no serà el meu escenari —va gemegar.<br />
<br />
Es va deixar prendre per la son. Allà la seva mare somreia
prenent notes en una llibreta de tapes de cartró vermell, mentre el
seu pare desenvolupava algun programa informàtic. La cadena de
música reproduïa el vals <i>Sphärenklänge</i> de Joseph Strauss,
ella sempre havia preferit <i>Mein Lebenslauf ist Lieb und Lust</i>.
I ella dibuixava cares somrients al seu bloc de dibuix, el sol
somreia, els núvols somreien fins i tot la casa somreia.<br />
<br />
El món dels seus somnis somreia.<br />
<br />
En aquell món de somriures voldria viure.<br />
<br />
Viure en un somni d'un temps millor.<br />
<div align="CENTER">
<br /></div>
<div align="CENTER">
<b>Fi</b></div>
Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-47655316990202330642011-09-27T13:14:00.000-07:002011-09-27T13:14:33.533-07:00ANSMT 01.- El retrobament<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Rating16.png" style="cursor: pointer; height: 150px; width: 150px;" /></a><a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/AvCodelyoko.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /> </a><br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Code:
Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop i France 3.</i></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i><b>Notes
prèvies:</b></i></span></span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>
Com no sé si algú aliè a aquesta sèrie llegirà aquesta historia
vull deixar clar que la casa de l’Aelita i en Franz Hopper es diu
‘Hermitage’ originalment, per tant he decidit conservar-ho, el
nom a la sèrie no té cap connotació religiosa igual que no la té
en aquest fic.</i></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>ABANS
NO SIGUI MASSA TARD</b></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>Per
Natsumi Niikura</b></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>El
retrobament</b></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Després
de que en X.A.N.A. fos vençut i apaguessin el superordinador la vida
pels guerrers de Lyoko es va tornar pacífica. Ja només havien de
preocupar-se dels seus estudis al Kadic. I amb el temps els seus
camins varen començar a distanciar-se.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">La
Yumi va tornar al seu Kyoto natal amb l’excusa de completar els
seus estudis, encara que en realitat se’n va anar amb l’esperança
de poder oblidar a en Ulrich o potser per fer-lo reaccionar. L’Odd
va fundar un grup de música i era bastant complicat seguir-li la
pista amb tantes gires això sense comptar amb la seva mania de no
revisar el seu correu electrònic. L’Aelita i en Jérémie per la
seva banda s’havien casat i ara polien el disseny d’un programa
informàtic revolucionari basant-se en les dates aconseguides per en
Franz Hopper. L’Ulrich va dedicar-se per complet a les arts
marcials i ara treballava com a instructor a un prestigiós dojo. Pel
que fa a en William...</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Veient
la situació en la que es trobava la relació entre la Yumi i
l’Ulrich va decidir que era un bon moment per moure fitxa, així
que es va traslladar a Kyoto on inevitablement es va topar amb ella i
és clar, hagués estat idiota de no haver aprofitat l’oportunitat
de fer-se el perdut al vell mig d’una ciutat desconeguda.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Els
llums de la ciutat s’estenien sota l’avió procedent de Kyoto. La
Yumi va estirar-se al seient i va tancar el llibre que llegia, tantes
hores de vol estaven acabant amb ella. La veu d’una de les
hostesses els va avisar de que aterrarien aviat i que havien de
cordar-se els cinturons.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">A
l’aeroport en Jérémie, l’Aelita, l’Odd, la Sissi i l’Ulrich
esperaven el vol en el que arribaria la seva amiga, la noia de
cabells vermells estava molt inquieta, trobava a faltar la seva
millor amiga i només de pensar que aviat tornaria a ser allà
l’emocionava. La resta mantenia la calma menys la Sissi que no
comprenia que coi hi fotia allà si la japonesa i ella mai s’havien
caigut bé. L’Ulrich semblava tranquil, però la veritat era que
estava molt nerviós, què passaria quan es retrobessin? Continuaria
essent la seva millor amiga? Encara seria aquella noia que li havia
robat el cor? </span></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Mireu!
No és aquella la Yumi? —va exclamar de cop i volta l’Aelita.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">On?
—va dir l’Odd posant la seva mà a mode de visera.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">L’Aelita
va assenyalar a l’esquerra i els ulls de l’Ulrich varen seguir la
direcció indicada, a prop de la cinta transportadora on anaven
apareixent progressivament les maletes, la jove japonesa s’acomodava
rere l’orella un floc rebel de la seva ara llarga cabellera.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Havia
canviat molt en aquells anys, el seu aspecte era més femení i no
només pel pentinat, la seva roba també era més femenina i sensual.
El cenyit jersei vermell remarcant les seves corbes i uns texans
informals i una mica estripats amb unes botes sense taló formaven
part de la seva nova indumentària.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">La
Yumi va somriure en reconèixer la cabellera vermellosa de la seva
amiga i es va afanyar a reunir-se amb els seus companys, l’Aelita
se li va avançar i la va abraçar amb força.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Hola
nois, m’alegro de tornar-vos a veure —va dir somrient-los.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Els
va abraçar a tot, inclosa la Sissi, al menys per la seva banda les
seves diferencies amb ella havien quedat en el passat.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">És
una llàstima que l’Ulrich no aconseguís trobar a en William —va
dir de cop en Jérémie.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Com?
—va replicar sorpresa la Yumi.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Sí,
l’Ulrich el va estar trucant durant setmanes, què dic setmanes!
Mesos! —l’Odd va moure teatralment les mans donant èmfasis a les
seves paraules—. I res de res.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Però
si en William...</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Escolta
Yumi... portaven cap altra maleta? —En William va aturar-se en sec
en veure el grup d’amics del Kadic, ara comprenia perquè havia
decidit tornar tant de cop i volta. La Yumi va negar amb el cap a la
seva pregunta i ell va mirar desafiant a en Ulrich—. Hola nois,
quant de temps sense veure’ns.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Vaja
William m’alegro de que la Yumi et trobés. —L’Odd va palmejar
la seva esquena amistosament.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Va
ser fàcil vivint sota el mateix sostre, tard o d’hora acabaríem
per trobar-nos.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">“</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Sota
el mateix sostre” aquelles paraules varen causar la sorpresa de
tots i alguna cosa es va remoure a l’interior de l’Ulrich. Creia
tenir-ho superat però la revelació havia caigut com una bomba a
sobre d’ell, sempre va tenir la sospita de que si li deixava prou
espai en William s’espavilaria per ocupar el seu lloc, pel que
semblava no s’havia equivocat.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">L’Odd
va gargamellejar incòmode, l’ambient estava massa tens.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Va-vaja
Yumi que acolorida vens.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Oh…
t’agrada?</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Disculpa
—la Sissi es va interposar entre ells clarament gelosa.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">L’Aelita
va decidir actuar abans de que a algú li donés per cometre un
assassinat, el més sensat seria no ajuntar a en William i l’Ulrich
ni a la Yumi i la Sissi al mateix cotxe i l’Odd comprenent
l’expressió de la que una vegada va ser la seva cosina es va
encarregar de solucionar-ho tot.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">El
paisatge urbà va anar donant pas a la vila on havien passat mitja
vida. El bosc s’estenia majestuós als afores on es trobava el seu
destí.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">‘</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Hermitage’
el cartell del reixat els donava la benvinguda, l’Aelita i en
Jérémie havien fet un treball de restauració excel·lent, semblava
una casa nova. </span></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">A
dins van fer el repartiment d’habitacions l’Odd i la Sissi
compartirien la del fons del passadís, la Yumi va enarcar una cella
amb la oferta de compartir habitació amb en William, la japonesa es
va negar, cosa que l’Aelita no va comprendre, la va instal·lar
entre les habitacions de l’Ulrich i en William.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Després
de desempaquetar totes les coses les dos noies varen afanyar-se a
posar-se al dia de tot el que els havia ocorregut en aquells dos anys
en els que no s’havien vist. Veient que la japonesa començava a
adormir-se a causa del jet lag van baixar a la cuina a prendre cafè.
L’Aelita buscava la manera d’abordar el tema que realment volia
treure, li preocupava com pogués prendre-s’ho, allò sempre treia
el seu costat susceptible. Va armar-se de valor i va llançar-se a
satisfer la seva curiositat.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Ja
heu parlat? —la japonesa la va mirar amb cara de no comprendre
res—. L’Ulrich i tu.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Va
deixar la tassa de cafè i va recolzar-se al marbre de la cuina,
realment no comprenia a què es referia la seva amiga.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Em
refereixo a en William.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">No
sé per que hauria de parlar amb l’Ulrich d'en William. —Va
sospirar més incòmoda que molesta—. Ell no em parla de tots els
seus amics.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Dóna,
no és el mateix... </span></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Sincerament,
Aelita, no sé on vols arribar.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">No
és el mateix un amic que un xicot.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">La
morena va riure amb totes les seves forces agafant novament la seva
tassa fumejant de cafè, va mirar a l’Aelita divertida.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">És
un malentès. —Va somriure—. Em vaig trobar a en Will casualment,
estava perdut al vell mig de Kyoto, li vaig proposar compartir pis.
—La de cabells vermells va assentir comprenent la situació—. I
això és tot.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Això
és genial! Has de dir-li a l’Ulrich.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">La
Yumi va negar amb el cap i es va marxar deixant a soles a la seva
amiga. Què els havia agafat a tots amb la seva relació amb en
William? I per què coi havia de donar-li explicació a l’Ulrich?
Si volia saber res que li preguntés, què potser s’havia oblidat
de com es parlava? Si era així no trigaria a descobrir-ho per que
estava assegut al sofà amb un diari esportiu entre les mans.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Ei
—va dir-li el castany sense alçar la vista.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Hola,
res d’interessant?</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Va
deixar-se caure al sofà i ell la va mirar sorprès, en escoltar les
passes va creure que serien l’Odd o en Jérémie, fins i tot la
Sissi o qui fos, qualsevol menys ella. El seu pols s’havia
accelerat i li costava pensar amb claredat.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Res
—va ser l’únic que va poder articular.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Ah...
Ulrich jo...</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Ei
Yumi! —En William va entrar a la saleta amb un mòbil a la mà—.
Porta una bona estona sonant, te l’has descuidat a l’habitació.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Va
mirar la pantalla del petit aparell negre amb </span></span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>sakures</i></span></span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
i va despenjar al mateix temps que s’allunyava dels nois parlant en
un japonès perfecte.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Segur
que és en Hajiwara. —Va seure on havia estat ella malgrat la
mirada assassina que li dedicava el noi—. Tio, em moro de son.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>«</i></span></span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Doncs
fot el camp i deixa’m en pau</i></span></span><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">»</span></span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">
va pensar l’Ulrich.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Està
guapa, oi? —no va necessitar que contestés, era evident per com la
mirava mentre s’acostava a ells un altre cop—. Ha passat res?</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Res,
era la Fuuko.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Genial.
Amb el vostre permís me’n vaig a dormir.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Que
descansis, Will.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Va
acomodar-se al seu costat i va agafar el cafè. El silenci s’havia
instal·lat entre ells, era molt incòmode, on havia anat a parar
aquella facilitat per treure tema de conversa?</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Cóm
ha anat el vol? —va trencar ell el silenci.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Etern,
però força entretingut.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">El
silenci va tornar.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">—</span><span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Cóm...?
— van parlar a la vegada.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Ambdós
es varen mirar i començaren a riure, semblava que tot començava a
tornar a la normalitat entre ells.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span><div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>Continuarà</b></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i><b>Aclariments:</b></i></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial,serif; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i><b>Sakura: </b>són les flors del cirerer, és un motiu molt comú al
estampats i les serigrafies japoneses, els ventalls i el vestit de la
Yumi a Lyoko porten pètals de sakura.</i></span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8967323587434965445.post-82728881382780990712011-09-27T09:37:00.000-07:002011-09-27T09:47:41.756-07:00ORIGINALS<a href="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avoriginal2.jpg"><img alt="" border="0" src="http://i645.photobucket.com/albums/uu173/Natsumi_Niikura/Blog/Avoriginal2.jpg" style="height: 150px; width: 150px;" /></a><br />
<br />
<a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2011/02/coleccio-de-drabbles.html">Col·lecció de Drables</a> -PRÒXIMAMENT-<br />
<a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2011/02/coleccio-de-drabbles.html">Directes al futur</a> -PRÒXIMAMENT-<br />
<a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2011/02/evil-spirit.html">Evil Spirit</a> -PRÒXIMAMENT-<br />
<a href="http://lletresdeltretze.blogspot.com/2011/09/un-dia-normal.html">Un dia normal</a> Nat Niikurahttp://www.blogger.com/profile/04994620941555549861noreply@blogger.com0