Ets Meva.- Pròleg

Code: Lyoko i els seus personatges són propietat de MoonScoop i France3.
Notes previes: aquesta història no és apta per a ments sensibles, així que ets impressionable no crec que vulguis llegir-la. Contingut violent, lime i lemon.

Ets meva

Per Natsumi Niikura

Pròleg

París, França.

Diumenge 28 de març, 00:30 hores.

—Si us plau, no.
La noia d'aspecte fràgil va tremolar davant d'aquella ombra que, a poc a poc, se li apropava. Dels seus llavis gotejava sang que tacava la seva samarreta blanca bruta.
—Tranquil·la, Julie petita meva. —Va acaronar-li la galta masegada a la dona—. La meva dolça i petita, Julie.
L'home va somriure amb crueltat i va prémer el gallet a boca de canó contra el petit cos de la Julie.
D'entre la foscor que cobria l'habitació van sentir-se dotzenes de gemecs d'angoixa.
—Que us serveixi d'exemple.
Va fer petar els dits i tres homes corpulents van entrar, van carregar l'inert cos de la Julie i el van ficar dins d'una bossa d'escombraries. Aquelles dones eren exactament allò. Escombraries. Simples eines de les que desfer-se quan ja no eren d'utilitat.
Però va haver-hi una que no va ser així. Encara la trobava a faltar. I sabia que, tard o d'hora, la trobaria i la lligaria amb un cadenat ben gruixut a la puta paret, per si se li acudia provar d'escapar-se un altre cop.
Ell no l'havia oblidat, i per descomptat, ella mai s'oblidaria d'ell. Duia la seva marca gravada a foc al pit. Era seva i qualsevol que veiés el seu segell ho sabria. No hi havia cap lloc on amargar-se.
Va sortir d'aquell forat que era l'habitació i va entrar al seu despatx. Va despenjar el telèfon i va marcar el codi un. A l'altre costat un home de veu profunda va contestar.
—Sí, cap?
—Aconsegueix-me una altra —va dir amb un somrís sorneguer—. Acaba de trencar-se una, que sigui rossa.
Va penjar sense esperar resposta. El seu subaltern compliria l'ordre, ningú no gosava a desafiar-lo.
Va riure amb plena confiança en sí mateix.